ADOLESCENTS MÒBILS I XARXES SOCIALS

L’ús dels mòbils entre els joves s’ha disparat en gran part degut a la pandèmia que hem patit. Els psicòlegs estan d’acord en el fet que han de ser els pares els que han d’estar al costat dels fills perquè hi hagi un ús racional dels dispositius per no caure en problemes emocionals dels adolescents.
I és que, el temps que els nostres fills dediquen a les xarxes socials, videojocs, sèries i molt més, ha augmentat considerablement. Recentment en la presentació de la quarta edició de l’estudi “L’impacte de les pantalles en la vida familiar”, experts en psicologia, educació, psicologia i comunicació han donat una sèrie de normes per ajudar als pares a l’hora d’estar al costat dels fills en aquesta que els experts anomenen adaptació a una nova normalitat digital.
S’han elaborat entrevistes amb més de 80 pares, mares i adolescents sobre l’ús intensiu del mòbil. Un 68% dels participants reconeixen que usen molt més el telèfon mòbil que abans del confinament i el 84% admeten que l’utilitzen més per evitar l’avorriment. Responsables d’aquests estudis asseguren una trista realitat: “Les pantalles són com una mena de refugi pels adolescents. Fins a un 56 % dels pares enquestats creuen que els fills estan amb un gran grau de dependència de les pantalles que no pas abans de la Covid-19.
Un greu problema, com així consideren el 65% dels pares, que constitueix un gran problema per l’autoestima i la salut emocional dels més joves, que s’enfronten a emocions contradictòries dia darrere dia.
Una de les problemàtiques que més preocupen als nostres fills és el ciber assetjament, un lloc on les relacions amb desconeguts comencen a donar més d’un mal de cap als pares.
Per aquest motiu, els experts demanen un paper més actiu als pares, no pas en un control exhaustiu de les pantalles, sinó en endinsar-se en la utilització de la tecnologia de manera més enriquidora.
L’estudi diu que el 78% dels adolescents reconeixen que fan cas als consells dels seus pares malgrat que pensin de forma molt diferent. Charo Sádaba, degana de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, opina que els pares han d’aprofitar que encara són un referent pels seus fills per ajudar-los en l’ús dels dispositius, que maneguen a la perfecció, però que pateixen d’una clara experiència a la vida, cosa que si tenen els adults.
Un criteri educatiu que ajudi a navegar entre les xarxes ha de ser un treball molt important que han de desenvolupar els pares, com ensenyar els interessos que hi ha darrera de certs missatges dels ‘influencers’.
L’afirmació de més del 80 % dels adolescents enquestats que diu que utilitzen el mòbil com a refugi enfront de l’avorriment, es pot considerar com a molt greu pels psicòlegs, ja que denota una falta d’autoestima molt preocupant que pot derivar en un futur no molt llunyà en un problema psicològic d’importància. Els pares han de limitar al màxim el temps d’ús dels mòbils intel·ligents. És de vital importància que els joves usin les pantalles per un per què. Si no quedaran atrapats i navegaran sense cap mena de rumb. Els experts animen als adolescents i pares a tenir projectes personals en les xarxes socials, creant-se marques personals basades en els seus hobbies i que desmarquin de les xarxes com un objectiu d’un simple postureig. No és tan important el temps que passen els fills davant les pantalles, sinó el que estan deixant de fer per estar mirant el telèfon.
La gran qüestió, tornem a insistir, és la pèrdua d’autoestima per culpa de les xarxes socials. Però buscant culpables no aconseguim absolutament res; els pares i els educadors han d’ensenyar als joves a gestionar les pantalles i evitar les comparacions entre els usuaris (guapes, lletjos, alts, baixos…,) transmetent-los en tot moment que la vàlua personal no depèn del nombre de ‘likes’ que reben. Ensenyar a conèixer i acceptar els seus defectes, les seves virtuts, que s’estimin, que millorin cada dia i no perdre mai l’autoestima.
Hem d’utilitzar la tecnologia per coses bones si volem ensenyar als adolescents, donant-los exemples per obtenir que l’oci digital no suplanti el carrer, o els amics.
L’estudi sobre l’impacte en el confinament llança una dada molt reveladora: només el 36% dels joves entrevistats prefereixen quedar-se en casa jugant a un videojoc en lloc de sortir al carrer, i un 80″ es decanta per les classes semi presencials o presencials.
La tecnologia és un fet indiscutible. Només cal aprendre a gestionar-lo per tenir un millor futur. Aquesta és la realitat. Una feina que han de fer pares, fills, educadors i experts en la matèria.