VISIÓ DOBLE O DIPLOPIA

Institut Català de la Retina

La diplopia és una alteració visual que consisteix en la percepció de visió doble. Aquesta alteració de la visió pot ser horitzontal, vertical o obliqua, en funció de com apareixen les imatges (al costat, damunt o en diagonal a l’objecte). A més, pot afectar els dos ulls (binocular) o un de sol (monocular). És el que esta patint Marc Màrguez pilot campió de Moto GP.

La visió doble pot ser de diferents tipus i pot estar produïda per diverses causes, algunes més greus que altres. Els estrabismes, els problemes de refracció no corregits, les cataractes, les malalties retinianes o algunes alteracions musculars i neurològiques són algunes de les causes que les poden provocar. Per això, quan es presentin els primers símptomes cal acudir a una revisió urgent.

Tipus

La diplopia es pot dividir en:

  • Diplopia monocular: La visió doble es percep amb un sol ull obert.
  • Diplopia binocular: La visió doble es produeix amb els dos ulls oberts i desapareix en tancar qualsevol dels do

Causes

Les causes de la diplopia es divideixen segons el tipus de visió doble:

VISIÓ DOBLE MONOCULAR: En aquest cas sol estar provocada per causes estructurals a nivell de l’ull i molt poques vegades està relacionada amb alteracions neurològiques. Algunes de les causes poden ser:

  • Alteracions a nivell de l’ull, com poden ser problemes de graduació, és a dir que el pacient necessiti ulleres i no porti correcció. En aquest cas, es corregirà utilitzant-ne unes.
  • Problemes a nivell del cristal·lí, com pot ser una cataracta, que produeixi la visió doble en aquest ull.
  • Malalties corneals, com pot ser alguna cicatriu o opacitat de la còrnia.
  • Alteracions a nivell de la retina, com les membranes epirretinals, que són membranes que creixen sobre la retina.

En tots aquests casos d’alteracions estructurals de l’ull, si aquestes alteracions aconsegueixen corregir-se, es resol el problema de visió doble.

VISIÓ DOBLE BINOCULAR: En aquest cas pot tenir com a causa una alteració neurològica o problemes a nivell de la musculatura ocular. Algunes de les causes poden ser:

  • Un estrabisme que pot estar descompensat, és a dir, una desviació dels ulls que tingui el pacient des de la infància i que es descompensi en l’edat adulta.
  • Alteracions neurològiques, com parèsia o paràlisi dels nervis intracranials (nervis que porten la informació als músculs i que poden patir infarts, cosa que paralitza aquests músculs i provoca una desalineació ocular que provoca la visió doble).
  • Alteracions en el sistema nerviós central, que produeixen una desalineació dels ulls i, per tant, visió doble.
  • Problemes a nivell de la placa neuromuscular, que és la unió del nervi amb el múscul, com per exemple la miastenia gravis.
  • Altres factors, com els problemes de tiroides o fins i tot problemes mecànics a nivell dels músculs extraoculars que causen també desalineació ocular.

Factors de risc

La diplopia o visió doble es pot presentar a qualsevol moment de la vida. A la infància, poden aparèixer patologies que produeixin visió doble, com és el cas de l’estrabisme, que quan s’està instaurant, en moments aguts, pot produir una descompensació de manera molt ràpida que provoqui episodis de visió doble. Tot i això, amb el pas del temps, el cervell tendeix a compensar les desviacions provocades per estrabismes, especialment en edat infantil, i la visió doble no s’estableix. Així, si hi ha desviació des de la infància, quan s’arriba a l’edat adulta, no se sol presentar visió doble.

La diplopia és un símptoma que refereix el pacient i que sol ser força cridaner, produeix molta incomoditat visual, per la qual cosa el pacient ja arriba a la consulta dient que “hi veu doble”.

Per dur a terme un bon diagnòstic i determinar per què el pacient hi veu doble, fem una exploració oftalmològica completa, que inclou:

  • Valoració de la motilitat ocular (capacitat per realitzar moviments oculars de manera coordinada), per determinar exactament si hi ha cap múscul que no funciona correctament perquè està paralitzat o que realitza una hiperfunció, és a dir, que treballa més del que hauria de treballar.
  • Realitzem proves d’ortòptica, mesuraments en cada posició de la mirada.
  • Sol·licitem proves complementàries que poden anar des d’una analítica general, hormonal (per valorar tiroide) o fins i tot, per descartar malalties infeccioses o autoimmunes. També poden ser necessàries proves d’imatge cerebral i ocular (ressonància cerebral o tomografia computeritzada) quan se sospita que hi ha una causa neurològica o compressiva, així com electromiograma quan se sospita de malalties musculars, entre d’altres.

És greu? He d’anar a urgències?

Si un pacient presenta visió doble, ha d’acudir a urgències immediatament per determinar-ne la causa.

Si és un estrabisme descompensat, tenim temps per fer l’estudi. No obstant, és important descartar sobretot qualsevol causa neurològica, que requereixi de forma urgent realitzar una sèrie d’estudis o fins i tot l’ingrès hospitalari per determinar la causa de la visió doble. Per això, sempre recomanem que quan un pacient presenta una visió doble aguda, acudeixi a urgències immediatament.


Tractament

El tractament dependrà de la causa de la diplopia. En el cas de la diplopia monocular, que produeix alteracions estructurals de l’ull, si es poden corregir aquestes alteracions aconseguirem resoldre el problema de la visió doble. No obstant això, en el cas de la diplopia binocular, si aquesta persisteix, hi ha tres opcions terapèutiques:

  • Prismes: són uns vidres que s’apliquen a les ulleres i ajuden a desplaçar la imatge que produeix la visió doble.
  • Toxina botulínica: és útil en alguns casos, quan el pacient no s’adapta als prismes, o en certs casos de paràlisi oculomotora.
  • Cirurgia: només se sol recórrer a una intervenció quirúrgica per corregir la diplopia o visió doble quan la patologia o la diplopia en si no es pot tractar amb una correcció prismàtica.

La cirurgia que es practica quan hi ha una desalineació dels ulls és la mateixa cirurgia amb què es tracta l’estrabisme. Aquesta consisteix en la mobilització dels músculs tenint com a objectiu recuperar l’alineació ocular. És una cirurgia ambulatòria que no requereix ingrés i el pacient, en la majoria dels casos, torna a casa el mateix dia de la cirurgia. El procediment es fa sota els efectes d’una anestèsia local tòpica i amb algun tipus de sedació. En alguns pacients, en casos molt concrets, es pot fer sota els efectes de l’anestèsia general.

El temps de recuperació després de la intervenció és relativament ràpid. Habitualment, els pacients poden reprendre la seva vida habitual (feina, estudis, etc.) al cap d’alguns dies, si bé és una cosa que varia d’acord amb el grau de complexitat del cas. Sí que es recomana no anar a la piscina o a la platja i evitar els esports de contacte durant els primers 10-20 dies, aproximadament.

Durant el postoperatori es poden presentar certes molèsties, com una sensació de cos estrany o una cosa que frega dins de l’ull, però l’evolució sol ser favorable i en poques setmanes desapareix del tot.

El pacient haurà de seguir un tractament amb col·liris durant el primer mes i es realitzaran els controls pertinents. Generalment, fem un control a les 24 hores de la cirurgia, després segons l’evolució fem un control al cap d’una setmana i, finalment, al cap d’un mes ja coneixem el resultat més o menys definitiu de la cirurgia i l’impacte que ha fet tingut a la visió doble.