FARMACOLOGIA ESPORTIVA A LA NUTRICIÓ

Primer haurem de saber què és la farmacologia esportiva, i després els riscos per a la salut de consumir substàncies compreses en aquest context.
La farmacologia esportiva fa referència a una sèrie de substàncies que poden ajudar a incrementar el rendiment o la capacitat de recuperació. Però, cal tenir en compte, que estan prohibides pels organismes esportius en la seva majoria. El perquè? Generen una sèrie d’efectes adversos a mitjà o llarg termini.
Els atletes professionals superen de forma rigorosa una sèrie de controls de dopatge per assegurar l’absència de substància que poden alterar de manera significativa la seva participació en competicions. La major part d’elles incideixen sobre la fisiologia del medi intern, provocant desajustos que poden arribar a ser importants.
Fàrmacs més utilitzats
La testosterona és molt utilitzada il·legalment. D’entre totes les substàncies dopants és necessari fer una menció especial a la testosterona i tots els seus anàlegs. Parlem de la principal hormona sexual dels homes, responsable de la seva diferenciació al que a força i caràcters sexuals secundaris es refereix. Normalment, existeix una producció continuada, però incrementar els nivells sèrics per mitjà dels medicaments pot provocar grans guanys de múscul i a la competició.
Aconseguirem un augmenta de la síntesi proteica i endògena, el que es tradueix a una major eficiència en els processos de recuperació. Però, és un compost que compta amb efectes secundaris importants. L’administració de fàrmacs suprimeix la síntesi de l’hormona en l’àmbit testicular, podent provocar un estat d’hipogonadisme. Estudis publicats a la revista Minerva Endocrinològica ho confirma.
És freqüent també la utilització d’altres hormones, com és el cas de l’hormona del creixement. Es tracta d’un compost amb elevada capacitat anabòlica que pot incidir positivament sobre l’estat de composició corporal. Si bé la seva toxicitat és inferior a la de la testosterona a escala hepàtica, podria disparar alguns problemes latents a l’organisme com petits tumors.
Fins i tot si existeixen alteracions motores com la síndrome del túnel carpià podrien arribar a magnificar-se. Per aquest motiu convé anar amb cura amb una substància capaç d’afectar de manera significativa a les vies de senyalització cel·lular.
Efectes secundaris de la farmacologia esportiva.
Es veritat que la utilització d’aquests medicaments en el context esportiu pot afectar de forma positiva al rendiment dels atletes. Fins i tot, aquesta pràctica no està exempta de riscos. Per exemple, la hipertrofia muscular produïda pot no experimentar-se sols a escala del múscul esquelètic. El teixit que forma els ventricles del cor també es veuran afectats, la qual cosa pot provocar patologies cardiovasculars greus.
Per altra banda, la testosterona i els seus anàlegs provoquen un elevat estrès en l’àmbit hepàtic. Aquest s’accentua quan es consumeixen de manera oral. El fetge és l’òrgan encarregat de metabolitzar aquests compostos, per la qual cosa podria d’inflamació. Les transaminases s’incrementaran i es podrien assolir una situació de fetge gras no alcohòlic.
A tot això s’ha de sumar-li que molts d’aquests elements s’aconsegueixen al mercat negre, donada la seva prohibició d’ús. Això provoca que sigui freqüent la contaminació amb elements nocius que no tenen res a veure amb la substància que generarà els efectes positius sobre el rendiment. Aquí els riscos són encara majors. Per si no n’hi hagués prou, molts usuaris emprenen dosis molt per sobre de les recomanades, i combinen fàrmacs. Els efectes a mig terme poden ser desconeguts.
La farmacologia esportiva és perillosa
Ja has pogut controlar, amb el que portem explicant-te, que existeixen certes substàncies englobades dins del grup dels fàrmacs que poden augmentar el rendiment de manera significativa. Però solen presentar innumerables efectes secundaris sobre el teu estat de salut. A més, el seu ús està prohibit i se sanciona en l’àmbit competitiu. Per tant, està totalment desaconsellat el fet d’emprar aquests elements, ja que a mitjà termini no generaran res de bo.
Per finalitzar hem de comentar que per assolir un bon rendiment esportiu la millor alternativa consisteix a establir uns bons hàbits i en fomentar la disciplina i la constància. És important menjar adequadament, dormir les hores necessàries cada nit i evitar els tòxics. Modular les càrregues d’entrenament optimitzar el disseny de les sessions també aconseguiràs marcar la diferència amb el pas del temps, sobretot a alt nivell.