COM INFLUEIX A LA SALUT D’UN ESPORTISTA TENIR UNA CAMA MÉS CURTA QUE L’ALTRA

Tenir una cama més curta que l’altra és una cosa tan comuna com la mateixa asimetria en el cos de l’ésser humà. De fet, tots els cossos asimètrics. Però, a vegades no es tenen en compte factors que alteren la mesura d’una cama més curta i es prescriuen alces a un pacient que presenta aquesta asimetria entre cames sense que aquestes mesures siguin necessàries. En aquest article abordem la relació entre dissimetria i esport.
La definició de dissimetria és la diferència de longitud entre ambdues extremitats inferiors. Existeixen diferents tipus de dissimetries depenent de l’etiologia de les mateixes:
• Dissimetria postreumàtica: Causada per una fractura després d’un traumatisme en algun dels ossos que conformin les cames. De vegades es generen diferències de longitud. És més comú provar la cama traumatitzada més curta encara que potser al contrari.
• Dissimetria postquirúrgica: Sol ser deguda a una alteració en la longitud d’algun dels ossos de les cames bé per la col·locació d’una pròtesi, bé per la disposició de cargols de fixació.
• Dissimetries neurològiques: Són dissimetries causades per alguna alteració neurològica i que provoquen dèficits de suport a una extremitat durant la infantesa i a la llarga una dissimetria.
• Dissimetria real: Són aquelles dissimetries que es produeixen de forma natural o bé s’adquireixen per exemple per la pràctica d’algun esport (és comú observar dissimetries al futbol perquè sempre s’utilitza la mateixa cama de suport i la mateixa cama pel xut).
• Dissimetria aparent: És aquella dissimetria que són funcionals i degudes a alteracions articulars a algun lloc del cos. Aquestes dissimetries no són reals sinó que són compensacions a alteracions d’algun punt del cos i fan que el cos funcioni com si tingués una cama més curta que altre. Aquestes són les dissimetries més comunes en el públic en general i en els esportistes en particular.
Dissimetria: alteracions en la biomecànica i en la trepitjada
Una dissimetria, sigui real o aparent, produeix alteracions a la biomecànica i a la trepitjada. Quan això passa el percentatge de càrrega a cada extremitat és desigual de manera que en dinàmica sol carregar més la cama llarga, mentre que en estàtica sol carregar més pes la cama curta.
Quan es té una cama més curta també s’alteren els rangs articulars i la funció de genoll i peu. S’ha de tenir en compte que posturalment l’objectiu del cos és mantenir la vista i l’oïda en horitzontal per no perdre l’equilibri. Si ho comparéssim amb la construcció d’una casa, perquè la teulada es mantingués en horitzontal, si tinguéssim unes columnes més altes que altres, s’hauria de compensar en algun lloc, la diferència d’alçada. Doncs és el que passa al cos.
Les possibles conseqüències de tenir una cama més llarga que altre són:
Escoliosi o desviació de columna.
Bloquejos en l’àmbit pelvià i del maluc amb l’objectiu de compensar la diferència d’alçada.
Major deformació en var o en valg d’un genoll.
• Major pronació del peu a la cama llarga i major supinació del peu a la cama curta.
Al produir-se diferents compensacions a cada una de les extremitats inferiors, la musculatura també treballa de forma diferent i, per tant, és més probable patir lesions associades a aquesta situació de desigualtat.
Les lesions més comunes causades per una dissimetria són:
• Sacroilitis
: Dolo a la regió glútia posterior que en ocasions s’irradia cap a la cama per la part posterior o cap a l’engonal.
• Trocanteritis: Dolor centrat al fèmur en el sortint del maluc.
• Tendinitis del Tensor de la Fàscia Lata o genoll del corredor: Dolor a la cara lateral externa de la cuixa.
Patologia del genoll per la compensació de la dissimetria.
• Facitis plantar: dolo a la planta del peu.
Existeixen més lesions associades, però les més comunes són les descrites anteriorment. El fet de tenir alguna d’aquestes lesions no significa que es tingui una dissimetria, però són les lesions més comunes en el cas de tenir-la.
En moltes ocasions és important valorar bé les dissimetries amb un bon estudi de trepitjada. Com hem explicat, pot tenir-se una dissimetria funcional (no real) que causi aquest mateix tipus d’alteracions. En el cas de tenir una cama més curta que altre s’ha de posar un alça que superarà més de la meitat de la diferència que s’observa en una radiografia. Així, si la diferència existent és d’un centímetre, l’alça correctora no superarà el mig centímetre.
La valoració per part d’un especialista és fonamental per estudis de la petjada i les diferents possibilitats de tractament.