HISTÒRIA

A l’Assemblea de la FCF, que iniciava la temporada 30-31, es va posar en marxa una idea que feia alguns anys – des del 1924 – ja era sobre la taula: la creació de la Mutual Esportiva de Catalunya, sota el patronatge federatiu. El projecte havia estat encarregat al prestigiós cirurgià Emili Moragas i Ramírez, membre de la junta del Sindicat de Metges. Era expert en temes mutuals – ja havia fundat la Mutualitat Sabadellenca d’Accidents – i medicina esportiva.

EMILI MORAGAS

Moragas va exposar les característiques i les funcions de la nova entitat. Encara que estava dedicada a socórrer les lesions i controlar sanitàriament els futbolistes , també es va obrir a altres esportistes. En especial als boxadors, fins aleshores molt desatesos.

L’equip mèdic que dirigia Moragas estava format pels cirurgians Mateu Riu i Josep Viñas, el radiòleg Simeón Val-Martín, i, com a encarregat del departament medico antropomètric, Josep Suriol. L’exfutbolista Mariano Martínez «Rini» va ser empleat com a infermer.

En els primers temps, la Mutual funcionava sense local propi i els metges contractats visitaven a les seves consultes o a les clíniques. Estava sostinguda econòmicament per la mateixa Federació i, en gran part també, pel FC Barcelona i el RCD Espanyol.

En 1932, però, el president Francesc Costa, va llogar un magnífic xalet a la Via Augusta cantonada amb Santaló i va comprar el més modern material sanitari. La Mutual va adquirir, ben aviat, un prestigi que va traspassar fronteres.

Un any més tard es va acordar que tots els futbolistes amb llicència paguessin una quota perquè la Mutual es pogués autofinançar. D’altre banda, cada temporada s’organitzava un partit en benefici de l’entitat. El primer va ser un Catalunya-Castella, jugar a Monjuïc el 10 d’abril de 1932. El partit va despertar una gran expectació , ja que Zamora actuava per primera vegada en contra dels nostres i defensava la porteria castellana. En 1934, fins i tot, es va disputar per finançar la Mutual, un Catalunya-Espanya.

EMILI MORAGAS AL QUIROFAN

EMILI MORAGAS AL QUIRÒFAN

Fins a l’esclat de la Guerra Civil, la Mutual va tractar més de 3.500 casos de traumatisme esportiu i la seva tasca va despertar un gran interès a tota Europa. La conferència que va fer a Berlín al 1936, el doctor Moragas, n’és un exemple.

Desprès de la guerra, la gestió mutualista es va centralitzar – com tot – a Madrid i això va limitar dràsticament les funcions de la Mutual, que va estar a punt de desaparèixer. Sortosament, la tasca i la ferma il·lusió del doctor Moragas i dels seus col·laboradors, entre els quals van destacar els joves Joaquim Cabot i Josep Moragas, van fer possible que, malgrat tots els entrebancs, la Mutual seguís el seu camí. En aquella època, tenia la seu al carrer Santaló 147, de Barcelona.

En 1947, la Federació Catalana de Futbol va poder agafar altre cop les regnes de l’entitat, que es va instal·lar a la Ronda General Mitre, on hi estaria durant un quart de segle i agafaria un nou impuls. A l’equip mèdic s’hi van incorporar els prestigiosos doctors Joan Navés, antic porter de l’Espanyol, i Alfons Rocosa.

DRCABOT

DR. J. CABOT EXPLORANT EL GENOLL DE CÈSAR

L’1 d’abril de 1948 va morir el doctor Moragas i el doctor Cabot el va substituir com a director, càrrec que ocuparia fins la seva mort, al 1979. La presidència va passar a ostentar-la el propi president de la FCF. Un any més tard, a Madrid, es va fundar la Mutualitat de Futbolistes Espanyols i la Mutual es va incorporar. Es va convertir en la Delegación Regional Catalana de la Mutualidad de Futbolistas. Es van fer subdelegacions a Lleida, Girona, i Tarragona i més tard, a diverses comarques. A principi dels vuitanta es va catalanitzar el nom: Mutualitat de Futbolistes-Delegació Territorial Catalana.

Desprès de tres anys de maldecaps, el 30 de març de 1982 es van inaugurar les noves seus i ambulatoris a la Ronda de Sant Pere 19-21, cantonada amb Plaça Urquinaona. Les obres van tenir un cost de 17 milions de pessetes, local a part. Van presidir l’acte Pablo Porta, president de la RFEF, i Antoni Guasch, president de la FCF. El doctor Josep Moragues es va fer càrrec de la direcció i tenia al seu costat metges del prestigi com a Garcia Cugat, i Rocosa.

JosepGC

JOSEP GARCÍA CUGAT

És l’època on comença a desenvolupar-se a la Mutualitat de Futbolistes una tècnica revolucionaria al món de la medicina esportiva: la meniscectomia artroscòpia, gràcies al Doctor Josep Garcia Cugat, primer President de l’Associació Espanyola d’Artroscòpia i Traumatòleg de la nostra Mutualitat amb els equips «Cabot-García Cugat» fins la mort del primer, i desprès «García Cugat-Cugat» al conèixer les avantatges d’aquesta super especialitat per les ensenyances de Bertram Zarins, cap de la unitat de Medicina Esportiva del «Massachussets General Hospital» de la Universitat de Harvard, que va apostar per a que els genolls dels jugadors de futbol patissin una mínima agressió a canvi d’obtenir un màxim benefici.

NuevoDocumento_1

INAUGURACIÓ SEU MUTUALITAT 1982

Des que va assumir la presidència Agustí Pujol fins al 1989, el càrrec de president de la FCF comportava, automàticament, el de president de la Mutualitat. Peroi amb l’arribada d’Antoni Puyol, al 1989, es va decidir separar-los. I fou nomenat president de la Mutualitat, Albert Arnan, persona molt vinculada al món de la medicina esportiva, que va abandonar el seu càrrec a la Junta Directiva del FC Barcelona. El 1999 el va succeir Jaume Roura, vicepresident de la Federació. La Mutualitat successora de la modèlica Mutual, segueix portant a terme una encomiable tasca de la qual se’n fa un balanç en finalitzar cada temporada.

Cal esmentar que, l’any 1980, la prestigiosa revista parisenca France Football va fer un reportatge que considerava la vella Mutual la pionera a nivell mundial. El reportatge explicava la tasca que l’entitat havia portat a terme des de la seva fundació.