COM INFLUEIX LA TREPITJADA EN LES TENDINITIS DE L’AQUIL·LES I LES SOBRECÀRREGUES DELS BESSONS

Les patologies dels bessons i la tendinitis de l’Aquil·les són molt comunes en l’àmbit esportiu i és poc conegut que una alteració en les fases de la marxa produeix importants lesions a aquest nivell.
El Tríceps Sural o més coneguts com a bessons formen part de la musculatura posterior del panxell. Aquest múscul, malgrat que es conegui com a bessons està compost per tres ventres musculars ben diferenciats. En la capa més profunda es troba el soli que s’origina en el terç superior de la part posterior de la cama. Per damunt del soli es troben els gastrocnemis intern i extern (bessons) i aquests s’originen en la part posterior del genoll. Els tres ventres musculars s’insereixen en un únic tendó anomenat tendó d’Aquil·les.
Tendinitis de l’Aquil·les
En l’esport són bastant comunes les patologies dels bessons que solen presentar-se en forma de trencaments d’algun dels ventres musculars o de tendinosi / tendinitis de l’Aquil·les. Aquest tipus de múscul pertany a la musculatura estàtica del cos i per tant la seva tendència natural és l’escurçament i la hipertonicitat d’aquest. Encara que la seva tendència natural és l’escurçament, la vida quotidiana influeix negativament en aquest aspecte, ja que l’ús del calçat inadequat com els tacons, augmenten les possibilitats d’escurçament del múscul. L’escurçament muscular a aquest nivell produeix diferents alteracions en la forma de caminar:
• En primer lloc quan està escurçat la marxa es veu alterada caminant les puntetes o fent una marxa més plantígrada el que suposa que l’avantpeu (la part davantera del peu) caurà molt ràpidament bruscament a terra.
• En segon lloc l’escurçament del Tríceps Sural suposa tenir una disminució en el moviment de l’articulació del turmell. (S’ha de tenir 10 graus de mobilitat en Flexió dorsal, menys d’això es parla escurçament del Tríceps Sural)
• Per últim, altera la mecànica del peu i per tant la postura.
Tendinitis de l’Aquil·les i sobrecàrrega dels bessons: les fases de la marxa
En les patologies del Tríceps Sural sempre hem de posar atenció al tipus de trepitjada que t´el pacient, ja que són diferents disfuncions del peu les que solen causar les patologies a aquest nivell.
El més freqüent és trobar un important escurçament del soli amb punts gatell dolorosos i una important contractura en el bessó intern de la cama. En algunes, però poques ocasions també s’inflama el bessó extern.
Les marxes patològiques que solen crear una inflamació del tríceps sural solen ser peus pronadors o supinadors que al sotmetre’ls a esforç es veuen alterats músculs que són sinèrgics del tríceps sural, però que pertanyen a la musculatura dinàmica. La musculatura dinàmica té tendència a la hipotonicitat i l’allargament. Quan això passa, el tríceps sural es veu sotmès a un major treball en les diferents fases de la marxa, produint-se una inflamació conseqüent pel sobre ús del múscul.
Un altre tipus de marxa que produeix patologia a aquest nivell, són les marxes ratadores externes o marxes amb els peus oberts (tipus Charls Chaplin). Aquest tipus de dinàmiques produeixen pronació i desactivació de la musculatura interna de la cama com una consegüent inflamació del bessó intern.
La importància de la dieta
Existeixen altres factors que són menys coneguts, però que es mantenen a les lesions. El més important d’ells és una dieta àcida amb alt contingut en productes d’origen animal i productes acidificants. Un altre factor important és l’ús inadequat de calçat. En aquest cas el desconeixement i la informació errònia a l’hora d’escollir la sabatilla esportiva són factors determinants perquè no s’esculli el calçat més adequat en cada cas.
També existeixen factors com el mal estirament (o la no realització de l’estirament) de la musculatura i/o treball inadequat en el gimnàs. Cap d’aquests factors són la causa d’una lesió a aquest nivell, però si poden ser factors que es perpetuïn.
El tractament de les lesions a aquest nivell anirà dirigit a dues qüestions:
• Per una part trobar quina és la causa mecànica que produeix aquesta lesió i corregir-la mitjançant plantilles.
• Per altra banda, la desinflamació de la lesió. Per això, comptem amb diferents tècniques de fisioteràpia així com altres teràpies antiinflamatòries com l’EPI, les Ones de Xoc, infiltració de diferents medicaments i productes homeopàtics, hipertèrmia profunda.
Els resultats amb el tractament de plantilles són molt beneficiosos a curt-mig termini. El procés de curació s’accelera sempre que es combinen les plantilles pel control de la trepitjada amb el tractament fisioterapèutic i amb tècniques antiinflamatòries. En moltes ocasions, si es tracta d’una lesió esportiva s’ha de combinar amb classes individualitzades de preparació física.