REACCIONS AL·LÈRGIQUES FREQÜENTS AMB LA VACUNA DEL CORONAVIRUS

vacuna

Les vacunes estan a punt d’arribar al nostre país. El final del túnel del coronavirus sembla endevinar-se amb optimisme, malgrat que encara queden uns quants mesos on no podem abaixar la guàrdia de cap de les maneres. I més ara que s’inicien les festes de Nadal, amb ple repunt dels contagis. Per tant, malgrat les vacunes, molta precaució i molta responsabilitat per part de tothom per intentar que no arribi una temuda tercera onada. Tot sembla indicar que a Europa la vacunació arribarà el pròxim 27 de desembre.
L’inici de la vacunació al Regne Unit i als EEUU ha portat algunes aparicions de reaccions al·lèrgiques, sobretot en tres casos amb reaccions greus entre sanitaris. Han estat casos molt concrets, i molt específics de persones amb un ampli historial al·lèrgic greu. Malgrat això, les reaccions al·lèrgiques en l’àmbit general han estat molt poc freqüents.
Quan rebem qualsevol vacuna les reaccions al·lèrgiques solen ser excepcionals i poc significatives i transitòries: lleuger dolor on es posa la vacuna, febre, dolor muscular, lipotímies. Però no ens oblidem, que altres tipus de medicaments també poden produir aquests efectes. Per tant, no ha de ser cap novetat.
Estudis demostren que les reaccions al·lèrgiques a vacunes tenen una incidència d’una per cada 50.000 i 1 milió de dosis i la majoria són provocades per additius. La incidència de reaccions anafilàctiques (reacció al·lèrgica greu que pot posar en risc la vida del pacient) oscil·la entre una de cada 100.000 a 1 milió de dosis.
De què està composta una vacuna
Una vacuna està formada per antígens microbians, que estimulen la resposta immunitària amb l’objectiu de produir anticossos; també contenen, un líquid en suspensió, que sol ser una solució salina (aigua destil·lada) per la seva preparació; conservants (excipients o additius) per estabilitzar tots els components de la vacuna, i adjuvants, que potencien una resposta immunològica, els més habituals són els aluminis. Algunes vacunes també contenen antibiòtics.
La realitat és que tots els medicaments poden ocasionar efectes adversos. El més important és que hi hagi un equilibri entre el risc i el benefici. El benefici sempre és tan alt, que malgrat que existeixi un risc petit, ens hem de vacunar. En aquest sentit, no hauríem de tenir cap mena de dubte.
La vacunació segueix sent el factor de salut pública més important per la prevenció de la morbiditat i mortalitat a causa de malalties infeccioses.
Vacunes contra el coronavirus
Les vacunes dissenyades pel coronavirus són de nova generació i no inclouen antigènics microbians sinó fraccions d’RNA missatger de la SARS.CoV-2. La vacuna que s’està administrant al Regne Unit utilitza com a estabilitzant el polietilenglicol (PEG), que s’utilitza en fàrmacs, productes domèstics i cosmètics. El més important és que l’al·lèrgia per polietilenglicol és molt poc freqüent entre els adults.
Les recomanacions de les principals agències dels medicaments estableixen que aquestes noves vacunes no haurien de ser administrades a totes aquelles persones amb risc d’anafilaxi per haver patit reaccions greus a medicaments i a aliments, malgrat que no tots els científics estan d’acord amb aquesta asseveració. El millor és analitzar prèviament a la vacunació la història clínica i els antecedents d’episodis d’al·lèrgia, interrogant al pacient sobre qualsevol reacció que hagin tingut al llarg de la seva vida, amb aliments, medicaments, productes de neteja o cura personal. Tota aquesta informació ens pot donar una informació bàsica per decidir si és o no factible la vacunació a aquest tipus de persones.