EL LIDERATGE EN EL FUTBOL


puyol

El domini, la intel·ligència, la fermesa o la seguretat són algunes de les aptituds que ha de tenir un bon líder. És molt important que tot equip de futbol tingui la figura d’una o diverses referències. Els líders ajuden a la resta de jugadors a afrontar situacions difícils. El líder no té perquè ser el millor jugador de la plantilla, sinó aquell jugador que mantingui unit a l’equip i que ajudi a motivar a la resta de la plantilla.

Podem considerar el lideratge com a un procés conductual d’influència entre individus i grups en l’assoliment dels seus objectius. El líder sap quines han de ser les metes i els objectius del seu equip, i proporciona la direcció i els recursos necessaris per ajudar-li a aconseguir-los.

El líder efectiu

Els estudis de psicologia esportiva revelen que un bon líder sap manegar tant els factors personals com els factors de situació.

FACTORS DE SITUACIÓ:

Un líder ha de ser sensible a la situació i els entorns específics. Són molts els factors de situació que es presenten, entre els que destaquen:

  • Esports d’equip i equips individuals
  • Esports interactius (lluitar contra el rival) i esports d’acció paral·lela (puntuar més que el rival)
  • Volum de l’equip.
  • Temps disponible.
  • Número d’ajudants

FACTORS PERSONALS:

Les persones no són iguals en quant a gustos i preferències. D’aquesta forma, els esportistes amb un alt nivell de destreses prefereixen un entrenador orientat cap a les relacions o les dones prefereixen a un entrenador democràtic abans d’un que sigui autoritari. El líder ha de tenir molt en compte aquets factors:

  • Gènere (home o dona)
  • Nivell de capacitat.
  • Personalitat (es molt diferent tractar amb una persona introvertida o amb un extravertida).
  • Nacionalitat (en un partit de futbol entre Alemanya i Itàlia, els alemanys poden guanyar per la seva disciplina i força física, i els italians pel seu ingeni i capacitat d’adaptació).
  • Edat
  • Experiència.

Qualitats dels líders efectius.

Els líders que aconsegueixen l’èxit semblen tenir qualitats comuns:

  • Intel·ligència.
  • Fermesa.
  • Empatia (capacitat per reconèixer els sentiments dels altres).
  • Motivació intrínseca (li motiva l’esport en si, no els beneficis que li puguin reportar)
  • Flexibilitat
  • Ambició
  • Autoconfiança
  • Optimisme

Aquestes qualitat les va adaptant el líder depenent de les característiques de les persones del grup.

Estil de lideratge:

  • Democràtic: El líder està centrat en els companys, és cooperatiu i està orientat cap a la relació.
  • Autocràtic: El líder està orientat cap a la victòria i és molt organitzat.

Normalment, quasi ningú és enterament democràtic o autocràtic, sinó una combinació dels dos depenent del context, encara, això sí, sol haver un estil dominant en cada persona.

Segons el model multidimensional del lideratge en l’esport hi ha tres factors crítics que si coincideixen es reflexa un augment de rendiment en l’esport.

  • La conducta requerida del líder. La situació requereix certa manera d’actuar. Hi ha coses que no estan escrites, però s’espera que el líder surti en defensa d’un membre del seu equip quan es crea un conflicte amb un àrbitre o un jugador contrari.
  • La conducta que es prefereix del líder. Com un equip el configuren diferents persones, pot haver diferents preferències sobre l’actuació del líder. Aquest haurà de saber analitzar i adaptar-se a les preferències dels diferents membres de l’equip.
  • Conducta real del líder. Són les conductes que mostra el líder. Aquesta conducta real es veu afectada per la situació i per les preferències del grup.

Per exemple, un equip professional té normalment com objectiu la victòria, per la qual cosa el líder és normal que mostri conductes orientades a aquest objectiu.

Sembla clar, que el lideratge efectiu a l’esport depèn de les qualitats del líder, de l’estil de lideratge, dels factors de situació i de les característiques dels membres de l’equip.