CISTITIS I ESPORT, COM AFECTEN LES INFECCIONS URINÀRIES A L’EXERCICI FÍSIC

La cistitis és una infecció molt comuna, manifestant-se principalment en dones sense malalties de base i sense anomalies funcionals o estructurals de tracte urinari. Es calcula que entre el 50 i el 60% de les dones adultes tindrà almenys un episodi d’infeccions del tracte urinari en la seva vida.
En les dones, E. Coli causa entre el 80 i el 85% dels episodis de cistitis aguda no complicada. En homes adults la incidència és molt menor que en dones i s’estima anualment en 5-8/10.000 barons de menys de 65 anys.
Alguns dels factors de risc de la cistitis són: el nombre de relacions sexuals, les infeccions prèvies, els antecedents familiars, la utilització d’espermicides , l’administració recent d’antibiòtics, la diabetis, la incontinència urinària, la presència de cistocele, entre altres.
¿Es pot tenir infecció d’orina (cistitis) per practicar algun esport?
Recents investigacions han estudiat l’efecte que pot tenir l’exercici intens i perllongat al desenvolupament d’infeccions oportunistes, especialment dintre del tracte urinari. Això és degut a un canvi en la funció renal que modifica el contingut de proteïnes en orina, així com una reducció del volum de líquid que passa pel ronyó.
S’ha observat que els atletes tenen una major incidència de proteïnes d’orina (proteïnúria) causada per l’exercici intens i perllongat.
Així, els esportistes d’alt rendiment són un grup de risc per desenvolupar incontinència urinària, definida com la pèrdua involuntària d’orina.
Això es deu al desequilibri de forces a l’abdomen i la pelvis, que podria provocar una alteració de la disposició anatòmica de la veixiga i la uretra.
És a dir, quan la pressió a l’interior de l’abdomen augmenta a causa de l’esforç, es transmet a la veixiga sigui major que a la uretra, la qual cosa porta a un desarreglament de la micció i al consegüent risc d’una infecció d’orina.
La incontinència urinària és de dos a quatre vegades més freqüent a les dones esportistes que en els homes, fins al punt de què la seva prevalença se situa entre el 20 i 40% i la seva incidència anual a Espanya, se situa entorn del 23%.
A més de la incontinència urinària, hi ha altres factors que poden propiciar un “caldo de cultiu” pels bacteris uropatògens i que, per tant, poden desencadenar en una cistitis. Aquests són acidosi làctica (que varia el pH de l’orina) que es genera en condicions anaeròbiques i la deshidratació a conseqüència de l’exercici.
Esports que poden desenvolupar incontinència urinària en dones
Un estudi observacional de l’any 2021 en dones esportistes va determinar que hi ha una major prevalença d’incontinència urinària entre les dones esportistes enfront de les que no son. En concret, del 28-29,6% enfront del 9,8%-13,4% en no esportistes.
Addicionalment, es va registrar major prevalença d’incontinència urinària (un 67%) en el grup de dones que practicaven esports d’alt impacte (gimnàstica, ballet, atletisme de salt, judo, futbol, bàsquet, etc.
Als esports d’impacte moderat (esquí de fons, hoquei sobre gespa, tenis, bàdminton i beisbol) la prevalença era del 50% mentre que en els esports de baix impacte (esports no competitius, golf, natació, atletisme de carrera i atletisme de llançament) era del 36%.
¿Puc fer esport si tinc cistitis?
La recomanació és no participar en competències esportives fins que els esportistes no tinguin febre, es trobin ben hidratats i no presenten simptomatologia urinària.
Si es tracta d’una infecció d’orina no complicada, i s’ha iniciat el tractament al començament dels símptomes, no hauria de suposar cap dificultat per poder entrenar amb normalitat.
Els casos més greus requereixen que els esportistes hagin completat el seu tractament i poden justificar un retorn gradual a la participació esportiva pel fet que s’ha de condicionar novament el cos.