LA SÍNDROME PIRAMIDAL: LA CONTRACTURA MÉS DOLOROSA

La síndrome del piramidal és una sobrecàrrega que afecta el nervi ciàtic. Una contractura pot generar un dolor més intens de l’habitual si afecta algun nervi proper. Això és el que succeeix amb les contractures o les sobrecàrregues del múscul piramidal, un múscul situat a la part profunda del gluti, a la pelvis, amb la funció de realitzar la rotació externa de la cama, la sobrecàrrega de la qual pot general la síndrome piramidal.
La contractura o sobrecàrrega oprimeix al nervi ciàtic que passa per sota del múscul, i produeix el dolor tan característic. La sobrecàrrega i la contractura acurten la longitud del múscul, augmentant el seu volum, i això provoca una compressió sobre el nervi ciàtic. És l’anomenada síndrome del piramidal.
Aquesta síndrome pot afectar a qualsevol que adopti una mala postura o una biomecànica deficient, però entre els esportistes té especial incidència entre els corredors.
Què és la síndrome del piramidal i com es produeix
El múscul piramidal és un múscul rotador extern de la cama, i que, si part d’una posició viciada, es pot contracturar quan es fan rotacions externes de la cama. A més, pot ser secundari d’algunes patologies o torçades de turmell o genoll, que obliguen a caminar en rotació externa.
Factors que poden provocar la seva aparició
• Es pot produir per un espasme muscular.
• Per una càrrega més llarga del compte.
• Per una càrrega major d’entrenament.
• Per un engrossiment del múscul amb el temps.
En el cas dels corredors, l’origen de la síndrome del piramidal està en l’aplicació d’una mala mecànica de carrera. Pot passar que la musculatura estabilitzadora, de la cintura pelviana, el gluti medi, o el piramidal, no estiguin del tot treballats per l’exercici que fem o estigui assumint una càrrega major de la qual pot suportar. Llavors apareix la síndrome.
També pot derivar d’una mala biomecànica de la trepitjada. Per exemple, si no sabem que som pronadors i no correm amb un calçat adequat a la nostra trepitjada, augmenta la probabilitat de desenvolupar la síndrome del piramidal. Si la trepitjada no és correcta pot que en córrer es necessiti una major estabilitat, i posar la cama una mica en rotació externa. S’augmenta la base de sustentació rotant el maluc per donar més estabilitat. Aquesta rotació, a la que es refereix la doctora, és la que pot generar la sobrecàrrega o contractura del múscul, i aquesta degenerar en l’aparició de la síndrome del piramidal.
Simptomatologia i diagnòstic de la síndrome piramidal
Quan el pacient no coneix els sistemes, pot crear dubtes de si hi ha una protrusió (discal) o una hèrnia, es pot confondre amb la ciàtica o un problema lumbar. Afortunadament, la síndrome piramidal és una patologia generalment més leu, provocada en moltes ocasions per la compressió del múscul, per una contractura, per adoptar una mala postura o, simplement, per seure’ns malament.
Els símptomes de la síndrome del piramidal són tumefacció, molèsties i dolor al gluti. A més a més, la síndrome produeix un reflex pel seguiment del nervi ciàtic, que baixa per la meitat del gluti, fins darrere de la corba. Sol arribar fins a la zona posterior de la cuixa. Hauria de ser molt intens perquè el dolor arribés al peu. Moltes vegades es tracta d’una punxada al gluti que s’irradia cap avall.
El diagnòstic és per exploració, per dolor a la palpació que s’afegeix a algunes ocasions implica una limitació de la rotació interna i que pot anar acompanyat de més dolor en maniobres de rotació interna, flexió i aproximació de maluc.
Malgrat que es tracti d’una malaltia que pot detectar un fisioterapeuta amb la pràctica, la funció del metge és realitzar proves radiològiques per descartar altres patologies., i d’entre aquestes proves sobretot la ressonància magnètica.
Recuperació i prevenció
Per tractar la síndrome del piramidal bastarà amb la fisioteràpia.
• La primera opció de tractament sempre és analgèsic antiinflamatori i relaxant.
• Si aquest no dona efecte, es passaria a la fisioteràpia.
• En cas de contractures o sobrecàrregues resistents, podria donar-se el cas que fos aconsellable fer infiltracions de corticoides o de bótox.
• En l’últim extrem seria l’aplicació de cirurgia davant una síndrome resistent. Però són casos molt hipotètics.
Generalment, la síndrome del piramidal se solucionarà amb unes sessions de fisioteràpia. Es poden aplicar diverses tècniques, des de descarregar la musculatura mitjançant tècniques de punció seca, a estiraments analítics i actius, exercicis excèntrics o el drenatge del múscul.