RISCOS DELS CAPS AL FUTBOL

Rematar de cap en condicions normals no és un risc perillós pel cervell del futbolista. Si és un moviment dels que costa dominar al futbol. El remat de cap pot ser sigui pels jugadors més valents , aquells que entren sense pot amb el cap per davant.
El remat de cap és una acció tècnica molt important en els córners o faltes, però també és una acció arriscada que pot acabar en un aparatós accident, si no dominem el joc aeri.
El cap és una àrea molt sensible als cops, malgrat el cervell compta amb vàries capes de protecció, és un òrgan molt vulnerable, de forma que un mal cop pot resultar un greu problema. Per aquesta raó, expliquem els riscos dels remats de cap al futbol.
Què és una commoció cerebral
Quan un futbolista es dona un cop al cap, no significa un remat de pilota amb el cap, el més habitual és que pateixi una commoció cerebral. Això significa que el cervell es mou descontroladament i xoca amb el crani.
A conseqüència d’una commoció, succeeixen diferents canvis en les funcions cerebrals, depenent del nivell de gravetat del cop. A més, són usuals símptomes com els següents:
• Confusió i desorientació.
• Pèrdua de consciència,.
• Nàusees i vòmits.
• Amnèsia i oblit d’informació d’abans del cop.
• Visió borrosa o doble.
• Canvis en l’humor: irritabilitat, agitació, ansietat.
Cal confirmar que una sola commoció cerebral no sol tenir conseqüències negatives a llarg termini. Però, rebre continus cops al cap poden ocasionar una malaltia neurodegenerativa similar a l’Alzheimer anomenada ‘demència pugilística’ pròpia dels boxejadors, com s’explica a un estudi divulgat per la revista The Clinical Neuropsichologist.
Com veieu, de moment res a veure amb un remat de cap net amb la pilota de qualsevol jugador de futbol.
Conseqüències psicològiques d’una commoció cerebral
La pèrdua de consciència és comuna en el moment que un jugador pateix una commoció cerebral, segons conta la revista Neuropsicologia del Deporte. Això es produeix per lesions focals al cervell. A partir d’aquest moment, és fonamental una atenció mèdica ràpida i eficaç per evitar complicacions neurològiques.
Una vegada la persona desperta és quan apareixen els símptomes mencionats amb anterioritat. El més significatiu és patir amnèsia sobre l’episodi i les hores prèvies. El jugador no recordarà res del cop ni que estava fent hores abans de l’accident. Aquesta amnèsia és parcialment recuperable, però ai es tindrà el record del moment del cop.
El grau de recuperació de la memòria la setmana després del coma és un valuós índex de recuperació. Els esportistes que mostren una millor recuperació de les funcions cognitives també mostraran menys seqüeles, i segurament no en tindran cap.
Recordem que des de la Mutualitat de Futbolistes, els nostres metges aconsellen que cap jugador continuï jugant sobre el terreny de joc si ha tingut un cop al cap, encara que sense pèrdua de consciència. El millor és aturar completament la participació en el partit o entrenament.
Com es poden prevenir aquestes commocions
Treballar l’atenció a l’entorn: una de les millors formes de preveure els cops de cap es ensenyar als jugadors a prestar atenció al que tenen al seu voltant i no intentar rematar quan hi hagi obstacles.
• Fer assajos per treure’s la por: és normal que els jugadors tinguin por al remat de cap, però això no és excusa per no intentar-ho. Treballar aquesta acció en entorns controlats pot resultar de gran ajuda.
Educar als jugadors en primers auxilis: això implica ensenyar als esportistes que poden salvar la vida d’un company que hagi perdut el coneixement a conseqüència d’una commoció.
Al llarg de qualsevol jornada futbolística setmanal tant amateur com d’elit hi ha milers de gols preciosos marcats de remat de cap. Tots ells sense conseqüències pels golejadors. La majoria dels cops de caps són d’impactes amb altres jugadors, i en molt poques ocasions a l’hora de rematar de cap, si no hi ha un xoc entre jugadors rivals o, fins i tot companys.
Sí que cal donar la importància que tenen els forts cops de caps per les conseqüències que poden tenir no a curt termini, però si a mitjà termini. Per això, habitualment davant els cops de cap resulta obligatòria passar una nit d’observació a l’hospital per tenir en compte l’evolució. Amb el cap no es pot jugar.