LESIÓ DE QUÀDRICEPS AL FUTBOL

És una de les lesions menys conegudes, però engloba a un múscul clau al món del futbol: el quàdriceps. Coneix què és la lesió de quàdriceps al futbol, com prevenir-la, tractar-la i quina rutina de treball a realitzar al gimnàs i al camp per preparar la zona i rendir al màxim.
Quàdriceps i futbol
El quàdriceps és el principal múscul de la cara anterior de la cuixa. Aquest múscul bi articular (confereix moviment a dues articulacions) està compost, principalment, per quatre ventres musculars:
• Recte anterior o recte femoral.
• Vast Lateral i Vast Extern.
• Medial o vast intern.
• Vast intermedi.
El quàdriceps compleix, principalment, dues funcions:
• Extensió de genoll: la inserció distal és comú als quatre ventres musculars, que s’insereixen a la ròtula formant el tendó del quàdriceps, que s’inserirà a la vegada a la tíbia. Per tant, al contraure les seves fibres, el quàdriceps tracciona la tíbia fins a estendre el genoll, col·locant la cama recta.
• Flexió de maluc: en aquesta funció intervindrà únicament el recte anterior, ja que és l’únic dels ventres musculars del quàdriceps que s’origina per damunt de l’articulació del maluc.
¿És el quàdriceps el protagonista del tret?
Si analitzem la tècnica del xut en el futbol i la comparem amb les funcions que hem comentat anteriorment, ràpidament ens adonarem que el quàdriceps és el principal actor en l’execució del cop, si bé no és l’únic implicat, ni de molt.
Si observem detingudament la tècnica del xut, veiem que aquestes dues accions es produeixen a l’uníson, ja que flexionem el maluc al mateix temps que estenem el genoll, per donar-li velocitat a la pilota en el cop.
No podem oblidar el paper dels isquiosurals dintre del cop, pel fet que actuaran com antagonistes del moviment ajudant a controlar el moviment al llarg de tot el seu rang, així com abductors i adductors, que actuaran com a estabilitzadors.
Quàdriceps, relació amb els esprints
Durant l’esprint s’encadenen la flexió i l’extensió tant del genoll com del maluc (a més de la del turmell), amb la qual cosa, igual que el bíceps femoral treballa en la primera fase de suport, el quàdriceps treballarà a realitzar la propulsió contra el terra, just abans de l’enlairament.
La literatura ha comentat a innumerables ocasions la relació que existeix entre la força del quàdriceps i la velocitat assolida per un futbolista a l’esprint. La base d’aquesta relació se centra en el fet que, a major capacitat per aplicar forà contra el terra, major força propulsiva obtindrem en sentit contrari, que serà la qui impulsi el nostre cos a major velocitat durant la carrera.
¿Per què el futbolista es lesiona del quàdriceps?
Com ja hem comentat en altres ocasions, l’origen de qualsevol lesió sense contacte es deuen a la interacció de molts factors, i no a raons aïllades.
Per tant, hem de recordar que el control de tots i cada un d’aquests factors, com poden ser, entre altres, un correcte control de càrregues, un bon descans, un bon treball de forà o una nutrició adequada; serà indispensable per evitar una lesió muscular.
Centrant-nos en el quàdriceps, el ventre muscular més lesionat serà el recte anterior. El principal mecanisme de lesió es dona per sobre ús. Conseqüència d’un excés de càrrega repetit en el temps en absència d’una òptima recuperació entre sessions d’entrenament i competició.
Com en qualsevol lesió muscular, podem distingir diversos graus segon la severitat de la lesió:
• Grau 0: comunament coneguda com a contractura o distensió, es tracta d’una elongació de fibres sense ruptura. Principalment, ve provocada per un sobre ús lleu del múscul per un excés d’acceleracions i es manifesta com un excés de càrrega amb certes molèsties.
• Grau 1: Es produeix un trencament de poques fibres i pot donar-se tant per una acceleració més agressiva com per un excés de cop en el qual, finalment, algunes fibres no suporten la tensió generada pel cop.
• Grau 3 o ruptura del ventre muscular completa: Aquesta lesió és poc comuna i la seva recuperació serà lenta i complicada.
Com evitar una lesió de quàdriceps?
Com totes les lesions musculars, l’origen d’aquesta lesió serà la suma de molts factors. Cal centrar-nos en un correcte control en un correcte control de càrregues com a principal factor per evitar la lesió de quàdriceps en qualsevol dels seus ventres musculars, però, principalment en el recte anterior.
El nombre d’acceleracions realitzat a cada sessió d’entrenament serà un factor molt rellevant a l’hora de controlar les càrregues i evitar lesions com el sobre ús, ja que serà un múscul molt rellevant a l’esprint, per la qual cosa, a la vegada, serà un dels que majors càrregues suport, conjuntament amb els isquis surals.
Però, el control de càrregues passarà també per controlar altre gran nombre de paràmetres i accions en les quals el quàdriceps rep càrrega, com són els salts, els canvis de direcció i els cops, com són els salts, els canvis de direcció i els cops de pilota.
Com recuperar-se d’una lesió de quàdriceps.
En funció del mecanisme de la lesió i la severitat de la lesió, el jugador lesionat passarà més o menys temps el marge del grup recuperant-se de la lesió.
En els primers dies després de la lesió, hem de centrar-nos a realitzar una mobilització primerenca sense impacte, com podria ser el treball aeròbic en bicicleta estàtica, mobilitat articular i treball CORE i estabilitat lumbopèlvica.
El següent pas serà començar amb exercicis de força isomètrica i començar a acumular metres caminant a un ritme que augmenti de forma progressiva.
En la darrera fase abans de començar a córrer. Hem de ser capaços de fer exercicis excèntrics tant de forma bipodal com unipodal, en els que anirem augmentant l’especificitat, començant amb exercicis com esquats amb tirant muscular (o cinturó rus) fins a exercicis amb canvi de direcció resistits i treballs de pirometria (com un ‘drop jump’ i les seves variants). S’haurà de començar amb treball a ritme molt suau i amb molta recuperació
Una vegada siguem capaços d’acomplir aquestes tasques, estarem preparats per calçar-nos les botes, i començar a córrer i a fer treball específic amb la pilota de forma progressiva. S’haurà de començar amb un treball suau i amb molta recuperació que aniran descendint per augmentar l’exigència amb el pas de les sessions, fins que el nostre preparador físic consideri que estem preparats per tornar al grup.