¿COM ES CONTAGIA LA VEROLA DEL MICO? ELS SÍMPTOMES I ELS POSSBLES TRACTAMENTS.

El País
La malaltia, per regla general, és lleu i es creu que per contagiar-se és necessari un contacte molt estret amb la persona infectada. Els casos del brot van en augment, ja sumen 30 casos confirmats a Espanya.
Aixà és el que saben sobre el virus que causa la malaltia, la seva transmissió i la seva perillositat.
¿Què causa la virola del mico?
La malaltia és causada per un ortopoxvirus de la família de la verola, la primera malaltia erradicada pel ésser humà gràcies a les vacunes. Se li anomena mico perquè va ser descoberta en aquests animals al 1.958, malgrat que també es pot trobar en ratolins. El primer cas a humans es va detectar al 1.970, a la República Democràtica del Congo. Des de llavors, hi ha hagut brots a una desena de països africans i s’ha detectat molt més rarament fora del continent.
¿Com es contagia?
La principal via de contagi és d’animals salvatges a humans. I es creu que entre persones no és una malaltia altament contagiosa. Per la qual cosa se sap, és necessari contacte estret, ja que es transmès per fluids corporals (mucoses, ferides, fluids sexuals), malgrat que pot haver-hi transmissió indirecta per contacte amb objectes que tinguin restes d’aquests fluids, que inclouen gotes de saliva. La majoria dels casos detectats per ara a Europa s’han produït en relacions sexuals sense protecció. Això no obstant, existeix un estudi que apunta a la possibilitat de transmissió per aerosols. És un experiment de laboratori i de moment no deixa de ser una hipòtesi sense confirmar.
¿Per què hi ha més casos entre homes que han tingut sexe amb homes?
Per al moment, la gran majoria dels casos detectats a Espanya afecten homes que han tingut sexe amb homes en setmanes recents. És un col·lectiu considerat vulnerable per altres malalties infeccioses, com el VIH. Però el fet que s’hagi començat a detectar entre els simplement assenyala que és allà on s’hi han localitat cadenes de contagis. Les formes de transmissió de la malaltia fan pensar als experts que les cadenes de contagis aniran més enllà de la via sexual (que, per descomptat, pot afectar igualment a les relacions heterosexuals).
¿Quins són els seus símptomes?
Els símptomes són similars als de la verola, però més lleus. Comença amb febre, dolors musculars i de cap. Entre un i tres dies després de la febre es formaran erupcions cutànies que per regla general afecten primer al rostre i després s’estenen a la resta del cos. Les zones més afectades primer al rostre i en acabat s’estenen a la resta del cos. Les zones més afectades són la cara, mans i peus. El nombre de lesions vàries des d’unes poques fins a milers, i afecten les mucoses de la boca (70% dels casos), els genitals (30%), la conjuntiva palpebral (20%) i la còrnia (globus ocular).
¿On s’ha detectat?
Des del primer contagi a humans, hi ha hagut brots a Camerun, Costa de Marfil, Gabon, Libèria, Nigèria, República Centre africana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Sierra Lleona, i Sudan del Sud. Fora d’aquí, Estats Units ha detectat casos esporàdicament, l’últim abans d’aquest brot, en 2021. D’ençà que Regne Uniit va alertar a principis de mes, aquest país ha notificat 20 casos confirmats, entre que a Espanya hi ha 30 confirmats i s’investiga quasi mig centenar; Portugal ha localitzat almenys 20 casos. I el Canadà i Estats Units investiguen més d’una dotzena.
¿Quina és la seva letalitat?

A la majoria de les ocasions la malaltia no és freu i evoluciona favorablement per si mateixa. A Àfrica ha presentat taxes de letalitat d’entre un 1% i un 22%, amb major virulència entre nens, però és difícil exportar aquestes xifres, donades les diferències en els sistemes sanitaris i la capacitat d’atenció primerenca. Segons un article del catedràtic en Microbiologia Raúl Rivas González en The Conversation, els individus infectats a Europa tenen la variant del virus procedent d’Àfrica occidental, “què és lleu en comparació la d’Àfrica central”. Cap dels casos detectats en aquest brot ha terminat en mort.
¿Hi ha tractament?
No existeixen tractaments específics per aquesta malaltia. Rivas González apunta al fet que antivirals com cidofovir i ST.-246, així com immunoglobulines específiques, poden ser utilitzats per controlar brots.
¿Existeix vacuna?
No hi ha una vacuna específica, però la de la verola – que va deixar d’administrar-se a Espanya als anys vuitanta, quan la malaltia va deixar de ser una amenaça, sembla atorgar una protecció superior al 80%. El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de malalties (ECDC) ha recomanat que les persones d’alt risc que hagin estat en contacte estret amb altres afectades per la verola del mico siguin vacunades.