ELS BENEFICIS DE L’HUMMUS

Versàtil, saborós i fàcil de preparar, l’hummus ha anat conquerint a poc a poc un lloc protagonista a la nostra dieta, una excel·lent notícia tenint en compte l’ampli repertori d’avantatges nutricionals que aporta.
L’hummus bi tahina (que en àrab significa “cigrons amb pasta de sèsam”), nom oficial d’aquesta recepta, és un dels plats més habituals en la cuina d’Orient Mitjà , zona de la qual és originari. El consum s’ha popularitzat a la resta del món, convertint-se en un aperitiu cada vegada més present en els menús occidentals.
A més del seu peculiar sabor i de les possibilitats de consum que ofereix, l’hummus té l’avantatge de què tots els ingredients que formen part de la seva elaboració – cigrons, suc de llimona, oli d’oliva i tahina (llavors de sèsam) – posseeixen beneficis nutricionals que els converteixen en ‘aptes’ segons les coordenades de la dieta saludable en general i de la pauta mediterrània en particular.
Els dietistes-nutricionals expliquen que en ser un ingredient principal els cigrons, bona part de les propietats que se l’atribueixen a l’hummus són les que es deriven d’aquesta lleguminosa (determinat tipus de proteïnes i hidrats de carboni; vitamines del grup B, importants per enfortir el sistema immunitari; i minerals amb el manganès, el bonze, el ferro i el zinc).
L’aportació de la resta dels ingredients també és molt important. El fet que l’hummus contingui oli (empre que aquest sigui d’oliva) li confereix la propietat de prevenir els problemes d’hipertensió arterial, a més de reduir els nivells de colesterol LDL (el dolent) i augmentar l’HDL (el bo).
El suc de llimona, per la seva banda, li proporciona una aportació de vitamina C, mentre que en el cas del tahini, es tracta d’una font de fibra, vitamina B6 i vitamina B12, imprescindibles pel correcte funcionament del sistema nerviós. A més l’hummus suposa una font molt variada de vitamines i minerals, destacant el calci que, en aquest cas, ve per duplicat: una bona part d’aquest mineral procedeix del cigró i altre de les llavors de sèsam o tahini. En els dos casos, l’aportació del calci és excel·lent. També proporciona altres minerals com magnesi, ferro o zinc; bastant fibra dietètica; vitamines del grup B, vitamina A i E i antioxidants.
Aliat per digestions òptimes
És sobretot en les característiques nutricionals dels cigrons on resideixen els principals avantatges d’aquesta recepta en l’àmbit de l’aparell digestiu. Per un costat, l’alt contingut en hidrats de carboni d’absorció lenta, sobretot el midó, que en el cas dels llegums és molt més existent al que sembla, per exemple, en els cereals, el que es tradueix en una digestibilitat més lenta i, per tant, en un increment menor del sucre ‘en sang i en un nivell de sacietat mas alt.
Per altra banda, té també un alt contingut en oligosacàrids que és un tipus d’hidrat de carboni que fermenten en el colon, actuant com prebiòtic (aliment pels bacteris bons del nostre organisme).
Es tracta d’un aliment interessant per la cura de la microbiota i la regulació del trànsit intestinal, principalment pel seu alt valor nutritiu, destacant l’aportació de fibra tant fermentable com no fermentable procedent dels cigrons i de les llavors. Aquesta fibra és capaç d’alimentar la nostra microbiota, ajudant a cuidar-a afavorit una major varietat tant de la microbiota, ajudant a cuidar-la i afavorint una major varietat tant a la microbiota com de les espècies més beneficioses.
Greixos saludables, proteïnes vegetals i efecte de “bon humor”
En el marc de les actuals recomanacions nutricionals que es fan des de distints àmbits científics (les més recents, les de l’Associació Americana del Cor que aconsellen primer la proteïna enfront de l’animal, l’hummus se situa com una de les opcions més adequades, completes i saboroses. És una interessant font de proteïna vegetal d’altíssima qualitat nutricional o proteïna completa, amb un bon perfil d’aminoàcids.
Àcid fòlic
L’hummus compte 59 mg d’àcid fòlic (o vitamina B9) per cada 100 g d’aliment. Aquest nutrient és una vitamina hidrosoluble que té funcions relacionades tant amb el sistema nerviós com amb el sistema cardiovascular i la síntesi d’ADN (formació de cèl·lules noves.
Greixos saludables antiinflamació
En la composició de l’hummus destaca també la seva aportació en àcids grassos, provinents en gran part de l’oli d’oliva és un aliment amb un alt contingut d’àcids grassos mono insaturats (present en l’hummus una quantitat de 4,86 g / 100 g), destacant entre ells l’omega 9 (àcid oleic), que intervé en la configuració de la membrana cel·lular i té un poder antioxidant sobre aquesta membrana, a més de ser antiinflamatori.
Tanmateix, també aporta àcids grassos poliinsaturats (2.10 g / 100 g d’hummus), presents tant en l’oli d’oliva com en els cigrons, la funció de la qual principal és reduir la inflamació i mantenir un correcte funcionament de l’organisme, d’acord amb aquests i altres nutrients que aporten aquests beneficis, no s’ha de caure en la temptació de considerar a l’hummus com un “superaliment”, sense que sigui necessari combinar-lo amb altres aliments dintre d’un patró d’alimentació saludable i així assolir els requeriments nutricionals.
Triptòfan, serotonina i estat d’ànim
Algunes investigacions vinculen el consum habitual d’hummus amb un ponent efecte antidepressiu, atribuïble al contingut en triptòfan del cigró. Però s’ha de posar aquesta potencial propietat sobre l’estat d’ànim, però no es pot afirmar que el consum elevat de cigrons com de cigrons en forma d’hummus millori l’ànim, ja que no existeix literatura científica que doni suport a aquesta afirmació.
A més, la majoria dels estudis que afirmen que els cigrons o l’hummus augmenten la producció de serotonina i que, per això el seu consum millora l’estat d’ànim, utilitzant quantitats superiors a un gram (arribant a vegades als 15 grams) de triptòfan i, perquè ens fem una idea, 100 grams d’hummus contenen aproximadament només 0,2 grams de triptòfan.
Sacietat
L’hummus és una recepta molt dens: aporta molts nutrients en una petita ració, a més de ser altament saciant per la fibra que compti.
A aquestes senyes d’identitat des del punt de vista de la densitat nutricional s’ha d’afegir que el seu contingut calòric es pot qualificar de raonable, tenint en compte que 100 grams d’hummus proporcionen 177 kcal aproximadament. Es tracta d’un aliment saludable, però això no significa que s’hagi de menjar a totes hores ni que sigui imprescindible en la nostra alimentació.