LA MALALTIA D’OSGOOD SHLATTER ÉS FREQÜENT EN ADOLESCENTS

osgooddos

La malaltia d’Osgood Schlatter és una malaltia molt freqüent en nens i adolescents esportistes que causa un dolor molt intents en els genolls. Es podria dir que més que una malaltia és una lesió per sobre ús. S’origina per una inflamació de la tuberositat anterior de la tíbia per ús repetitiu d’aquesta.

És especialment freqüent en nens esportistes entre 11 i 15 anys, però també es pot donar en nenes.

Perquè té aquest nom

Són els cognoms de dos metges, per separats. La van descriure als anys 30 del segle passat. Aquest descobriment va coincidir amb la popularització dels raigs X. També pot ser anomenada “osteocondritis de la tuberositat anterior de la tíbia”.

Com s’origina aquesta malaltia

És una lesió per excés d’ús en un pacient que està amb un esquelet immadur. El múscul quàdriceps que s’insereix a la tíbia, ocasiona una inflamació en el punt d’inserció.

La malaltia d’Osggod Schlater és especialment freqüent en joves que practiquen el futbol. Això és degut a que en el futbol es realitzen contraccions intenses del quàdriceps quan el nen li dona un cop a la pilota.

Malgrat sigui una malaltia relativament benigna, és necessari que el traumatòleg avaluï al pacient i faci un diagnòstic diferencial amb altres patologies que si poden ser greus, com tumors de l’os. 

Com es diagnostica aquesta malaltia

El metge haurà de realitzar una història clínica, examinar al pacient i prendre una radiografia. A l’examen físic pot trobar-se una protuberància en la tuberositat anterior de la tíbia. La radiografia també sol ser característica. Generalment no és una malaltia de difícil diagnòstic.

Com la podem tractar

Es tracta de repòs, antiinflamatoris, i si no és suficient s’ha d’immobilitzar el genoll. Els genolleres i el fred local desprès de fer exercici són útils. És molt possible que hagi de deixar durant un temps el futbol, o canviar-lo per altre esport com el beisbol, natació o altre esport que no exigeixi tant als genolls.

Aquesta malaltia es resol sola, en un termini d’uns dos anys. Alguns pacients que no han estat adequadament tractats poden quedar amb una prominència en la tuberositat anterior que els dificulta a l’agenollar-se.

image_pdf