ASMA, AL·LÈRGIA I ESPORT

asmade

Patir asma pot originar dubtes sobre els efectes que aquesta malaltia pot tenir a l’hora de fer esport. L’asma és una afectació a nivell pulmonar que es caracteritza per un estretament de la via aèria (principalment els bronquis) de forma transitòria i reversible. Aquesta alteració originarà dificultat pel pas de l’aire amb sensació d’ofec, opressió al respirar, accessos de tos seca i sorolls en el pit (xiulets). Una vegada superat l’episodi, l’estretament desapareix i el pacient torna a trobar-se bé. Cadascú dels episodis d’estretament bronquial es denomina crisi asmàtica.

Dintre de les principals causes d’asma bronquial trobem l’al·lèrgia dels àcars de la pols, els pòl·lens, els fongs i els epitelis dels animals. Quan la persona pateix alguna d’aquestes al·lèrgies les seves vies respiratòries es tornen més sensibles en front a diversos estímuls, com per exemple l’exercici físic.

L’exercici físic constitueix un aspecte essencial en l’educació global infantil i una activitat saludable en l’adult. El patir una malaltia al·lèrgica no hauria de representar una barrera per a la pràctica de l’esport en general, i per tant del futbol. Alguns esportistes famosos i d’elit pateixen asma sense que això els hagi impedit practicar esport d’alta competició (Miguel Induráin, Gemma Mengual, Jordi Llopart). L’activitat física és recomanable en persones amb asma ja que produirà una millora en la funció cardiorespiratòria y pulmonar, això si, és important portar el control adequat i seguir una sèrie de recomanacions.

Recomanacions generals:

  • Complir el tractament preventiu regular de l’asma pautat pel metge.
  • La persona amb asma no ha de tenir símptomes abans de realitzar exercici.
  • Si ja en repòs mostra signes de dificultat respiratòria no ha d’iniciar l’activitat física fins que no estiguin resolts aquests símptomes.
  • Portar sempre medicació per aplicar-la en el cas que apareguin senyals d’asma.
  • Millor practicar exercici en llocs coberts o en condicions climàtiques adequades (pitjor en dies freds, plujosos, de vent, alta contaminació, polsosos o amb alta quantitat de pòl·lens).
  • És recomanable fer exercicis d’escalfament i estirament. Un escalfament adequat produeix en molts asmàtics un efecte broncodilatador passatger ajudant a la pràctica de l’esport.

Tractament amb premedicació:

La medicació prèvia s’administrarà en el cas que la persona no toleri l’exercici físic de forma periòdica i desencadeni símptomes d’asma. Aquest tractament s’aplica uns 15-20 minuts abans de l’exercici i generalment consisteix en un inhalador tipus broncodilatador pautat pel teu metge. Aquest tipus de tractament és habitualment molt eficaç i permet la pràctica del futbol o qualsevol esport de forma regular.

Durant l’exercici el pacient ha de conèixer la seva situació clínica en cada moment. Mai s’ha d’arribar a l’exercici extenuat i aquest l’has d’interrompre amb l’aparició dels primers símptomes asmàtics.

Tractament de rescat:

És la medicació que la persona ha d’administrar-se de forma precoç si durant la realització de qualsevol activitat física nota símptomes d’asma com fatiga, opressió o xiulets en el pit i/o atacs de tos. En aquests casos s’ha d’interrompre l’esforç i prendre el tractament de rescat, generalment un broncodilatador inhalat associat o no a corticoides com antiinflamatoris de la via aèria. Aquesta medicació de rescat es pot repetir al cap de 15 a 30 minuts si no has millorat dels símptomes. Sempre l’has de portar a sobre.

Activitats que produeixen més símptomes d’asma:

  • Activitats amb ventilació/minut alta: carrera de resistència, ciclisme, bàsquet, futbol, rugbi.
  • Activitats amb aire fred i sec: patinatge i hoquei, esquí nòrdic.
  • Totes aquelles activitats a l’exterior en època de pol·linització en el cas de que la persona tingui al·lèrgia a aquest pol·len.

Activitats que produeixen menys símptomes d’asma.

  • Activitats amb ventilació/minut baixa: handbol, tennis, jocs de raqueta, gimnàstica, karate, lluita, golf, beisbol, esquí alpí, exercicis isomètrics.
  • Activitats amb aire càlid i humit: natació, waterpolo, trampolí. Excepte en aquelles persones amb al·lèrgies a fongs de la humitat que s’han d’evitar.

 

Font: QuironSalud