COM CIRCULA LA SANG DURANT L’EXERCICI

Alguna vegada ens hem preguntat, ¿com la sang es redistribueix al llarg de l’organisme quan passem d’un estat de repòs a la realització d’un entrenament, partit, o comencem a córrer?
Una vegada comencem l’exercici físic el flux de sang es redistribueix al llarg de l’organisme d’una manera molt diferent que si estiguéssim en una situació de repòs. Primer la velocitat de la sang augmentarà i, per tant, el flux sanguini. Aquesta acció la produeix el sistema nerviós simpàtic, el qual s’encarrega d’allunyar la sang de les àrees on ja no és tan essencial i la redirigeix cap a les zones que sí que estan actives durant l’exercici.
Com es distribueix la sang per les diferents zones del cos
Durant l’estat de repòs la sang es destina a aquells òrgans més actius, com els ronyons, el fetge i els músculs esquelètics.
Quan un part del nostre organisme augmenta la seva intensitat de treball per damunt d’altres parts la sang es dirigeix cap aquesta zona. Durant l’exercici físic la sang es dirigirà, per tant, cap als músculs esquelètics implicats en el moviment amb la intenció d’aportar una major quantitat d’oxigen i substrats energètics.
En un estat de repòs en torn un 15-20% de la sang total de l’organisme es manté a la massa muscular, arribant a acumular un 80-85% del total en estat d’activitat intensa.
La quantitat de plasma sanguini que l’organisme que l’organisme destinarà als músculs actius variarà en funció de la massa muscular implicada i la intensitat de l’exercici.
Estudis han tractat de recollir un petit esquema la variació de la sang des de l’estat de repòs cap a l’estat d’activitat.


1.- Distribució de la sang als diferents territoris en condicions de repòs i durant l’exercici. Els canvis més importants es donen en els llits vasculars renals i esplàncnics, dirigint-se cap als músculs i la pell metabòlicament actius.
El cor manté un volum de plasma molt similar en estats d’activitat, reduint-se en alguns casos en un 1% en exercicis d’alta intensitat. Això és quelcom lògic, ja que és el motor de la circulació, per la qual cosa el reg sanguini al miocardi hauria de mantenir-se en els mateixos nivells.
El cervell és un òrgan que perd una gran quantitat de sang, la qual cosa és rellevant d’esports cíclics, especialment en aquells de llarga durada i d’intensitat elevada (60%V02máx), ja que es deu mantenir la concentració durant temps perllongats. Per altra banda, els ronyons passen d’una aportació total del 20% a valors propers a un 1% en esforços molt intensos. Això passa amb la intenció de què l’organisme retingui la quantitat més gran de substrats possibles.
Altre punt crucial és el tub digestiu, el qual passa d’un 20% de la sang total a un 4-5%. Aquest aparell és que l’organisme retingui la quantitat més grossa del lloc ideal per obtenir sang que es dirigirà cap al teixit muscular. Hem de tenir aquest apartat en ment a l’hora de planificar la pressa d’aliments en aquells esports de llarga durada, ja que pot produir inconvenients durant la prova, perquè apareixerà una competència entre la musculatura implicada i el sistema digestiu per la sang disponible.
Per últim, s’ha de destacar la funció de la melsa, la qual conté una quantitat aproximada de 50 ml de glòbuls vermells concentrats, per la qual cosa durant l’exercici físic aquests s’alliberen al torrent sanguini amb la finalitat de transportar una major quantitat d’oxigen cap als músculs.
Conclusions:
La distribució de la sang entre situacions de repòs i d’activitat física és molt diferent, la qual varia en relació amb la intensitat de l’exercici. Haurem de tenir en compte el moment previ, durant i posterior a l’exercici, ja que:
• La falta de sang en el tub digestiu pot produir problemes estomacals durant la ingesta d’aliments abans i durant la competició.
• La disminució de sang en el cervell produeix situacions d’estrès per a l’esportista i s’ha d’entrenar, especialment en proves de llarga durada on l’esportista ha de continuar motivat i concentrat.
• El buidatge dels ronyons abans de l’exercici físic facilitarà la mobilització de la sang cap a la musculatura activa.
• El moviment de sang dels ronyons cap als músculs fa que després del cessament de l’activitat sigui molt complicat portar a terme el test antidopatge a causa de la disfuncionalitat d’aquests.
Hem de conèixer que passa amb la sang durant l’exercici per així planificar i controla l’entrenament dels nostres esportistes, tractant de dominar la major quantitat de variables possibles.


Font web mundoentrenamiento