FISSURA I FRACTURA COSTAL O EN COSTELLES

La fissura / fractura costal o en les costelles normalment es produeix per un traumatisme directe a la zona, aixafament o trencament a la graella costal.
En aquest sentit, és important aclarir la diferència entre fractura i fissura. Quan parlem de fractura, ens referim a la discontinuïtat que es forma entre dos extrems d’un mateix os. Però, una fissura es refereix a una fractura d’una part de l’os però sense provocar una separació total entre dos extrems.
Diferència entre fractura i fissura de costella
Pot dir-se que una fissura de costella és com una esquerda que es produeix a l’os, una cosa així com una fractura incompleta. Per la seva part una fractura costal es tracta d’una lesió freqüent provocada per una fallida d’un dels ossos de la caixa toràcica.
Malgrat que siguin doloroses, les fissures de costella no són tan perilloses potencialment com les costelles que s’han fragmentat en parts petites. Les vores d’un os fracturat, al ser irregulars, poden danyar els vessaments sanguinis o als òrgans interns principals.
Informació sobre les costelles
El cos del ésser humà es compon de 12 costelles a cada costat. Aquestes s’articulen per la part posterior amb les vèrtebres, i per la part anterior amb l’estèrnum excepte esternals i flotants. Són ossos plans llargs i corbs, que en el seu conjunt formen la caixa toràcica. La seva principal funció és protegir els òrgans que estan dins d’aquesta.
Anatòmicament, es divideixen en tres grups:
• 7 costelles esternals (verdaderes): Són aquelles que articulen directament través del seu propi cartílag costal amb l’estèrnum.
• 3 costelles esternals (falses): Són aquelles que s’articulen indirectament a través del cartílag de la sèptima costella.
• 2 costelles falses: són aquelles que no s’articulen amb l’estèrnum.
Dolor en caminar o dormir amb una costella trencada
La costella flotades trencada, provoca que entenguem perfectament a l’instant el necessari que és l’ús d’aquests ossos. Permeten que el pit s’expandeixi i es contregui durant la respiració, per la qual cosa juguen un paper important en la nostra vida.
És possible que al caminar sentin dolor perquè la nostra respiració s’accelera o al dormir i adoptar un moviment toràcic més relaxat.
¿Cóm anar a dormir amb una costella trencada? Per intentar dormir de la millor forma, la majoria dels experts recomanen anar a dormir sobre el costat de la costella trencada. Això fa que el costat no afectat s’amplia tant com pugui per aconseguir una respiració més profunda.
Com conduir o córrer amb una costella fracturada o fissurada
Davant la pregunta de mots pacients sobre com conduir després de patir una fractura de costella, la Direcció General de Trànsit no entra en detall en aquests casos. Sí que ho fa quan la fractura d’una articulació necessita dispositius que immobilitzin com guixos i collarins. En aquest cas, les costelles no poden cobrir-se amb aquest tipus d’elements. Així i tot, els experts recomanen repòs per aquestes lesions, la qual cosa no vol dir que es porti a l’extrem la falta de mobilitat.
Pel que fa a l’activitat física, els metges no la cataloguen com una contraindicació per la recuperació total de la costella flotant trencada. Es poden seguir realitzant caminades llargues o activitats quotidianes a condició que l’expert el vegi oportú tenint en compte el grau de fractura o fissura.
Diagnòstic de la fissura o fractura costal
El símptoma principal és el dolor de la zona perjudicada. Aquest sol estar acompanyat d’inflamació i hematoma extern o intern.
Aquesta simptomatologia pot incrementar-se durant la respiració pressionant a la zona, amb la mobilitat del tronc i l’espatlla, i al tossir i esternudar. És important acudir a un servei d’urgències expert en traumatologia si apareix qualsevol d’aquests símptomes.
Si la fractura és múltiple, és a dir, implica més d’una costella, pot causar una mobilitat anòmala d’aquestes donant lloc a una respiració paradoxal (moviment toràcic anormal en respirar). També pot associar-se a una dispnea que consisteix en la dificultat respiratòria que es manifesta com una sensació de falta d’aire en els pulmons.
Normalment, el relat del pacient és suficient per determinar l’existència de fissura o trencament de les costelles. El diagnòstic final ho portarà a terme el metge a través d’una radiografia en la qual es puguin apreciar les discontinuïtats òssies. En el cas de no apreciar-se fractures de la imatge, es repetirà entre els 2-3 pròxims dies com a control, ja que en la primera radiografia pot no presentar senyals clars. Per altra banda, si s’observen micro trencaments, haurem de fer una ressonància magnètica per descartar possibles edemes ossis eventuals.
En conclusió, és important descartar la presència d’un pneumotòrax associat a la fractura costal (escaps d’aire del pulmó).
Dolor per una contusió a la zona costal
Una contusió a la zona costal pot donar-se despès d’una caiguda o cop a l’àrea del pit. Aquest dolor pot perllongar-se durant tres a sis setmanes. La majoria són lleus i generalment no necessiten tractament específic. Si bé, es pot recórrer a analgèsics i fisioteràpia respiratòria, malgrat que després d’una sessió es produeixi dolor.
Patir una fractura de costella mal curada
Normalment, els casos que més es donen són els de costelles trencades en gent gran. Aquest risc, es deu als canvis anatòmics experimentats en la paret toràcica i a la pèrdua de densitat òssia.
El descens en mobilitat determinat per una edat més avançada provoca que el nombre de caigudes a terra siguin més assídues en gent gran.
Tractament de la fissura i fractura costal o en costelles
L’inici del tractament d’aquest tipus de lesió lumbar es basa en el repòs i sol col·locar-se un embenat de sustentació, sempre sense limitar els moviments toràcics ni obstaculitzar la respiració i amb la fi de què els moviments costals no siguin tan dolorosos.
Aquesta situació es mantindrà durant el temps de consolidació, unes 3-6 setmanes. Al llarg d’aquest període podem realitzar fisioteràpia respiratòria per evitar el cúmul, secrecions i recuperar la capacitat pulmonar. En les sessions farem mobilitzacions de les extremitats superiors, sempre amb cura de no desencadenar dolor la caixa toràcica.
Una vegada l’os hagi consolidat per complet, podem començar a tractar la zona lesionada. Relaxarem i estimularem la musculatura adjacent com el diafragma i farem com el diafragma i realitzarem exercicis actiu-assistits per guanyar major expansió toràcica i major expansió toràcica i major capacitat pulmonar. Tanmateix, guiarem al pacient mitjançant estímuls perquè conegui quines zones deuen expandir i proporcionarem pautes sobre com fer la inspiració i espiració, i quantes vegades realitzar aquestes accions. Finalment, es fixarà una taula per treballar a casa.
El pacient també haurà de dur a terme exercicis tant de mobilitat de tronc de la columna als seus diferents segments, ja que després del temps d’immobilització totes aquestes estructures necessiten també la seva recuperació.