PLANTES QUE PROVOQUEN AL·LÈRGIA I HAURÍEM D’ALLUNYAR-NOS-EN

Estem en ple festival primaveral amb el qual això comporta per la gent que som al·lèrgics. Ja hem parlat com han de portar als jugadors de futbol aquest període de temps, els millors horaris per jugar i entrenar, etc.
Bàsicament, són deu espècies les que provoquen un autèntic calvari de mocs, esternuts i picor d’ulls. A més aquest és un any que compleix amb tota aquesta pauta patològica per la intensitat d’aquestes espècies.
Per això està sent molt dura pels al·lèrgics espanyols, ja que s’ha conjugat la combinació d’una tardor especialment humida amb un hivern molt càlid, sec i solejat, que ha permès florir amb força a tot aquest tipus de plantes, tant arbòries com arbustives i herbàcies caduques. Així, la seva producció de pol·len ha estat espectacular, i les que es reprodueixen pel mig del vent -la qual cosa es coneix com a pol·linització anemòfila—han omplert l’aire que respirem fins als topes.
Aquesta circumstància està provocant que a tots aquells òrgans que segreguen mucosa es vegin afectats, deixant-nos els ulls vermells i el nas tapat i ple de mocs i esternuts, així com provocant-nos cansament, dificultat per respirar, dolor muscular i fins i tot canvis de temperatura. És el calvari dels al·lèrgics, un sector de la població que creix any a any i conviu en una mena de relació d’amor-odi amb la primavera.
Els deu vegetals que provoquen més al·lèrgia
Tot per culpa de les següents deu espècies vegetals i el seu pol·len altament reactiu. Si bé hi ha més plantes que donen al·lèrgia a la península, aquest llistat són de les més freqüents en els nostres parcs i jardins com en els marges de camins i cases de camp.
1. Plàtan d’ombra
D’origen mediterrani oriental, fa molts segles van arribar a les nostres costes són especialment freqüents en les ciutats mediterrànies costeres i prelitorals, especialment en la meitat nord peninsular. El seu tronc motejat, la seva alta i densa copa i els seus verds intensos alegren i donen ombra a llindars de camins i avingudes urbanes. El problema és que tant el seu pol·len, que apareix als primers mesos de la primavera, com la pelussa dels seus brots i fins i tot els vilans dels seus llavors, són tremendament al·lergògens. Ataquen principalment al nas, els ulls i les vies respiratòries.
2. Aligustre
Aquest arbust s’ha utilitzat amb freqüència a les ciutats mediterrànies per tenir una fulla més resistent a la caiguda i per la fragància de les seves flors. També és fàcil de veure als jardins de ciutats interiors, a causa de la seva espectacular inflorescència. El problema és que, com totes les oleàcies, tenen un pol·len abundant i al·lergogen.
3. Olivera
Els al·lèrgics que habiten en zones de producció d’oli saben bé dels patiments que provoca el pol·len de l’olivera. Aquesta espècie pol·linitza entre principis d’abril i finals de maig, omplint l’aire d’un pol·len groguenc blanquinós i el terra d’un mant de petites flors.
4. Gramínies
Malgrat siguin unes oportunistes que poden aparèixer en qualsevol època de l’any si les condicions acompanyen, la primavera en tota la seva extensió és l’època de la seva pol·linització, soltant a l’aire tones de pol·len al·lergogen. En aquest apartat caben les gramínies de cultiu tant com les de marges de camins, però també la gespa dels parcs i jardins, o d’alguns terrenys de joc. La seva acció pot ser especialment al·lergènica després del seu tallat, ja que agita les espigues.
5. Parietària
Aquesta planta amb aspecte d’ortiga, però amb un verd més apagat i una fulla pilosa, és molt freqüent en els camps i descampats del litoral mediterrani i Canàries. Es troben al costat de parets o buits entre pedres, perquè és una oportunista que aprofita l’abonament ocasional dels orins dels animals per créixer i florir. El seu pol·len es troba entre els més al·lergènics i pol·linitza entre abril i maig.
6. Bedoll
Es tracta del flagell dels al·lèrgics de la cornisa cantàbrica pel seu molest pol·len que afecta especialment a les vies respiratòries. En el Japó, el cultiu sense control d’aquesta espècie és responsable que hi hagi milions d’al·lèrgics que deuen anar pel carrer amb mascaretes.
7. Allís
Es tracta d’uns plants que, encara està en retrocés d’entorns urbans, no és infreqüent en llindars de rius i torrents de tota la Península, especialment allà on la llera d’aigua és estable i manté el subsol humit.
8. Alzina
L’alzina és altre gran responsable d’al·lèrgies en aquelles persones sensibles al pol·len de la família de les fagàcies, un grup molt present en els climes frescos tant de l’hemisferi nord com de l’austral. L’espècie més característica és el faig, que no és especialment freqüent en el nostre país, excepte als boscos de muntanya mitjà pirenaics i a algunes colònies de muntanya interior. A Espanya, especialment a l’arc mediterrani, el centre i el sud-oest, predomina l’alzina i el seu pol·len.
9. Castany
Una fagàcia més freqüent en moltes zones peninsulars és el castany, especialment a Galícia, Astúries i la comarca del Bierzo, sense oblidar castanyars com el del Temple a Àvila. El seu pol·len pot ser molt molest. Pol·linitza entre abril i maig.
10. Àlber
L’àlber també pot ser un arbre de pol·len al·lergènic, malgrat que la seva capacitat es considera més limitada que en els altres casos descrits. Addicionalment, es podria afegir a aquesta llista el freixe, propi dels boscos de ribera de muntanya, i algunes herbes de camí com les plantaginàcies.