LESIONS ALS ADDUCTORS: CAUSES, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT
S’anomena síndrome d’adductors, o lesió d’adductors, a tota mena de dolor o de símptomes a la zona inguinal i abdominal, descartats l’hèrnia inguinal, problemes degeneratius com artrosi i artritis i els dolors referits de les zones adjacents, com la zona lumbar, que ens impedeixin fer el nostre esport o vida habitual.
Els músculs de la part interna de la cuixa del membre inferior són els adductors. Són tres: major, mitjà i menor als que s’hauria d’afegir dos músculs més que per originar-se a la mateixa zona tenen també aquesta funció que són el Pectini. I el Recte Interior. Hem de recordar que aquests músculs també intervenen en la flexió de la cuixa, per la qual cosa la seva lesió també pot tenir a veure amb moviments de repeticions en cursa.
Quines són les causes més probables de la lesió d’adductor
· Sobrecàrrega en músculs adductors per sobre entrenament, en terrenys relliscosos, cros, cursa alpina i per moviments laterals com passa al futbol, bàsquet, tenis, pàdel, rugbi.
· Excessiva repetició de la gambada forçada.
· Entrenaments a les escales o amb grans pujades.
· Distensió per obertura brusca del membre inferior.
· Trencament de fibres.
· Descompensació entre el grup muscular dels adductors i rectes de l’abdomen.
· Canvis sobtats de direcció.
· Bloqueig articular del sacre o dels ossos coxals.
· Cama curta o llarga.
· Descompensació de cadenes musculars.
Les conseqüències seran dolor a la zona inguinal, depenent del tipus de lesió, agut i invalidant (en lesions com trencaments de fibres, distensió) o de forma crònica (com a l’osteopatia de pubis, tendinitis d’adductora descompensació de grups musculars o bloqueig articular).
· Tendinitis del grup muscular dels adductors.
· Osteopatia de pubis, produïda per la descompensació d’adductors i rectes de l’abdomen.
Diagnòstic en la lesió d’adductor
El diagnòstic diferencial es realitzarà amb lesions degeneratives (artritis, artrosi, xoc femoroacetabular), hèrnia inguinal, infecció ganglionar, punts gatell de psoes, recte de l’abdomen quadrat lumbar adductors i quàdriceps, patologia del nervi podent, dissimetria del membre inferior…
Tractament lesió de l’abductor
El tractament manual a seguir serà el següent una vegada inspeccionat, palpat i realitzat els rangs de moviment i el diagnòstic:
· Massatge terapèutic de descàrrega de la musculatura adductor de forma suau i específica dels músculs o múscul que estigui lesionat, sense necessitat de ser massa profund ni dolorós pel pacient.
· Estiraments analítics passius dels tres adductors principals i de la bateria adjacent.
· Manipulacions o mobilitzacions dels ilíacs amb anterioritat i posterioritat.
· Manipulacions o mobilitzacions del sacre.
· De coaptació de les branques públiques, si el bloqueig pelvià és l’origen d’aquesta lesió.
· Mesura de les extremitats inferiors per eliminar les falses cames curtes o llargues.
· Tractament de les cadenes mifacials que afecten a la zona inguinal si existeix una lesió o escurçament d’alguna d’elles.
· Tècniques neuromusculars per l’articulació coxofemoral.
· Mobilitzacions articulars intrínseques per l’articulació coxofemoral.
· Massatge transvers profund tipus Ciryax en el cas de la tendinitis.
· En el cas de l’existència d’una dissimetria del membre inferior, estudi de la capacitat lesiva d’aquesta dissimetria.
· L’estudi de la petjada i si fos necessari de col·locació de plantilles per eliminar aquest origen de lesió.
· Realitzar exercicis de força per equilibrar totes les cadenes i bateries musculars que afecten a la zona inguinal (així evitarem la tan temuda osteopatia de pubis i altre tipus de lesions de la zona coxal i sacre que tindrà com a conseqüència lesions distals viscerals, cervicals…).
· Regrés progressiu a l’entrenament i a la competició esportiva amb exercicis específics de la zona per enfortir sense oblidar-se d’un bon escalfament abans de l’exercici i d’una bona bateria d’estiraments analítics després de l’exercici.
