COP DE CALOR A L’ESPORT

Una situació d’altes temperatures i humitat combinada amb una activitat física d’alta intensitat o de llarga durada, i uns determinats factors de risc individuals, poden desembocar en un trastorn de greu risc per a la salut: el cop de calor a l’esport, considerada la segona causa de mort en esportistes, per darrere de lesions medul·lars o cerebrals.
És important entendre les seves causes fisiològiques per aprendre a identificar-lo i prevenir-lo. El cop de calor és una síndrome de fracàs multiorgànic (afecta els organismes interns) que és conseqüència d’una elevació de la temperatura corporal per sobre dels 40 graus centígrads i una falla dels mecanismes termoreguladors – els encarregats de control de la temperatura corporal- davant una sobrecàrrega tèrmica d’origen exogen (exterior) o endogen (interior del cos).
La temperatura central del cos humà es manté prop dels 37 graus centígrads, són oscil·lacions al voltant d’aquesta temperatura que entén dins de la normalitat. Seguint un ritma circadian, la temperatura central del cos és més baixa a primera hora del matí i assoleix el seu màxim passat el migdia, fins a les sis de la tarda.
Aquesta temperatura està regulada rigorosament pel sistema nerviós central, Existeix un centre termoregulador, situat al cervell, que equilibra els processos de generació i dissipació de la calor corporal a través de diferents mecanismes: augmentant o reduint la producció de calor, a través de reaccions metabòliques de l’activitat del sistema muscular, o gestionant els mecanismes de dissipació o conservació de la calor.
Si existeix un excés de temperatura corporal, es produeix un increment de la freqüència respiratòria al mateix temps que els basaments sanguinis de la pell es dilaten, de manera que es pugui perdre més calor amb la respiració, amb l’augment de la circulació a la pell i per l’increment de la sudoració. Així, la sang oxigenada que arriba als teixits i òrgans interns es redueix.
En situacions extremes, comença a produir-se la mort de les cèl·lules; a la pell es deté la sudoració per lesió de les glàndules de suor. I, per últim, es produeix una fallada als òrgans interns que pot ser fatal.
Situacions de cop de clor a l’esport
Existeixen dos tipus de cop de calor: el cop de calor passiu, que es dona en nens o gent grans sotmesos a altes temperatures ambientals, i el cop de calor actiu, que es dona en persones joves i esportistes, agricultors, treballadors de la construcció etc, en els que es produeix important deshidratació.
Existeix una sèrie de factors de risc que adoben el terreny perquè es produeixi un cop de calor a l’esport.
• MALA CONDICIÓ FÍSICA: Les persones millor preparades físicament i amb una bona condició aeròbica solen tenir més resistència a l’hora de fer esport en entorns calorosos. En contraposició els esportistes amb una forma física inadequada són més propensos a patir aquestes complicacions.
• COMPOSICIÓ CORPORAL (MOLT GREIX CORPORAL): Els esportistes amb excés de pes són més proclius al cop de calor. El greix és una càrrega extra.
• DESHIDRATACIÓ: La calor, com hem vist, incrementa la sudoració i pot conduir a quadres de deshidratació.
• AFECCIONS MÈDIQUES (QUADRE FEBRIL)
• HISTÒRIA DE COP DE CALOR
• PRESA DE MEDICAMENTS (ESTIMULANTS, PSICOFÀRMACS)
• FALTA DE SON
• FALTA DE CONEIXEMENTS SOBRE EL COP DE CALOR PER ESFORÇ


Símptomes d’un cop de calor
És important conèixer els símptomes inicials que provoquen un cop de calor a l’esport per poder identificar-los i actuar en conseqüència. La desorientació i la fatiga intensa són senyals d’alerta. Altres clars símptomes a tenir en compte són:
• Pell calenta i sec, a conseqüència del cessament de la sudoració.
• Temperatura corporal major a 41 graus centígrads.
• Alteració de la consciència, deliri i al·lucinacions.
• Confusió, ansietat, mal de cap, nàusees, vòmits, deshidratació, diarrees, hipotensió, taquicàrdia, …
Preveure un cop de calor
Les recomanacions per evitar cops de calor a l’esport estan relacionades amb aplicar el sentit comú a l’activitat física i les condicions ambientals en les quals s’estigui desenvolupant aquesta activitat:
• Romandre en llocs frescos i aïllats.
• No fer esforços ni exercici físic en hores de màxima calor.
• Utilitzar teixits que protegeixin del sol i permetin la transpiració i gorra.
• Romandre molt alerta amb la hidratació i l’alimentació refrescar-se al màxim en els punts d’avituallament també sobre la pell amb aigua.
• Donar temps a l’organisme per recuperar-se entre activitat i activitat de l’agressió de fer esport en ambients molt calorosos.
• No exposar-se al sol entre les 10 i 17 hores.
• Intentar dormir bé.
• Banyar-se amb freqüència.
• Consumi fruites i verdures.
• Beure abundant aigua o beguda isotònica.
• Evitar l’alcohol.
Davant qualsevol sospita de què algun pugui estar patint un cop de calor, s’ha de traslladar de forma immediata a una zona d’ombra i si és necessari trucar als serveis sanitaris.