COM AFECTA L’ESTRÈS A LA NOSTRA ACTIVITAT ESPORTIVA

Cada dia vivim més accelerats, i amb una sensació continua d’estrès, fent que ens dediquem menys temps a nosaltres mateixos. Les hores de treball, les tasques professionals i domèstiques, els embussos i intentar compaginar tot això amb una vida d’oci, fa que les hores del nostre dia a dia siguin insuficients per arribar a tot allò que tenim pendent per fer. Això significa que en algun moment necessitem un respir.
El cert és que el nostre cervell no està dissenyat per viure diàriament amb estrès, o com a mínim no amb la intensitat i periodicitat que ens proporciona la nostra rutina.
¿Què és l’estrès?
L’estrès és una reacció que tots els organismes vius posen en marxa per sobre portar situacions complicades. Aquesta reacció és detectada per l’amígdala, una estructura cerebral encarregada de detectar situacions “perilloses” per l’organisme. Una vegada detectada aquesta situació, l’amígdala activa el “protocol d’emergència” traduït en el ésser humà amb estrès.
¿Afecta l’estrès a l’activitat esportiva?
Segons experts en esport, quan estem exposats a situacions d’estrès, el nostre ritme cardíac augmenta, respirem més fort, millora la resposta muscular i les nostres pupil·les es dilaten.
Però, l’estrès, més enllà de facilitar una major intensitat de resposta, pot proporcionar altre tipus d’efectes en el nostre organisme, que, tant a curt com a mig terme, poden ser negatius pel rendiment de la nostra activitat.
És important saber, que quan el cervell detecta una situació d’estrès, envia senyals al nostre organisme amb la finalitat de modificar la funció de les glàndules suprarenals. ¿Per què? Perquè aquestes són les encarregades de modular la resposta del nostre cos per superar aquesta situació d’estrès. L’important aquí, és que perquè aquest procés sigui, ha d’intervenir dues hormones principals: el cortisol i l’adrenalina.
Però el problema sorgeix quan la situació d’estrès fa que s’alteri el nostre metabolisme, fent que sigui més difícil desfer-se del greix acumulat en les zones com l’abdomen. Tanmateix, aquesta alteració ens fa més vulnerables a tota mena de malalties pel fet que el sistema immunitari redueix el seu nivell d’activació.
Rendiment i estrès
És lògic, que quan estem estressats el nostre cervell sigui menys eficaç. Això es veu reflectit en situacions que requereixen raonament i resoldre problemes, ja que l’estrès fa que en tornem menys creatius o espavilats arribant a solucions poc eficaces.
D’igual forma afecta aquest estat mental en el rendiment esportiu, ja sigui una modalitat és activa, que en altre equip o que requereixi nivells baixos de concentració. Perquè: els nivells d’estrès dificulten a què l’esportista obtingui un rendiment òptim, ja que disminueix la capacitat de resposta de les àrees del cervell la finalitat de la qual és la de mantenir l’esforç, canviar el foc d’atenció amb rapidesa, o respondre a diversos estímuls a la vegada.
De la mateixa manera que l’estrès pot afectar en el rendiment esportiu, acomplir activitat física, en la majoria dels casos, potser també beneficiós per combatre aquest estat, ja que una bona sessió d’exercici pot contrarestar els efectes d’un dia complicat, gràcies a l’alliberament d’endorfines que es produeix en executar aquesta activitat. El resultat després de la sessió serà de benestar i desconnexió.
Però existeixen també excepcions, perquè els esportistes que participen en competicions d’un nivell exigent, poden patir d’estrès a causa de la realització de sessions molt extenses i dures.