RESTRICCIÓ DEL FLUX SANGUINI PER LA RECUPERACIÓ DE LESIONS

Font: Barça INNOVATION HUB


La restricció de flux sanguini [BFR blood flow restriccion] ha guanyat una gran popularitat als darrers anys en el camp de l’entrenament i la rehabilitació. La BFR consisteix a aplicar pressió (normalment utilitzant un maneguet inflable) a la part proximal dels membres inferiors o superiors per bloquejar el retorn venós sense arribat a bloquejar el flux arterial. Entre altres processos, la restricció del flux sanguini ha mostrat augmentar l’estrès metabòlic, el qual s’ha proposat com un dels mecanismes que podrien facilitar la hipertròfia muscular.
¿Com s’aplica la restricció del flux sanguini?
Com enscomentava en una recent entrevista el Dr. Loennekke (un dels majors experts al tema en l’àmbit internacional), la BRF ha d’aplicar-se tenint en consideració el maneguet que s’està usant (sobretot la seva amplada, ja que com més ample és el maneguet menys pressió es necessita per restringir el flux sanguini) i l’individu al qual se li aplica el maneguet (perquè aquells amb extremitats amb una circumferència més gran tendeix a requerir una major pressió que aquells amb extremitats amb una circumferència més petita). Això no obstant, una forma objectiva de controlar la pressió necessària pot ser trobant la pressió d’oclusió arterial, és a dir, aquella pressió mínima que suposa la pèrdua del flux arterial completa (quan deixa d’haver-hi pols en l’àmbit distal), i establir la pressió necessària com un percentatge d’aquesta pressió d’oclusió arterial (sent recomanada normalment un 40-80% d’aquesta pressió). Això no obstant, quan no es té accés a eines com l’ecografia Doppler per mesurar el pols arterial, en individus sans pot ser suficient amb determinar la pressió tractant d’aconseguir un 7 sobre 10 en una escala d’esforç percebut, encara estaríem perdent precisió i es podria reduir la seguretat i eficàcia de la intervenció.
Beneficis de la restricció de flux sanguini per la recuperació de lesions
A causa de la seva eficàcia per promoure l’anabolisme muscular, la BFR és cada vegada més usada al camp de la rehabilitació per accelerar la recuperació després una lesió. De fet, un metaanàlisis publicat en la prestigiosa revista British Journal of Sports Medicine que va incloure 20 estudis va concloure que, encara sigui menys eficaç que l’entrenament amb càrregues altes, la combinació de BFR amb exercici de baixa intensitat és eficaç per augmentar la força muscular en pacients en rehabilitació (per exemple després una reconstrucció de lligament creuat anterior, o en pacients amb osta artritis). Per tant, en pacients que encara no poden aixecar càrregues molt pesades o realitzar grans esforços, la BFR amb una elevada pressió (200 mmHg) per si mateixa (és a dir, sense realitzar exercici de forma concomitant) ha mostrat ser efectiva en alguns estudis per atenuar l’atròfia muscular i la pèrdua de força en pacients immobilitzats després d’una operació. Tanmateix, sempre que sigui possible la BFR deu ser aplicada en combinació amb exercici. De fet, un estudi recent va mostrar que la BFR és capaç d’augmentar la síntesi proteica en aplicar-la simultàniament amb exercici, però no quan s’aplicava en repòs. En aquest sentit, aplicar BFR juntament amb exercici aeròbic a baixa intensitat durant 15 minuts ha mostrat ser inclús més beneficiós per augmentar la massa muscular i la força que dur a terme exercici aeròbic sense BFR durant 45 minuts. De forma similar, altres autors han observat que l’aplicació de BFR de forma simultània amb entrenament de força d’alta intensitat sense BFR. Per tant, la BFR ens permet obtenir guanys similars a les obtingudes en exercitar-nos amb càrregues altes, però treballant amb càrregues baixes. No obstant això, sempre és convenient fer una progressió de l’estímul, començant per l’aplicació de BFR en repòs fins a arribar a la seva combinació amb exercici de baixa i alta intensitat.
Beneficis de la restricció de flux sanguini pel rendiment
A més dels possibles beneficis per la rehabilitació de lesions, s’ha proposat que la BFR podria maximitzar també els beneficis de l’entrenament en esportistes sans. De fet, diferents metaanàlisis mostren que aquesta estratègia és efectiva per augmentar la massa muscular i la força en la població general. Per exemple, un estudi fet en jugadors de rugbi va mostrar que la realització d’exercici de força (70%RM) amb BFR augmentava els guanys de força en comparació amb el mateix entrenament sense BFR. A més, altre estudi en individus entrenats va mostrar que la realització d’esprints al 60-70% de la mateixa intensitat en combinació amb BFR aportava majors beneficis en el rendiment en esprint, la força i la massa muscular que el mateix entrenament sense BFR. Per altre costat, estudis recents mostren que l’entrenament (pedaleig) amb BFR en persones actives millora el rendiment, la capacitat antioxidant, el metabolisme glagolític, el flux sanguini i l’aportació i la utilització d’oxigen en comparació amb el mateix sense BFR. No obstant, l’evidència en esportistes sans és més escassa que en el camp de la rehabilitació, i per exemple un estudi realitzat en jugadors semiprofessionals de futbol australià es va observar que l’addició d’exercici de baixa intensitat amb BFR a un programa d’entrenament de 5 setmanes que ja incloïa exercici d’alta intensitat no aportava beneficis en el rendiment en comparació amb el mateix exercici sense BFR (Scott, 2017). Per altre costat, estudis recents mostren que l’entrenament (pedaleig) amb BFR en persones actives millora el rendiment, la capacitat antioxidant, el metabolisme, glucolípid, el flux sanguini i l’aportació i la utilització d’oxigen en comparació amb el mateix exercici sense BFR. Això no obstant, l’evidència en esportistes sans és més escassa que en el camp de la rehabilitació, i per exemple un estudi, realitat en jugadors semiprofessionals de futbol australià analitzat d’alta intensitat no aportava beneficis en el rendiment en comparació amb el mateix exercici sense BFR (Scott, 2017).
Conclusions
En resum, la BFR es mostra amb una estratègia efectiva per maximitzar els guanys de massa muscular i força, podent obtenir amb l’exercici de baixa intensitat beneficis similars als induïts amb l’entrenament amb càrregues superiors sense BFR. Aquests resultats són especialment rellevants en el camp de la rehabilitació, on no sempre és possible sotmetre als esportistes a altes càrregues. A més, en esportistes sans l’addicció de BFR a l’entrenament (ex. Durant exercicis de força o inclús esprint) podria maximitzar també els beneficis en comparació amb els mateixos exercicis sense BFR, encara l’evidència al respecte és més escassa.