ANTIHISTAMÍNICS: ÚS DAVANT LES REACCIONS AL·LÈRGIQUES

polen

Els antihistamínics, al costat dels analgèsics com el paracetamol o antiinflamatoris com l’ibuprofè destaquen per ser un dels grups de medicaments més utilitzats, amb o sense recepta mèdica. El seu ús i necessitat es redueix a les reaccions al·lèrgiques, ja siguin les típiques al·lèrgies primaverals, com la del pol·len, les anuals (pols) o fins i tot reaccions contra medicaments.
La característica principal és aturar l’acció d’una substància anomenada histamina, la missió de la qual és col·laborar en processos fisiològics tal com la producció de l’àcid estomacal, col·laborar en el bon funcionament del sistema nerviós i fins i tot regular la fam o el cicle del somni. Així mateix, també col·labora en la producció de reaccions al·lèrgiques, i a vegades de forma extrema, per la qual cosa els antihistamínics poden ajudar a reduir els símptomes d’aquestes reaccions.
Tipus d’antihistamínics
Malgrat que molts d’aquests medicaments poden aconseguir-se sense necessitat de recepta mèdica, és important saber quan i com utilitzar-los, i seleccionar correctament el tipus d’antihistamínic.
Per una part, és important saber reconèixer els símptomes d’una reacció al·lèrgica: rinitis (inflamació i degoteig nasal), urticàries agudes o cròniques, picor localitzada o generalitzat o picó d’ulls. A més, els antihistamínics també s’utilitzen en certs casos al mareig i vertigen, i inclús en tractaments inicials d’insomni o migranya. En moltes ocasions és comú, enfront de una reacció d’urticària aguda urgent, prendre antihistamínics al costat de corticoides.
Hi ha molt tipus d’antihistamínics, i moltes classificacions el més comú és dividir els antihistamínics en primera generació o clàssics, segona generació o no sedants i d’última generació, on la somnolència és quasi inexistent.
Els primers – un dels més coneguts – és la dexclorfeniramina maleat- destaquen per provocar somnolència, a més d’augment de l’apetit i altres efectes col·laterals (sequedat de boca, visió borrosa i fins i tot estrenyiment); però, s’ha demostrat que són molt eficaces en els casos de marejos i nàusees o vòmits i en el cas de reaccions al·lèrgiques i urticàries agudes.
Els segons – com l’ebastina – són més selectius, i per això tenen menys efectes secundaris i es consideren més segurs. El seu consum no impedeix la conducció, ja que no provoquen somnolència i solen presentar poques interaccions amb altres medicaments. Així mateix, són més còmodes de prendre, ja que amb una sola dosi diària és suficient, en comparació amb els antihistamínics clàssics, que necessiten 3 o 4 dosis per dia.
Aquests tipus d’antihistamínics de segona generació són els que més s’emprenen en rino conjuntivitis al·lèrgica o en urticàries agudes i cròniques, però només per tractaments a llarg termini. En casos de reaccions al·lèrgies agudes, on sigui necessari injectar el medicament, s’utilitzaran en primera instància els antihistamínics clàssics per poder utilitzar-se en forma intramuscular o intravenosa.
Els antihistamínics d’última generació – com la levocetirizina – promet reduir encara més els efectes secundaris, sobretot els cardiovasculars i la somnolència, encara hi ha dubtes sobre si l’eficàcia és major.
Quan s’han de prendre
Com succeeix en altres situacions, com el dolor, els antihistamínics són un “tractament asimptomàtic”, és a dir, s’utilitzen en cas de patir símptomes d’al·lèrgies tals com la picor o enrogiment de la pell, picor nasal o d’ulls, llagrimeig, esternuts, etc… No són fàrmacs curatius, sinó que controlen els símptomes de l’al·lèrgia en particular.
En els casos de reaccions d’urticària aguda, en moltes ocasions en tot just uns dies de tractament, prèviament consultat amb un professional mèdic, és possible que els fàrmacs solucionin el problema i no sigui necessari prendre’ls de nou. En altres casos, on els símptomes al·lèrgics perduren en el temps, com passa amb la rinitis al·lèrgica, és possible que sigui necessari seguir un tractament a llarg termini de fins i tot mesos de durada, el qual ha de ser controlat per un professional mèdic, ja que de vegades és necessari pujar dosis del fàrmac, o saber reconèixer quan s’han de deixar de prendre el tractament.
Efectes secundaris
Un dels efectes secundaris més típics dels antihistamínics -sobretot en els de primera generació- és la somnolència, ja que la histamina té com una de les seves funcions mantenir despert a l’organisme, per la qual cosa aturar les seves accions té com a efecte col·lateral el somni, en major o menor grau, segons l’antihistamínic utilitzat.
En aquest sentit, cal recordar l’anècdota relativa a un dels fàrmacs per al somni més consumits, la doxilamina (Dormidina) que és originalment un antihistamínic.
Per altra banda, l’augment d’apetit i de pes també s’ha relacionat amb aquests fàrmacs, ja que la histamina controla la sensació de sacietat en el cervell,, i si s’atura es produeix una acumulació de l’apetit. De nou, aquest efecte és més comú en els antihistamínics clàssics.
Per altre costat, alguns antihistamínics són capaços d’afectar a altres receptors a part dels utilitzats per la histamina, desencadenant efectes tals com sequedat de boca, estrenyiment, visió borrosa o retenció d’orina. Tanmateix, si s’utilitzen antihistamínics sobre la pell, s’han descrit casos d’al·lèrgia per contacte, reaccions solars o foto sensibilitat.
Finalment, s’han arribat a detectar casos puntuals d’arrítmies cardíaques en alguns pacients en situacions de sobredosi o en ajuntar l’ús d’antihistamínics amb altres fàrmacs, malgrat que avui en dia els antihistamínics que van demostrar produir aquests efectes ja no estan a la venda. Així i tot, si es pateix algun tipus de problema cardíac i es pren un antihistamínic, és important consultar-lo prèviament amb un professional mèdic.
Altres formes de combatre les al·lèrgies
Si es pateix al·lèrgia tan sols en l’època primaveral, existeixen altres factors no relacionats amb els medicaments a tenir en compte amb la finalitat d’evitar que els símptomes comencin o empitjorin.
En el cas del pol·len, per exemple, és important tancar portes i finestres de casa, dutxar-se cada nit o revisar els filtres de l’aire prèviament a l’arribada de la primavera, ja que el pol·len és capaç de penetrar per qualsevol part.
Tanmateix, és important augmentar més si cal la neteja del vehicle que s’utilitzi diàriament per anar a treballar, amb la finalitat de què el pol·len no viatge també en aquest.
Per altra banda, a l’hora de fer esport en primavera és recomanable entrenar per les tardes (ja que el pol·len aconsegueix els seus màxims pics al matí), utilitzar roba de cotó (atrau menys el pol·len, malgrat que sigui més incòmoda respecte a l’ús d’altres teixits més transpirables) i rentar-se bé els ulls després de fer exercici físic.
Finalment, diversos estudis han arribat a la conclusió de què hi ha quatre aliments capaços d’ajudar a combatre al·lèrgies: els iogurts, les tàperes, el té verd i les ortigues.