MENISCOPATIA

La meniscopatia o meniscectomia és una de les lesions més comunes de genoll al futbol i està darrere de l’esquinçament del lligament medial. Aquestes es poden produir per efecte d’un traumatisme, i també per la degeneració dels meniscos. El retorn a l’activitat diària és ràpid (una o dues setmanes) i si practica algun esport com el futbol, el retorn després de l’operació s’estima entre 30 i 45 dies.
Els meniscos són fibrocartílags que estan situats en l’interior de l’articulació del genoll i s’ubiquen entre el fèmur i la tíbia.
Existeix un menisc medial (part interna del genoll) i altre lateral (part externa). Tenen forma semilunar i la seva principal funció és augmentar la profunditat de la superfície relativament plana de la part superior de la tíbia i poder ser un verdader amortidor del genoll. El menisc distribueix les forces transmeses a través del genoll i s’estima que suporta al voltant del 40% de la càrrega que rep l’articulació.
Aquesta capacitat per repartir la força sobre les superfícies articulars és important perquè protegeix el cartílag articular d’un desgast excessiu. Sense el menisc existiria una concentració de les forces sobre una àrea molt petita del cartílag, que pot danyar la superfície, conduint a la seva degeneració (artrosi).
El menisc, que actua com estabilitzador del genoll, està composta per col·lagen (75%), glicosaminoglicans, glucoproteïnes i fibrocondritis. Les fibres de col·lagen es troben organitzades longitudinalment per absorbir les forces de compressió que es genera en el genoll; també existeixen fibres radicals que augmenten la resistència del teixit.
Com es produeix
Les lesions meniscals poden afectar a persones independentment de la seva edat, però les causes van variant segons els diferents grups d’edat.
En els pacients més joves, el menisc és una estructura bastant resistent i elàstica i el trencament del mateix és produïda per una important torsió o gir del genoll.
Per regla general, la meniscopatia es presenta molt en esports de contacte com el futbol. Això no obstant, es pot produir en esports on la persona pugui realitzar girs bruscos o moviments de rotació del genoll amb el peu fixo en el terra, o en la posició de gatzoneta.
Símptomes
El símptoma més freqüent que apareix amb un menisc trencat és el dolor i aquest pot ser difús, especialment quan existeix una significativa inflamació del genoll. Aquest dolor pot percebre’s en la línia articular (on se situa el menisc).
Si la part danyada és prou gran, es pot produir un bloqueig: això significa la incapacitat d’estendre o flectar el genoll per complet. El bloqueig passa quan el fragment trencat del menisc resulta atrapat dintre del mecanisme de frontissa del genoll impedint l’extensió o flexió total d’aquesta.
Trencament de menisc extern:
S’han descrit una sèrie de maniobres exploratòries encaminades a evidenciar dolor o espetecs quan es fa flexo-extensió i rotació combinada del genoll. Les més utilitzades són les de McMurray i la d’Apley.
• Maniobra de McMurray: En decúbit supí es flexiona el genoll i es col·loca el dit en el bord del menisc, seguit d’una extensió en rotació interna i després en rotació externa. Si existeix una lesió del menisc intern es notarà un espetec en estendre en rotació externa, i si existeix una lesió del menisc extern l’espetec s’escoltarà en estendre en rotació interna.
• Maniobra d’Apley: El principi d’aquesta prova és demostrar que, en una lesió meniscal la mobilitat articular amb l’articulació distreta no és dolorosa, mentre que al comprimir-la sí. Es fa amb el pacient en decúbit prono i es compara el dolor que provoca el flexo extensió amb el genoll a compressió amb el genoll a distracció. Tot això, imprimint un moviment rotatori a la cama internament per explotar el menisc extern i externament per explorar l’extern (el taló del pacient assenyala el menisc explorat)
Tractament
El tractament per una meniscopatia inclou opcions com: tractament conservador o una meniscectomia parcial, o reparació del menisc danyat.
Si la lesió és major i s’ha hagut de fer una intervenció quirúrgica, el termini de retorn a l’activitat normal vorejarà entre les 3 i 5 setmanes. En primera instància es començarà una teràpia conservadora, que consistirà en consum d’antiinflamatori, gel que permetrà baixar el dolor del pacient. La idea és que comenci amb teràpia cinèsica en forma primerenca.
Quan el tractament quirúrgic és escollit el principi bàsic de la cirurgia del menisc és conservar el teixit meniscal tant com sigui possible per distribuir les càrregues apropiadament. El curs de tractament depèn de l’edat del pacient, el nivell d’activitat, la cronicitat dels símptomes i el tipus de trencament meniscal.
Quan s’ha d’operar
Quan la lesió és inestable i és impossible de reparar espontàniament (per absència de vascularització de la zona de lesió meniscal) i provoca en el pacient alteracions mecàniques de l’articulació. A això s’agreguen bloquejos ocasionals o permanents del genoll. Les lesions degeneratives, en tant, es recomana donar-li un temps major d’observació a la lesió abans de determinar una intervenció quirúrgica, especialment quan no són inestable.
Prevenció
Sempre és recomanable tenir una preparació física adequada però no només des del punt de vista aeròbic, sinó que també des del punt de vista de força i propiocepció. S’ha de fer un treball molt important quan es vol realitzar algun tipus d’esport en forma permanent.
Les lesions de meniscopatia són més freqüents en persones que fan activitat física en forma ocasional i amb molt baixa preparació física. Això no obstant, resultarà fonamental fer un treball específic de l’esport que la persona pràctica, és a dir, un treball al terreny de joc.
Tractament postoperatori
• La cirurgia de meniscopatia és reu, i es pot perllongar entre 30 i 60 minuts i es du a terme sempre per via artroscòpica.
• El pacient estarà de regrés en la seva llar a les 24 hores de ser operat, de no mitjançar algun inconvenient de darrera hora.
• Dintre de 48 i 72 h, es comença la rehabilitació.
• La primera setmana de tractament cinèsic , buscar disminuir fenòmens inflamatoris i millorar rangs de mobilitat articular.
La intervenció quirúrgica del menisc medial, per un tema anatòmic del genoll, té una evolució més ràpida i normalment el pacient està entre 3 i 4 setmanes en condicions de tornar a jugar. En un menisc lateral, en tant, els temps abans citats es multipliquen en un 50%. La forma que té el comportament lateral del genoll, on està el menisc lateral, és susceptible de rebre una major càrrega quan no existeix una part del menisc que ha estat operat. En aquests caos, s’és molt més curós i el retorn a les cantxes voreja entre 5 i 6 setmanes després d’operat.
Tècnica quirúrgica més utilitzada
El menisc és una estructura molt útil i es pot realitzar per la seva reparació, una resecció, és a dir, ressecar aquella part del menisc que no està bé i que està generant problemes mecànics. Quan creiem que la lesió està en una zona on el menisc pot reparar-se, es porta a cap una meniscoresis, que és una sutura meniscal, que es dóna en un 20% dels casos. En la gran majoria dels pacients és necessari ressecar una part d’aquest.
Altra alternativa que existeix, però és molt més costosa, és la d’un transplantament meniscal, a través del d’un cadàver. Tanmateix, no és del tot fàcil aconseguir donants.
Rehabilitació
Els objectius a aconseguir en una primera etapa de rehabilitació són els següents: Les primeres 48 hores és important consultar a un metge especialista en lesions de genoll i tenir les precaucions bàsiques davant la lesió. Aquestes són: protecció del genoll lesionat, repòs, gel per 10 minuts cada una hora, compressió mitjançant una vena elàstica per disminuir la inflamació o edema i elevació per afavorir el retorn venós.
Una mitjana de set setmanes de rehabilitació, uns dos mesos.