GENOLLERA ORTOPÈDICA, UNA SOLUCIÓ PER TRACTAMENT DE LESIONS DE LLIGAMENT

L’ús d’una genollera ortopèdica en lesions de genoll alleuja el dolor, redueix la inflamació i aporta estabilitat, sobretot en lesions de lligaments.
Qualsevol lesió de genoll presenta símptomes en comú com el dolor, la inflamació i la inestabilitat. L’ús d’una genollera ortopèdica alleuja aquests símptomes. Principalment, a casos de lesions de lligaments, que són les més freqüents conjuntament amb els esquinçaments i les lesions de menisc.
Sentir que el genoll es ‘trava, o pel contrari ‘cedeix’, sol ser alguna de les molèsties més referides pels pacients. Però, les causes d’una lesió de genoll poden ser molt diferents. No totes elles estan relacionades amb la pràctica esportiva i el seu tractament varia segons la gravetat i la tipologia.
Normalment, les lesions de lligaments es produeixen quan aquests teixits, que mantenen units als ossos, s’estiren massa o s’esquincen, sigui per una torçada o un excés de tracció. Els trencaments de lligaments són comuns a esportistes que inclouen activitats físiques com córrer, saltar, detenir-se i canviar de direcció com succeeix al futbol.
Entendrem millor les causes de les lesions de lligament als genolls si tenim en compte que els lligaments són un conjunt de fibres de col·lagen de forma de banda, la funció de la qual és limitar el moviment de l’articulació perquè no sobrepassi els límits anatòmics i biomecànics.
L’estabilitat del genoll està assegurada per quatre lligaments: lligament creuat anterior, lligament creuat posterior i el lligament lateral intern i extern.
El trencament del lligament creuat anterior és el més freqüent. I el lligament que menús es lesiona és el creuat posterior. La funció del LCA és evitar que la tíbia es desplaci cap endavant respecte al fèmur, proporcionant estabilitat en els moviments d’extensió i flexió. Per la seva banda, el lligament lateral intern i extern impedeixen que el genoll es mogui excessivament cap als costats.
La lesió de lligaments pot ser causada per un canvi brusc de la direcció del genoll, una desacceleració exagerada o fins i tot una contusió.
En el tractament d’una ruptura de lligament, els especialistes recomanen per a la seva rehabilitació repòs absolut. També mantenir la cama elevada per sobre del cor, sempre que sigui possible, i l’ús de genollera ortopèdica d’efecte compressor.
Tipus d’ortopèdia
Cada marca té les seves especificitats i models. Les més habituals són:
Genollera flexo-extensió llarga/oberta. Tenen un efecte de compressió, suport i estabilització mitjà-lateral. Indicades per tractament postquirúrgic d’una lesió de genoll.
La genollera de ròtula tancada amb articulacions policèntriques exerceix la compressió necessària a cada zona. Aquesta genollera per la ròtula permet estabilitat durant el moviment. No precisa cap sistema de fixació. La pressió exercida al voltant de la ròtula per aquesta genollera sobre els teixits tous millora intermitentment el metabolisme cel·lular i afavoreix la reabsorció d’edemes, vessaments i hematomes.
Genollera elàstica amb ròtula tancada i estabilitzadors laterals. Aquesta aporta suport, compressió i ajust. Està dissenyada per esquinçament lligamentós, tendinitis i processos inflamatoris.
Genollera flexo-extensió llarga/oberta està dissenyada amb un material tri capa que facilita una ràpida dispersió de la suor, major elasticitat i una millor adaptació. Aquesta ortesi de genoll permet control l’amplitud de moviments. A més ofereix compressió, suport i estabilització.