EL XOC ANAFILÀCTIC


adrenalina

És  una reacció al·lèrgia greu que afecta a tot l’organisme. Es pot desenvolupar en segons o minuts després del contacte amb el factor desencadenant, i és potencialment mortal. En una reacció anafilàctica s’alliberen en sang substàncies químiques que dilaten els vasos sanguinis; això fa caure bruscament la pressió sanguínia, contrau les vies respiratòries i deteriora la respiració; pot inflar llengua i gola, obstruir la via aèria i reduir l’aportació d’oxigen, la qual cosa provoca hipòxia (deficiència d’oxigen a la sang). Fruits secs, marisc, ous, picades d’abella i vespa, làtex i certs fàrmacs són els desencadenants comuns. La víctima necessita tractament urgent amb una injecció d’adrenalina (epinefrina).

Com actuar

  • Truqueu a emergències de la Mutualitat, 902 108 361, o al Informeu a l’operador que sospiteu d’anafilaxi.
  • Comproveu si la víctima porta a sobre la medicació –xeringa o autoinjector d’adrenalina – i ajudeu-la a administrar-se-la. Si la víctima en fos incapaç i teniu formació en l’ús d’un autoinjector, administreu-la-hi. Traieu la tapa de seguretat i, subjectant l’injector amb el puny, oprimiu-ne la punta contra la cuixa de la víctima per alliberar el fàrmac (es pot administrar a través de la roba).
  • Ajudeu la víctima a seure dreta en la postura que li alleugi més la respiració. Si se li debilita el pols o empal·lideix, estireu-la, eleveu-li les cames i tracteu-li el xoc.
  • Controleu i anoteu els signes vitals –respiració, pols i nivell de consciència- mentre arriba l’ajuda mèdica. Si no hi ha millora o els símptomes reapareixen, les dosis d’adrenalina es poden repetir cada 5 minuts.

Reconeixement d’un xoc anafilàctic

Es poden presentar trets d’al·lèrgia:

  • Zones d’erupció cutània vermella i inflamada (clapes).
  • Ulls envermellits, irritats i aquosos.
  • Inflamació de mans, peus o cara.
  • Dolor abdominal, vòmits i diarrea.

També hi pot haver:

  • Dificultat respiratòria, que va d’opressió o dificultat greu; la víctima pot panteixar i bloquejar per buscar aire.
  • Pell pàl·lida o ruboritzada.
  • Inflamació visible de llengua i gola amb inflor al voltant dels ulls.
  • Sensació de pànic.
  • Confusió i agitació.
  • Signes de xoc seguits d’esvaïment i pèrdua de la consciència.

Objectius d’auxiliar un xoc anafilàctic.

  • Facilitar la respiració.
  • Atendre el xoc.
  • Disposar el trasllat urgent a l’hospital.

 

FONT: CREU ROJA CATALUNYA