ESPORT I SALUT MENTAL

L’esport és un dels millors aliats de la salut mental. La pràctica d’exercici físic, tant a les activitats de la vida diària com de forma reglada, contribueix a que ens trobem millor. Però, ¿això significa que preveu l’aparició de trastorns psiquiàtrics com l’ansietat o la depressió?

Hi ha múltiples estudis que responen de forma afirmativa a aquesta pregunta. Per exemple, el realitzat per l’equip de investigació de Gabriel Rodríguez, professor titular de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (INEF) de la Universitat Politècnica de Madrid, publicada al 2015 a la revista de Psicologia de l’Esport.

La principal conclusió va ser que “les persones amb nivells alts o moderats d’activitat física total i al temps lliure presenten nivells de salut mental superiors als d’aquells que realitzen un nivell baix d’activitat física”.

A més, els autors de l’estudi van constatar que el “nivell de l’activitat física realitzada al temps lliure es relaciona de forma inversa amb la vulnerabilitat als trastorns mentals”.

La investigació es va a portar a terme amb una mostra de més de 1.400 persones d’entre 15 i 74 anys residents a la Comunitat de Madrid, a les quals es van entrevistar per conèixer tant l’activitat física que practicaven – al seu temps lliure, al treball i en els seus desplaçaments – com la seva salut mental.

El 15 per cent patien algun trastorn mental i el 19,8 per cent realitzaven exercici de forma insuficient.

A l’avaluar només l’activitat física al temps lliure es va observar que el risc de patir malalties mentals als individus suficientment actius (els que es situaven en nivells alts o moderats d’exercici) es reduïa més d’un 50 per cent quan es comparava amb els insuficientment actius.

¿Què mecanismes expliquen la relació entre exercici i salut mental?

¿Com modifica l’esport el nostre cervell? Els autors d’aquesta investigació afirmen que encara no hi ha evidències científiques suficients que permetin explicar el poder de l’exercici enfront a la patologia mental. “S’ha intentat establir una casualitat bioquímica de l’efecte de l’activitat física sobre la salut mental, sense resultats definitius”, relaten.  No obstant, “s’ha trobat evidència de que el suport social i el compromís que es genera al voltant de l’activitat física podrien explicar en gran mesura els efectes observats en els canvis d’ànim”.

En quan als medicaments concrets implicats en aquest efecte beneficiós, assenyala la hipòtesi de que alguns dels principals neurotransmissors (substàncies utilitzades per les neurones per comunicar-se entre si) s’activen amb l’activitat física. Serien les hormones del denominat quartet de la felicitat: serotonina, endorfina, oxitocina i dopamina.

SEROTONINA:

La serotonina és l’hormona que es segrega quan “ens sentim importants. Eleva la nostra autoestima i la nostra confiança”. La pràctica d’esport promou la seva alliberació perquè implica la superació de rets i enforteix el sentiment de formar part d’un col·lectiu amb el qual ens identifiquem. Les persones amb depressió i ansietat presenten nivells més baixos d’aquesta hormona.

ENDORFINA:

L’endorfina funciona al cervell com si fos un analgèsic. De fet, molt sovint s’eludeix a ella com la morfina natural. Es segrega amb l’exercici, propiciant un estat de relaxació. El seu alliberament és especialment beneficiosa enfront a estats d’estrès i de por.

DOPAMINA:

És un neurotransmissor del plaer per excel·lència. Es segrega quan alguna cosa ens estimula o ens fa sentir bé. A l’esport, aspectes com la superació de rets o l’aprovació d’altres persones produeixen plaer, la qual cosa ens impulsa a seguir practicant.

OXITOCINA: És l’hormona encarregada d’equilibrar els vincles emocionals i efectius. Amb la pràctica esportiva s’estableixen relacions interpersonals que afavoreixen la segregació d’aquesta hormona.