NO CONVERTEIXIS AL TEU FILL EN UN ASTRE DEL FUTBOL

Alguns pares utilitzen l’esport com una manera de satisfer els seus desitjos personals i ambicions frustrades. Forçar a un fill a ser esportista pot tenir conseqüències molt negatibes pel seu rendiment i felicitat.
Molts pares pretenen que el seu fill es converteixi en un astre del futbol. Aquesta és una de les raons per les quals decideixen apuntar-lo a aquest esport, però també pot convertir-se en el motiu principal del seu abandonament.
El procés de convertir-se en un jugador en un jugador de primera divisió és llarg, i tan sols una mínima part dels nois que juguen al futbol arriben al més alt. Ser un esportista professional demanda una mescla de talent innat per l’esport, treball dur i una mica de sort a la vida. Per això, no és quelcom que estigui a l’abast de tothom.
Conseqüències de fer del teu fill un astre del futbol
Els pares obsessionats amb què els seus fills destaquin a l’equip solen tenir més problemes amb els entrenadors, ja que posen en dubte totes les decisions que prenen respecte als nens.
Tot l’anterior en te conseqüències molt negatives pel gaudiment i rendiment del menor. A continuació, veurem els aspectes negatius de convertir al teu fill en un astre del futbol.
Més sentiments de frustració i ansietat
Els pares que fiquen molta pressió als seus fills amb el tema de l’esport són una potent font d’emocions negatives. En darrer terme, poden ser els responsables directes que els nens o adolescents abandonen l’esport.
Això pot donar-se perquè en mig de tot el procés s’ha creat un cúmul de frustració, ansietat i estrès. Des de molt petits, els nens mostren diferències a l’hora de gestionar i transformar les emocions negatives. Alguns són capaces de regular-les eficaçment, però altres no ho aconsegueixen i senten especialment els seus efectes.
Tot això no només perjudica el seu rendiment esportiu sinó que també afecta la salut. Pot ser que després d’aquesta experiència el nen agafi aversió a l’esport en general i es negui a practicar qualsevol altre. D’aquesta manera, acabarà convertint-se en una persona sedentària.
Valors equivocats
L’esport no només és salut i benestar; també és una manera de transmetre valors positius o els més petits. Però, l’esport és educatiu sempre que les persones que ho ensenyin es comportin com a models educatius.
El paper dels pares com a models educatius dintre de l’esport ha estat molt estudiat. Segons aquest enfocament, el comportament que tenen els pares respecte a la pràctica esportiva dels seus fills influeix en com aquests últims perceben l’esport.
A aquest respecte, i segons un estudi realitzat per professionals de la Universitat de Sevilla, els pares haurien estat espectadors neutrals, donar suport als seus fills i interessar-se pel seu exercici, però sense pressionar o voler destacar.
Conflictes constants amb els entrenadors
Per a un nen que fa esport, existeixen dues figures d’autoritat innegables: els seus pares i el seu entrenador. Quan ambdós opinen de la mateixa manera, no hi ha cap problema, això no obstant si discrepen, s’origina el que es coneix com un conflicte d’interessos. En aquest cas, els nens tenen dificultats per decidir a qui seguir: ¿al seu entrenador, a qui veuen com un referent esportiu, o als seus pares, amb els que conviu i celebra tots els èxits?
A vegades, el conflicte pares-entrenadors arriba a ser explícit. Per això les lamentables imatges que a vegades veien als mitjans de comunicació en la qual els pares i entrenadors arriben a la violència física en mig del partit.
Es perd el component de diversió
Quan els pares s’obsessionen que el seu fill es converteixi en un astre del futbol, normalment estan molt per sobre d’ell, i només es preocupen de saber que fa en els partits.
L’esport de base té dos components essencials: el competitiu i el lúdic. El primer no és necessari, però pot ensenyar i motiva molt; el segon sí és fonamental i, si no existeix, es perd el sentit de la pràctica.
Els nens deuen practicar esport perquè els hi agrada, no per assolir un objectiu concret, i menys si aquest prové dels seus pares. En el moment que el futbol només importen els resultats dels partits, es converteix en un esport buit pels infants.
Els pares han de ser figures educatives a l’esport
Els pares tenen un rol molt important en el desenvolupament esportiu dels seus fills. Contrari al que es pot pensar, les seves actituds, els comportaments i pensaments tenen influència sobre com experimenten els petits l’esport.
Per aquesta raó, a una investigació publicada a la Revista Motricidade se suggereix la creació de 4 perfils de pares en funció de dues variables: els suports emocionals ui la pressió cap als fills. Com era d’esperar, l’alternativa més sana i millor valorada és la d’aquells pares que proporcionen un gran suport, però sense transmetre pressió.