TABAC I ESPORT

Malgrat el tabac i l’esport són totalment incompatibles, és evident que més d’un esportista fuma i, per tant, és important incidir en aquest tema per parlar dels riscos reals que comporta per un esportista tenir aquest mal hàbit, per la seva salut i pel seu rendiment al terreny de joc.
Partim de la base que el tabaquisme és una addicció, com l’alcohol o les drogues, que s’associa a malalties respiratòries i és una de les causes principals de les malalties cardiovasculars. Un cigarret compte al voltant de 4.027 químics dels quals 60 són cancerígens, 2500 són del tabac, però la resta són additius, pesticides, etc. Quan la inhalació és profunda i perllongada pot retenir el 90% dels components del fum, segon molts estudis.
La nicotina i el quitrà són les substàncies més nocives, el primer és un poderós estimulant, li dona sabor i està entre les drogues que crea més addicció conjuntament amb l’heroïna, cafeïna, etc. El fum del cigarro té dues fases ben definides, una que es deu al quitrà, té partícules sòlides, que és retingut per un filtre a un 99% i la fase gasosa, que és la que penetra als pulmons i travessa el filtre. Ambdues estan associades a la producció dels molt coneguts radicals lliures que indueixen a l’estrès oxidatiu i tindria un rol molt important a la malaltia aterotrombòtica, causada per la cigarreta.
Per això, aquesta oxidació, és la que es coneix com la que produeix l’envelliment cel·lular, i s’ha de neutralitzar amb antioxidants naturals (vitamina E, cereals, fruits secs, oli d’oliva…). Són diversos els efectes nocius sobre l’organisme, el quitrà destrueix els milers d’alvèols pulmonars (300.000) que són els que extrauen l’oxigen de l’aire i aquesta destrucció produeix emfisema pulmonar, malaltia crònica i desgast per produir dispnea a petits esforços, arribant a la incapacitat al mínim de moviment, acompanyat per infeccions pulmonars freqüents.
S’estima que el fumador redueix la seva expectativa de vida entre 5 i 8 mesos. Presenten malalties agudes i cròniques que proposen l’absentisme i major consulta mèdica. Les quatre afeccions més freqüents són: càncer de pulmó. Malaltia cardiovascular. Emfisema pulmonar. Malaltia vascular cerebral. El carcinoma pulmonar és 5 a 20 vegades més freqüent, que als no fumadors.
Mecanismes fisiològics
Les substàncies químiques descrites, produeixen en l’àmbit de les artèries coronàries (cor) i d’altres parts del cos, com cervell, artèries en general (cames). La nicotina augmenta la freqüència cardíaca, la pressió arterial, generant un major consum d’oxigen, pel múscul cardíac que ha d’esforçar-se.
El monòxid de carboni, s’uneix a l’hemoglobina (transport d’O2) de la sang desplaçant l’oxigen i formant carboxihemoglobina. D’aquesta manera no pot satisfer amb suficient quantitat d’oxigen al múscul cardíac i si està afectat, pot desencadenar amb un atac cardíac (angina de pit, infart de miocardi o arrítmia cardíaca fatal o no).
També la nicotina actua sobre les plaquetes (element de la coagulació) provocant aglutinament d’aquestes, amb la consegüent formació de coàguls, que en estar afectada les artèries coronàries pot provocar un infart de miocardi. En l’àmbit pulmonar amb l’efecte tòxic del quitrà.
En referència a l’esport, hi ha moltes persones professionals o no, que fumen abans d’un partit no és poc freqüent, la qual cosa incrementa la possibilitat d’una mort sobtada, ja que davant l’esforç, es requereix més oxigen i a l’haver menys, pels mecanismes descrits com el de la formació de carboxihemoglobina, posa en risc la seva vida. Si bé no és recomanat el consum de cigarretes a la població en general i als esportistes, se suggereix no consumir tabac tres hores abans i després de l’activitat física. Així com és necessària una bona hidratació, també és necessari aconseguir una bona quantitat d’oxigen disponible, per respondre a la demanda dels grups musculars. Ja sigui a l’entrada en calor, com a posterior, perquè és necessari recuperar aquests músculs del treball realitzar i rentar les substàncies tòxiques, com és l’àcid làctic i altres.
En haver-hi una vasoconstricció sobre les artèries, impediria una bona circulació, és a dir una disfunció vasomotora, produïda per una menor disponibilitat d’òxid nítric (substància alliberada per l’endoteli), ja que el cigarro actuaria sobre aquest. L’òxid nítric és molt important a la vasodilatació de les artèries, quan sigui requerit, a més d’inhibir moltes molècules inflamatòries, que seria causant del començament de l’ateroesclerosi.
Altres efectes del cigarro
Augment de leucòcits. Augment de la proteïna C reactiva, augment, factor de necrosi tumoral alfa. Augment dels lípids: triglicèrid, Colesterol LDL (dolent), descens i colesterol HDL (bo). Els fumadors tenen major concentració de fibrinogen que es relaciona amb el nombre de coàguls. Per tant, tenen mecanismes de trombohemostàtics disfuncionals, que afavoreixen la formació de trombus.
En estudis anatòmics patològics, es va demostrar en homes, que el tabaquisme augmenta el risc de ruptura de la placa arterioescleròtica i de trombosi aguda a una placa d’ateroma rica en lípids. A la dona el mecanisme predominant va ser l’erosió de la placa amb trombosi agregada.
Deixar de fumar disminueix el risc en un període entre 1 – 3 anys i en aquest cas té igual risc que un no fumador (en especial cardiovascularment i no de tumors).
Efecte sobre el rendiment
A un estudi realitzat a l’any 1978 es van prendre adults joves entre 18 i 30 anys i es va observar el flux sanguini pulmonar, la freqüència cardíaca, la tensió arterial, i es va observar un increment significatiu d’aquests paràmetres des dels primers 15 minuts després d’haver fumat i l’efecte se sostenia fins a quasi els 120 minuts després d’haver fumat i l’efecte se sostenia fins als 120 minuts després d’haver fumat. Si bé eren subjectes sans, si això succeïa en pacients hipertensos o amb altra patologia, els riscos cardiovasculars o neurovasculars podrien ser mortals.
Altre estudi en 12 fumadors voluntaris, van fumar el màxim de cigarretes en el terme d’una hora, i es va demostrar un augment de leucòcits (glòbuls blancs) a expenses dels neutròfils que són cèl·lules inflamatòries que se les responsabilitzen del dany directe a l’elastina, és a dir a les fibres que formen l’esquelet pulmonar, el que portaria a la destrucció lenta del pulmó.
Amb una altra investigació realitzada per Cooper i col, es van avaluar 419 pilots, amb carrera de 12 minuts i una prova formal d’esforç (47 persones) i es va mostrar que la distància coberta pels no fumadors era significativament major que les dels fumadors.
El consum de cigarrets es va associar a un augment del to bronc-motor que pot provocar broncoespasme mentre es fa exercici. L’estímul de la nicotina provoca l’estimulació alfa adrenèrgica, amb la consegüent aparició de vasoconstricció i alteracions a la distribució de l’oxigen.
Aspectes psicològics del consum de nicotina
El consum de nicotina a qualsevol de les seves formes (cigarret, cigarro, pur, pipa) produeixen dos trastorns específics: dependència i abstinència.
• Consum de nicotina durant el menys algunes setmanes.
• Interrupció brusca o disminució de la quantitat consumida seguida a les 24 hores per quatre o més dels següents signes:
1. Estat d’ànim depressiu.
2. Insomni.
3. Irritabilitat, frustració o ira.
4. Ansietat.
5. Dificultat de concentració,
6. Inquietud.
7. Disminució de la freqüència cardíaca.
8. Augment de la gana i augment de pes.

• Els símptomes provoquen un malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu.
• Els símptomes no es deuen a malaltia mèdica, ni s’expliquen millor per la presència d’altre trastorn mental.
Conclusions
Tots els estudis realitzats mundialment han demostrat que el tabaquisme és una causa de morbimortalitat cardiovascular i que l’estrès oxidatiu produït pels radicals lliures, tindria un paper rellevant en la malaltia cardiovascular. Els fumadors que acomplesquen activitat física pateixen un dany en el seu organisme semblant als que fumen i no fan exercici.
És molt difícil deixar de fumar, ja que és una de les addiccions al costat de l’heroïna, que en molts casos deuen ser tractades per grup d’autoajuda, amb ajuda psicològica, fàrmacs, però a més un ha d’estar convençut dels riscos i de la necessitat d’ajuda mèdica per part dels especialistes en addiccions per deixar de fumar.

Malgrat el tabac i l’esport són totalment incompatibles, és evident que més d’un esportista fuma i, per tant, és important incidir en aquest tema per parlar dels riscos reals que comporta per un esportista tenir aquest mal hàbit, per la seva salut i pel seu rendiment al terreny de joc.
Partim de la base que el tabaquisme és una addicció, com l’alcohol o les drogues, que s’associa a malalties respiratòries i és una de les causes principals de les malalties cardiovasculars. Un cigarret compte al voltant de 4.027 químics dels quals 60 són cancerígens, 2500 són del tabac, però la resta són additius, pesticides, etc. Quan la inhalació és profunda i perllongada pot retenir el 90% dels components del fum, segon molts estudis.
La nicotina i el quitrà són les substàncies més nocives, el primer és un poderós estimulant, li dona sabor i està entre les drogues que crea més addicció conjuntament amb l’heroïna, cafeïna, etc. El fum del cigarro té dues fases ben definides, una que es deu al quitrà, té partícules sòlides, que és retingut per un filtre a un 99% i la fase gasosa, que és la que penetra als pulmons i travessa el filtre. Ambdues estan associades a la producció dels molt coneguts radicals lliures que indueixen a l’estrès oxidatiu i tindria un rol molt important a la malaltia aterotrombòtica, causada per la cigarreta.
Per això, aquesta oxidació, és la que es coneix com la que produeix l’envelliment cel·lular, i s’ha de neutralitzar amb antioxidants naturals (vitamina E, cereals, fruits secs, oli d’oliva…). Són diversos els efectes nocius sobre l’organisme, el quitrà destrueix els milers d’alvèols pulmonars (300.000) que són els que extrauen l’oxigen de l’aire i aquesta destrucció produeix emfisema pulmonar, malaltia crònica i desgast per produir dispnea a petits esforços, arribant a la incapacitat al mínim de moviment, acompanyat per infeccions pulmonars freqüents.
S’estima que el fumador redueix la seva expectativa de vida entre 5 i 8 mesos. Presenten malalties agudes i cròniques que proposen l’absentisme i major consulta mèdica. Les quatre afeccions més freqüents són: càncer de pulmó. Malaltia cardiovascular. Emfisema pulmonar. Malaltia vascular cerebral. El carcinoma pulmonar és 5 a 20 vegades més freqüent, que als no fumadors.
Mecanismes fisiològics
Les substàncies químiques descrites, produeixen en l’àmbit de les artèries coronàries (cor) i d’altres parts del cos, com cervell, artèries en general (cames). La nicotina augmenta la freqüència cardíaca, la pressió arterial, generant un major consum d’oxigen, pel múscul cardíac que ha d’esforçar-se.
El monòxid de carboni, s’uneix a l’hemoglobina (transport d’O2) de la sang desplaçant l’oxigen i formant carboxihemoglobina. D’aquesta manera no pot satisfer amb suficient quantitat d’oxigen al múscul cardíac i si està afectat, pot desencadenar amb un atac cardíac (angina de pit, infart de miocardi o arrítmia cardíaca fatal o no).
També la nicotina actua sobre les plaquetes (element de la coagulació) provocant aglutinament d’aquestes, amb la consegüent formació de coàguls, que en estar afectada les artèries coronàries pot provocar un infart de miocardi. En l’àmbit pulmonar amb l’efecte tòxic del quitrà.
En referència a l’esport, hi ha moltes persones professionals o no, que fumen abans d’un partit no és poc freqüent, la qual cosa incrementa la possibilitat d’una mort sobtada, ja que davant l’esforç, es requereix més oxigen i a l’haver menys, pels mecanismes descrits com el de la formació de carboxihemoglobina, posa en risc la seva vida. Si bé no és recomanat el consum de cigarretes a la població en general i als esportistes, se suggereix no consumir tabac tres hores abans i després de l’activitat física. Així com és necessària una bona hidratació, també és necessari aconseguir una bona quantitat d’oxigen disponible, per respondre a la demanda dels grups musculars. Ja sigui a l’entrada en calor, com a posterior, perquè és necessari recuperar aquests músculs del treball realitzar i rentar les substàncies tòxiques, com és l’àcid làctic i altres.
En haver-hi una vasoconstricció sobre les artèries, impediria una bona circulació, és a dir una disfunció vasomotora, produïda per una menor disponibilitat d’òxid nítric (substància alliberada per l’endoteli), ja que el cigarro actuaria sobre aquest. L’òxid nítric és molt important a la vasodilatació de les artèries, quan sigui requerit, a més d’inhibir moltes molècules inflamatòries, que seria causant del començament de l’ateroesclerosi.
Altres efectes del cigarro
Augment de leucòcits. Augment de la proteïna C reactiva, augment, factor de necrosi tumoral alfa. Augment dels lípids: triglicèrid, Colesterol LDL (dolent), descens i colesterol HDL (bo). Els fumadors tenen major concentració de fibrinogen que es relaciona amb el nombre de coàguls. Per tant, tenen mecanismes de trombohemostàtics disfuncionals, que afavoreixen la formació de trombus.
En estudis anatòmics patològics, es va demostrar en homes, que el tabaquisme augmenta el risc de ruptura de la placa arterioescleròtica i de trombosi aguda a una placa d’ateroma rica en lípids. A la dona el mecanisme predominant va ser l’erosió de la placa amb trombosi agregada.
Deixar de fumar disminueix el risc en un període entre 1 – 3 anys i en aquest cas té igual risc que un no fumador (en especial cardiovascularment i no de tumors).
Efecte sobre el rendiment
A un estudi realitzat a l’any 1978 es van prendre adults joves entre 18 i 30 anys i es va observar el flux sanguini pulmonar, la freqüència cardíaca, la tensió arterial, i es va observar un increment significatiu d’aquests paràmetres des dels primers 15 minuts després d’haver fumat i l’efecte se sostenia fins a quasi els 120 minuts després d’haver fumat i l’efecte se sostenia fins als 120 minuts després d’haver fumat. Si bé eren subjectes sans, si això succeïa en pacients hipertensos o amb altra patologia, els riscos cardiovasculars o neurovasculars podrien ser mortals.
Altre estudi en 12 fumadors voluntaris, van fumar el màxim de cigarretes en el terme d’una hora, i es va demostrar un augment de leucòcits (glòbuls blancs) a expenses dels neutròfils que són cèl·lules inflamatòries que se les responsabilitzen del dany directe a l’elastina, és a dir a les fibres que formen l’esquelet pulmonar, el que portaria a la destrucció lenta del pulmó.
Amb una altra investigació realitzada per Cooper i col, es van avaluar 419 pilots, amb carrera de 12 minuts i una prova formal d’esforç (47 persones) i es va mostrar que la distància coberta pels no fumadors era significativament major que les dels fumadors.
El consum de cigarrets es va associar a un augment del to bronc-motor que pot provocar broncoespasme mentre es fa exercici. L’estímul de la nicotina provoca l’estimulació alfa adrenèrgica, amb la consegüent aparició de vasoconstricció i alteracions a la distribució de l’oxigen.
Aspectes psicològics del consum de nicotina
El consum de nicotina a qualsevol de les seves formes (cigarret, cigarro, pur, pipa) produeixen dos trastorns específics: dependència i abstinència.
• Consum de nicotina durant el menys algunes setmanes.
• Interrupció brusca o disminució de la quantitat consumida seguida a les 24 hores per quatre o més dels següents signes:
1. Estat d’ànim depressiu.
2. Insomni.
3. Irritabilitat, frustració o ira.
4. Ansietat.
5. Dificultat de concentració,
6. Inquietud.
7. Disminució de la freqüència cardíaca.
8. Augment de la gana i augment de pes.

• Els símptomes provoquen un malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu.
• Els símptomes no es deuen a malaltia mèdica, ni s’expliquen millor per la presència d’altre trastorn mental.
Conclusions
Tots els estudis realitzats mundialment han demostrat que el tabaquisme és una causa de morbimortalitat cardiovascular i que l’estrès oxidatiu produït pels radicals lliures, tindria un paper rellevant en la malaltia cardiovascular. Els fumadors que acomplesquen activitat física pateixen un dany en el seu organisme semblant als que fumen i no fan exercici.
És molt difícil deixar de fumar, ja que és una de les addiccions al costat de l’heroïna, que en molts casos deuen ser tractades per grup d’autoajuda, amb ajuda psicològica, fàrmacs, però a més un ha d’estar convençut dels riscos i de la necessitat d’ajuda mèdica per part dels especialistes en addiccions per deixar de fumar.

Malgrat el tabac i l’esport són totalment incompatibles, és evident que més d’un esportista fuma i, per tant, és important incidir en aquest tema per parlar dels riscos reals que comporta per un esportista tenir aquest mal hàbit, per la seva salut i pel seu rendiment al terreny de joc.
Partim de la base que el tabaquisme és una addicció, com l’alcohol o les drogues, que s’associa a malalties respiratòries i és una de les causes principals de les malalties cardiovasculars. Un cigarret compte al voltant de 4.027 químics dels quals 60 són cancerígens, 2500 són del tabac, però la resta són additius, pesticides, etc. Quan la inhalació és profunda i perllongada pot retenir el 90% dels components del fum, segon molts estudis.
La nicotina i el quitrà són les substàncies més nocives, el primer és un poderós estimulant, li dona sabor i està entre les drogues que crea més addicció conjuntament amb l’heroïna, cafeïna, etc. El fum del cigarro té dues fases ben definides, una que es deu al quitrà, té partícules sòlides, que és retingut per un filtre a un 99% i la fase gasosa, que és la que penetra als pulmons i travessa el filtre. Ambdues estan associades a la producció dels molt coneguts radicals lliures que indueixen a l’estrès oxidatiu i tindria un rol molt important a la malaltia aterotrombòtica, causada per la cigarreta.
Per això, aquesta oxidació, és la que es coneix com la que produeix l’envelliment cel·lular, i s’ha de neutralitzar amb antioxidants naturals (vitamina E, cereals, fruits secs, oli d’oliva…). Són diversos els efectes nocius sobre l’organisme, el quitrà destrueix els milers d’alvèols pulmonars (300.000) que són els que extrauen l’oxigen de l’aire i aquesta destrucció produeix emfisema pulmonar, malaltia crònica i desgast per produir dispnea a petits esforços, arribant a la incapacitat al mínim de moviment, acompanyat per infeccions pulmonars freqüents.
S’estima que el fumador redueix la seva expectativa de vida entre 5 i 8 mesos. Presenten malalties agudes i cròniques que proposen l’absentisme i major consulta mèdica. Les quatre afeccions més freqüents són: càncer de pulmó. Malaltia cardiovascular. Emfisema pulmonar. Malaltia vascular cerebral. El carcinoma pulmonar és 5 a 20 vegades més freqüent, que als no fumadors.
Mecanismes fisiològics
Les substàncies químiques descrites, produeixen en l’àmbit de les artèries coronàries (cor) i d’altres parts del cos, com cervell, artèries en general (cames). La nicotina augmenta la freqüència cardíaca, la pressió arterial, generant un major consum d’oxigen, pel múscul cardíac que ha d’esforçar-se.
El monòxid de carboni, s’uneix a l’hemoglobina (transport d’O2) de la sang desplaçant l’oxigen i formant carboxihemoglobina. D’aquesta manera no pot satisfer amb suficient quantitat d’oxigen al múscul cardíac i si està afectat, pot desencadenar amb un atac cardíac (angina de pit, infart de miocardi o arrítmia cardíaca fatal o no).
També la nicotina actua sobre les plaquetes (element de la coagulació) provocant aglutinament d’aquestes, amb la consegüent formació de coàguls, que en estar afectada les artèries coronàries pot provocar un infart de miocardi. En l’àmbit pulmonar amb l’efecte tòxic del quitrà.
En referència a l’esport, hi ha moltes persones professionals o no, que fumen abans d’un partit no és poc freqüent, la qual cosa incrementa la possibilitat d’una mort sobtada, ja que davant l’esforç, es requereix més oxigen i a l’haver menys, pels mecanismes descrits com el de la formació de carboxihemoglobina, posa en risc la seva vida. Si bé no és recomanat el consum de cigarretes a la població en general i als esportistes, se suggereix no consumir tabac tres hores abans i després de l’activitat física. Així com és necessària una bona hidratació, també és necessari aconseguir una bona quantitat d’oxigen disponible, per respondre a la demanda dels grups musculars. Ja sigui a l’entrada en calor, com a posterior, perquè és necessari recuperar aquests músculs del treball realitzar i rentar les substàncies tòxiques, com és l’àcid làctic i altres.
En haver-hi una vasoconstricció sobre les artèries, impediria una bona circulació, és a dir una disfunció vasomotora, produïda per una menor disponibilitat d’òxid nítric (substància alliberada per l’endoteli), ja que el cigarro actuaria sobre aquest. L’òxid nítric és molt important a la vasodilatació de les artèries, quan sigui requerit, a més d’inhibir moltes molècules inflamatòries, que seria causant del començament de l’ateroesclerosi.
Altres efectes del cigarro
Augment de leucòcits. Augment de la proteïna C reactiva, augment, factor de necrosi tumoral alfa. Augment dels lípids: triglicèrid, Colesterol LDL (dolent), descens i colesterol HDL (bo). Els fumadors tenen major concentració de fibrinogen que es relaciona amb el nombre de coàguls. Per tant, tenen mecanismes de trombohemostàtics disfuncionals, que afavoreixen la formació de trombus.
En estudis anatòmics patològics, es va demostrar en homes, que el tabaquisme augmenta el risc de ruptura de la placa arterioescleròtica i de trombosi aguda a una placa d’ateroma rica en lípids. A la dona el mecanisme predominant va ser l’erosió de la placa amb trombosi agregada.
Deixar de fumar disminueix el risc en un període entre 1 – 3 anys i en aquest cas té igual risc que un no fumador (en especial cardiovascularment i no de tumors).
Efecte sobre el rendiment
A un estudi realitzat a l’any 1978 es van prendre adults joves entre 18 i 30 anys i es va observar el flux sanguini pulmonar, la freqüència cardíaca, la tensió arterial, i es va observar un increment significatiu d’aquests paràmetres des dels primers 15 minuts després d’haver fumat i l’efecte se sostenia fins a quasi els 120 minuts després d’haver fumat i l’efecte se sostenia fins als 120 minuts després d’haver fumat. Si bé eren subjectes sans, si això succeïa en pacients hipertensos o amb altra patologia, els riscos cardiovasculars o neurovasculars podrien ser mortals.
Altre estudi en 12 fumadors voluntaris, van fumar el màxim de cigarretes en el terme d’una hora, i es va demostrar un augment de leucòcits (glòbuls blancs) a expenses dels neutròfils que són cèl·lules inflamatòries que se les responsabilitzen del dany directe a l’elastina, és a dir a les fibres que formen l’esquelet pulmonar, el que portaria a la destrucció lenta del pulmó.
Amb una altra investigació realitzada per Cooper i col, es van avaluar 419 pilots, amb carrera de 12 minuts i una prova formal d’esforç (47 persones) i es va mostrar que la distància coberta pels no fumadors era significativament major que les dels fumadors.
El consum de cigarrets es va associar a un augment del to bronc-motor que pot provocar broncoespasme mentre es fa exercici. L’estímul de la nicotina provoca l’estimulació alfa adrenèrgica, amb la consegüent aparició de vasoconstricció i alteracions a la distribució de l’oxigen.
Aspectes psicològics del consum de nicotina
El consum de nicotina a qualsevol de les seves formes (cigarret, cigarro, pur, pipa) produeixen dos trastorns específics: dependència i abstinència.
• Consum de nicotina durant el menys algunes setmanes.
• Interrupció brusca o disminució de la quantitat consumida seguida a les 24 hores per quatre o més dels següents signes:
1. Estat d’ànim depressiu.
2. Insomni.
3. Irritabilitat, frustració o ira.
4. Ansietat.
5. Dificultat de concentració,
6. Inquietud.
7. Disminució de la freqüència cardíaca.
8. Augment de la gana i augment de pes.

• Els símptomes provoquen un malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu.
• Els símptomes no es deuen a malaltia mèdica, ni s’expliquen millor per la presència d’altre trastorn mental.
Conclusions
Tots els estudis realitzats mundialment han demostrat que el tabaquisme és una causa de morbimortalitat cardiovascular i que l’estrès oxidatiu produït pels radicals lliures, tindria un paper rellevant en la malaltia cardiovascular. Els fumadors que acomplesquen activitat física pateixen un dany en el seu organisme semblant als que fumen i no fan exercici.
És molt difícil deixar de fumar, ja que és una de les addiccions al costat de l’heroïna, que en molts casos deuen ser tractades per grup d’autoajuda, amb ajuda psicològica, fàrmacs, però a més un ha d’estar convençut dels riscos i de la necessitat d’ajuda mèdica per part dels especialistes en addiccions per deixar de fumar.