PERIOSTITIS TIBIAL AL FUTBOL

La síndrome d’estrès medial de la tíbia és coneguda com a periostitis tibial o ‘shin splints’ com la inflamació aguda o crònica del periosti de la tíbia.
La periostitis tibial és molt comuna en esportistes, incloent-hi futbolistes i solen presentar-se com un dolor difús a la vora de la medial de la tíbia (canyella) que s’associa a una activitat esportiva.
Sol considerar-se una síndrome per ‘sobrecàrrega’, a causa de microtraumatismes secundaris a sobre ús dels tibials.
Existeixen alguns factors de risc que poden associar-se al desenvolupament de periostitis tibial en el futbol.
Alguns d’aquests factors són:
• Vibracions, és a dir en la carrera cada cama suporta el triple de pes del nostre cos.
• Càrrega excessiva: excés d’entrenament, intensitat o temps.
• Sobrecàrrega muscular sobretot tibial posterior.
• Descompensació muscular.
Hi ha estudis que demostres que són molts els factors que poden considerar-se de risc en aquesta lesió, però destaquen:
• Pes elevat.
• Augment de la caiguda de l’os navicular, associada a pronació del peu.
• Lesions prèvies.
• Augment de la rotació externa de maluc amb el maluc en flexió.
En aquest mateix article s’exposen altres factors de risc en el desenvolupament de la periostitis tibial però menys significatives com per exemple l’edat o la velocitat al caminar.
En la periostitis tibial, igual que en la resta de lesions, els símptomes variaran segons el pacient. Podem resumir alguns dels més comuns.
• Es produeix un dolor tipus ‘cremor’ a la cara medial de la tíbia.
• El dolor es veu incrementat amb l’activitat.
• A alguns esportistes fins i tot un simple fregament del llençol o roba els causa dolor.
• A vegades quan passem el dit notem com “un collar de perles”, és a dir com embalums al llarg del recorregut del periosti.
Tractament
El tractament en la periostitis tibial haurà de ser individualitzada per cada jugador. Els mètodes més utilitzats:
• Adaptació de la càrrega: és a dir no sol ser necessari un repòs absolut sinó relatiu, disminuint la càrrega en les fases més agudes i adaptant-la.
• Es recomana realitzar l’exercici sobre un terreny tou.
• Crioteràpia: ús de fred. Sobretot l’efecte del crio massatge sol produir alleujament en aquests pacients.
• Electroteràpia: com el làser o l’ultrasò.
• Massoteràpia: massatge descontracturant a la musculatura implicada.
Prevenció
Una lesió no es pot preveure, però sí que podem reduir el risc de lesió. En concret, en la periostitis tibial podem tractar d’evitar terrenys durs, dur a terme entrenaments progressius, realitzar un escalfament previ a l’activitat i enfortir el tibial anterior.