PARÀLISI DE BELL (PARÀLISI DEL NERVI FACIAL)

La paràlisi de Bell (un tipus de paràlisis del nervi facial) és una debilitat o una paràlisi sobtada dels músculs d’un costat de la cara deguda a una disfunció del sèptim par cranial (nervi facial). Aquest nervi mou els músculs facials, estimula les glàndules salivals i lacrimals, capacita als dos tercis anterior de la llengua per detectar sabors i controla un múscul que participa en l’audició.
• La causa pot ser una infecció vírica o un trastorn immunitari que causa la tumefacció del nervi facial.
• Les persones afectades poden sentir dolor darrere de l’orella i després un dels costats de la cara pot debilitar-se o paralitzar-se per complet, amb el que la persona resulta incapaç de mantenir el sentit del gust en la part davantera de la llengua en el costat afectat.
• Els metges solen basar el diagnòstic en els símptomes.
• Els corticoesteroides, que s’emprenen per reduir la inflamació del nervi, ajuden a les persones a recuperar-se i restaurar el moviment facial una mica més ràpidament.
• La major part de les persones afectades es recuperen completament en uns mesos, amb tractament o sense ell.
La paràlisi de Bell és un tipus de paràlisis del nervi facial, que originalment es creia que no tenia una causa identificable (paràlisi del nervi facial). Però, les proves actuals suggereixen que, en alguns casos, la paràlisi de Bell pot ser causada per una infecció vírica o altre trastorn, que habitualment no té relació amb cap cop general per esport.
Les proves suggereixen que les causes freqüents de la paràlisi de Bell són.
• Infecció pel virus de l’herpes simple tipus 1 (que causa infeccions de boca, com l’herpes labial).
• Herpes zòster (culebrilla).
Altres virus, com el virus Coxsackie, el citomegalovirus i el virus que causa les galteres (parotiditis), la rubèola, la mononucleosi o la grip també poden causar paràlisi de Bell.
La infecció fa que el nervi s’inflami i en aquest cas, queda pressionat (comprimit) pels estrets conductes del crani que travessa.
Altres trastorns poden causar la paràlisi del nervi facial. La malaltia de Lyme pot provocar aquesta paràlisi que, a diferència de la paràlisi de Bell, pot afectar els dos costats de la cara. En les persones d’ascendència afroamericana, la sarcoïdosi causa amb freqüència paràlisis del nervi facial. A vegades la causa són tumors i fractures de crani.
Símptomes
En la paràlisi de Bell, el dolor darrere de l’orella pot ser el primer símptoma. Els músculs facials es debiliten de sobte, per regla general en qüestió d’hores. La intensitat de l’afecció varia des d’una lleu debilitat fins a la paràlisi total. En un període de 48 a 72 hores, la debilitat assoleix la seva intensitat màxima. Només afecta un dels costats de la cara.
En les paràlisis del nervi facial, la cara es torna plana i inexpressiva. Però, quan està afectat només un dels costats de la cara, les persones senten amb freqüència com si la cara se’ls retorcés perquè els músculs del costat no afectat tendeixen a tirar la cara cap el costat cada vegada que es gesticula. És difícil o impossible arrugar el front, parpellejar i fer gestos amb el costat de la cara afectat. La majoria de les persones senten entumiment o pesadesa a la cara, fins i tot, encara la sensibilitat sembli normal.
Resulta difícil tancar l’ull afectat. A vegades incapaç de tancar-lo completament, i es parpelleja amb menor freqüència. L’ull tendeix a més a girar cap a dalt en tancar-lo.
Les persones amb aquest tipus de paràlisi també perden el sentit del gust en la part anterior de la llengua en el costat afectat. L’oïda del costat afectat percep sons anormalment forts (un fenomen que es defineix com hipoacúsia) perquè el múscul que tensa la membrana del timpà està paralitzat. Aquest múscul es troba en l’oïda mitjana.
Diagnòstic
• Avaluació mèdica.
• A vegades varies proves, en funció de la causa que es sospiti.
Per regla general, la paràlisi del nervi facial es pot diagnosticar i distingir d’altres trastorns basant-se en els símptomes. Per exemple, la paràlisi del nervi facial es diferencia d’un accident cerebrovascular o ictus perquè aquest últim sol causar debilitat únicament en la part inferior d’un costat de la cara i no en la totalitat del costat de la cara. Les persones que han patit un accident cerebrovascular causa de forma característica debilitat d’un braç o d’una cama.
Els metges normalment són capaces de distingir la paràlisi de Bell d’altres trastorns menys freqüents que casen la paràlisi del nervi facial (com tumors, malaltia de Lyme, altres infeccions, sarcoïdosis, diabetis i fractures en el crani). Aquests altres trastorns típicament causen diferents símptomes, i en molts d’ells, els símptomes es desenvolupen més lentament. Per tant, si el metge no està segur de què la paràlisi de Bell sigui la causa o si els símptomes es desenvolupen gradualment, es realitzen proves complementàries (analítica, radiografies, ressonància magnètica nuclear).
Pronòstic
Quan la paràlisi facial és parcial, la majoria de les persones afectades es recuperen per complet en varius mesos, amb tractament o sense.
Quan la paràlisi és total, el resultat definitiu varia. Es realitzen proves (estudis de conducció nerviosa i electromiografia) per ajudar a predir les probabilitats de recuperació. Algunes persones no es recuperen per complet. Els músculs facials romanen a vegada dèbils, fent que la cara quedi colgant.
Tractament
• A vegades un corticoesteroide.
• Gotes oftalmològiques o un pegat per protegir la còrnia.