LESIONS DE TURMELL EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA

Dr. David Berastegui
Institut Cugat
Mutualitat de Futbolistes Delegació Catalana

L’activitat física és un dels pilars bàsics de les recomanacions de l’OMS per tenir un estil de vida saludable juntament a una bona alimentació i hidratació.
Un bon estat físic millora les funcions cardiovasculars i millora la musculatura en general, pilar bàsic de la conservació i el bon ús de les articulacions.
La pràctica d’esport promou una millor funció i metabolisme de les articulacions, músculs i tendons, essencial en aquests temps en què, a causa del millor temps augmenta l’activitat física i l’esport entre la població.
Això no obstant, l’activitat física i l’esport també comporten un possible increment de lesions i un percentatge important d’elles es poden localitzar en els turmells.
Amb el bon temps hi ha un augment considerable d’activitat esportiva, la pràctica del senderisme, carrera continua, esports d’equip, etc. Suposen un augment del nombre de lesions.
Qui més i quin menys ha patit un esquinç del turmell en algun moment de la seva pràctica esportiva. I el problema radica moltes vegades en banalitzar aquest tipus de lesions, que poden contribuir a un augment de les seqüeles d’aquests esquinços.
L’esquinç de turmell, sobretot en inversió (lateral) és una de les lesions més freqüents de la pràctica esportiva, amb una incidència elevada en qualsevol moment de la pràctica esportiva i a qualsevol edat.
Pot ser una lesió lleu a la majoria dels casos, però pot portar lesions rellevants, seqüeles i pot comportar passar per quiròfan.
El pas més important que hem de realitzar després d’un esquinç de turmell és avaluar la lesió de les estructures lligamentoses, descartar lesions òssies i iniciar un tractament adequat.
En els darrers anys, el tractament d’aquestes lesions en la seva fase aguda es basa en l’acrònim POLIC (Protection, Optimal Loading, Ice, Compression, Elevation) és a dir:
• Protegir el turmell amb un embenat o turmellera.
• Dur a terme una càrrega tolerada (no s’ha de guardar repòs absolut, però si hi ha dolor es pot variar que no recolzar res a posar tot el pes del cos segons tolerància).
• Fred local.
• Compressió amb un embenat per evitar edema i inflor.
• Avaluació del peu.
No obstant s’ha d’avaluar també el dolor en punts ossis i la capacitat de càrrega i en cas de dubte, fa radiografies per descartar lesions de peroné i tíbia i fins i tot de la base del cinquè metatarsià del peu, ja que freqüentment pot passar desapercebudes.
El correcte maneig d’esquinços ens pot evitar complicacions futures amb dolors residuals i inestabilitats de turmell, inclús passar per quiròfan.
L’avaluació del turmell per un especialista i un correcte tractament de fisioteràpia és essencial, per recuperar l’articulació amb una bona procepció i un correcte moviment perquè podem gaudir de l’activitat física i l’esport que ens agradi.
En cas que l’avaluació de l’esquinç no sigui l’esperable, les seqüeles d’aquests esquinços poden ser solucionats mitjançant mitja artroscòpia del turmell, sent aquesta una tècnica quirúrgica que utilitzem de forma regular fa anys desenvolupant i definint noves patologies, nous tractaments i programes integrals de diagnòstic, tractament i recuperació per aquestes lesions.