PER QUÈ HI HA FERIDES QUE TRIGUEN MOLT EN CICATRITZAR?


La rapidesa i la qualitat de la cicatrització d’una ferida depenen d’aspectes com les característiques de la lesió i el lloc on s’han produït.

Hi ha ferides produïdes durant els entrenaments o partits de futbol són habituals, així com les derivades d’operacions quirúrgiques. Moltes vegades ens trobem que el procés de cicatrització s’allarga i els hi costa molt tancar-se.

Procés de cicatrització de ferides

En el moment de produir-se una ferida, l’organisme posa en marxa un procés amb l’objectiu de restaurar els teixits. Científicament aquest procés es divideix en tres fases:

  • Fase inflamatòria: unes determinades cèl·lules eliminen bacteris i brutícia i s’origina la migració i multiplicació d’altres que actuaran en la següent etapa.
  • Fase proliferativa: que comença als dos o cinc dies d’haver-se produït la lesió. Es creen nous vessaments sanguinis (que aporten oxigen i nutrients suficients a la zona), augmenten les fibres de col·lagen (que formen l’estructura) i es constitueix el teixit que haurà de reemplaçar al que ha estat danyat. Una ferida aguda hauria d’estar restituïda abans de 10 dies.
  • Fase de maduració i remodelació: És la més llarga i pot durar, fins i tot, més d’un any. En aquest període, la fibra de col·lagen utilitzada per reparar la ferida es substitueix per altres molt més resistents i els vessaments sanguinis que van ser creats per a la seva recuperació també es destrueixen. El color de la ferida comença a perdre el to vermellós.

Factors que influeixen en la cicatrització

La velocitat i la qualitat de la cicatrització d’una ferida depenen d’aspectes molt particulars de la persona com els factors genètics i les característiques de la lesió (pèrdua de teixit, característiques de la lesió, presència de teixit desvitalitzat i/o edema, grau de societat o quantitat de gèrmens). Així, una ferida profunda amb pèrdua de teixit les vores de la qual no han estat possible aproximar tindran una evolució més lenta que una ferida que la que tingui vores netes que s’hagin pogut saturar sense més. Però també depèn de la seva localització, ja que la cicatrització és més complicada si es troba sobre articulacions, en zones humides, o en aquelles que pateixen un fregament continu, com la planta dels peus.

També poden influir altres factors que poden determinar l’evolució d’aquest procés com: l’edat, l’estat de nutrició i hidratació, patologies concomitants (cardiovasculars o respiratòries, diabetis, infeccions,…) o el consum de tabac o alcohol.