TRASTORNS DIGESTIUS EN ELS ESPORTISTES

Per començar, durant la digestió no hauríem de fer esport. Si anem a jugar un partit de futbol hem demenjar com a mínim dues hores abans. Per altra banda, hem de tenir els dipòsits plens d’energia per obtenir un bon rendiment durant la pràctica esportiva.
El procés de la digestió és un procés llarg que implica a molts òrgans (estómac, fetge, pàncrees, intestins,…) i que necessita una aportació extra de sang, perquè es porti d’una manera adequada.
Per això, després de dinar, sobretot si ha estat copiós, entre sopor i somni. Perquè el teu cos està ocupat en la digestió.
Si surts a córrer en mig d’aquest procés, augmentes la necessitat d’oxigenació i, per tant, d’irrigació sanguínia en els músculs de les cames, per la qual cosa pot passar que la digestió s’alenteixi, o s’interrompi, produint mal d’estómac, i fins i tot vòmits.
Aquests problemes se solucionen menjant, com hem dit, dues hores abans d’iniciar l’exercici.
Els esportistes que realitzen proves de llarga durada, o alta intensitat, com una marató, per exemple, si necessiten menjar durant la pràctica de l’exercici, per mantenir les reserves d’energia. Molts dels problemes digestius que pateixen els esportistes estan relacionats amb els aliments que ingereixen en aquests moments, per la qual cosa és molt important que el que vagis a prendre, ja sigui una barreta energètica, una beguda ensucrada, o un gel de glucosa, l’hagis provat abans. Si no, és molt possible que et sentis malament i termines abandonant la prova esportiva.
Símptomes gàstrics més habituals durant l’exercici
Els símptomes gàstrics més habituals mentre fem exercici són:
Nàusees, o sensació de malestar. Causades pel moviment.
Gasos, tant eructes com flatulències, sobretot si s’han pres aliments proteics i amb fibra.
Reflux (sensació que el menjar torna a la boca). És un símptoma comú en quasi un 60% dels esportistes i molt més usual en esports anaeròbics com la cursa.
• Cremor d’estómac o punxades a l’abdomen, per la falta de rec.
Vòmits, per l’efecte mecànic.
Diarrea aguda. No sol ser greu i està relacionada amb pràctiques de llarga durada. Reverteix sola, però pot limitar el rendiment.
Hemorràgia digestiva. S’ha estudiat amplament en corredors de llarga distància. Podria ser causada per falta d’irrigació en el tracte digestiu, més freqüentment en àmbits calorosos i amb deshidratació, i si bé sol ser transitòria, precisa d’un estudi dels nivells de ferro.
Els esportistes que es mantenen de peus i produeixen impacte a la musculatura abdominal i intestinal a cada pas, són més propensos a patir aquests símptomes que altres esportistes com els ciclistes que van asseguts i mantenen el tronc quiet.
Com preveure els símptomes gàstrics:
• Tastar abans els aliments per saber si et proven bé. No els prenguis el dia de la cursa per primera vegada.
• S’ha d’evitar l’excés de fibra.
• Beu suficients líquids abans i durant un partit.
• No prendre ni aspirina ni ibuprofèn abans de la pràctica esportiva.
• Menja, com a mínim, dues hores abans de sortir a fer esport i de forma lleugera.
• Disminueix el risc de diarrea cuidant la teva mucosa intestinal, evitant aliments amb greixos, procurant tenir un trànsit regular, per sortir a córrer després d’haver evacuat i no utilitzar laxants.
• Redueix els aliments que et donen gasos com algunes verdures o els llegums i per descomptat els refrescos amb gas.
Si encara així pateixes molèsties a l’estómac prova de posar-te calor local i en casos en els quals les molèsties no remetin o t’impedeixin portar una pràctica esportiva normal i habitual consulta amb el teu metge.