¿QUÈ ÉS UNA CALCIFICACIÓ?

La calcificació és una acumulació de calci a una àrea determinada del teixit del teu cos. La majoria del calci que absorbeix el nostre cos acaba als ossos i les dents, que és on més es necessita aquesta substància.
Quan el calci s’acumula als teixits passa que el teixit endureix amb la qual cosa el moviment s’escurça. Un excés de calci com pogués ser a l’espatlla, produeix mobilitat reduïda als músculs que el rodegen on el calci s’hagi dipositat produint també dolor al moviment.
La calcificació no sol presentar símptomes. De fet, es diagnostica freqüentment amb els rajos X. Alguns dels símptomes més comuns associats amb les calcificacions són els espolins ossis, les durícies i tosca a les dents. Si no es tracta, un trastorn del metabolisme (quan l’organisme perd la capacitat de distribuir bé el calci) pot conduir a la calcificació dels teixits.
A vegades les calcificacions es presenten com una reacció al cos a les lesions. També poden aparèixer com una resposta normal a la curació d’alguna lesió múscul esquelètica. Quan tenim una lesió a una zona, l’organisme com a mesura de curació envia determinades substàncies per afavorir la reconstrucció de teixits, en moltes ocasions aquestes substàncies es dipositen en excés, produint una massa densa de fibres que amb el temps es calcifica.
La falta de mobilitat és un factor que inclou la densitat dels teixits produint en molts casos teixits de fibres com a conseqüència zones de màxima tensió (dipòsits de calci).
És per això que els trastorns que es presenten com complicacions associades amb la calcificació són sovint molt tractables. Per això, s’ha de fer una valoració al pacient per veure el seu estat del sistema múscul esquelètic, valorant l’elasticitat i to muscular, la mobilitat articular… per tal de restablir el funcionament de la zona afectada.