DUBTES SOBRE VACUNAR-SE CONTRA LA COVID

vacunas

L’aparició de les vacunes contra la Covid-19 pot marcar l’inici de la fi de la pandèmia. Però, els nous sèrums aixequen certes reticències entre una part de la població. Per aclarir alguns dubtes que porten a evitar posar-se la injecció. Per això, reproduïm un article publicat a La Vanguardia que ha consultat amb Isabel Sola, investigadora del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC. La científica treballa en l’actualitat en el desenvolupament d’una vacuna candidata i compte amb més de dues dècades d’experiència en la investigació en coronavirus.
Desenvolupament ràpid de la vacuna Covid-19
Segons l’experta, el fet que s’hagi fet de pressa no significa que estigui malament. El desenvolupament de les candidates s’han creat respectant les fases fixades. Però la tecnologia actual no és la mateixa que la que es disposava fa anys, la qual cosa ha permès acotar els temps i donar amb injeccions segures i eficaces en mesos. A això, s’ha sumat l’enorme inversió econòmica i l’esforç conjunt de tota la comunitat científica, que no ha començat de zero. Les agències reguladores han exercitat també un paper clau en revisar les dades dels assajos pràcticament en temps real i així donar el vistiplau tan ràpidament.
Els efectes secundaris, ¿són perillosos?
Tant la vacuna Moderna com la de Pfizer han estat administrades a desenes de milers de persones abans de la seva aprovació. Els resultats han mostrat l’aparició de pocs casos d’efectes adversos. És cert que un assaig clínic, malgrat ser molt ampli, no compte amb milions de persones. Ara estem en la fase quatre de distribució massiva, en la qual poden aparèixer efectes adversos molt poc freqüents. Es tracta d’establir un balanç entre el risc i el benefici del seu ús, segons la investigadora tal com recullen les agències reguladores. Per tant, les vacunes no estan exemptes de risc, però el seu risc potencial és molt menor que el benefici que poden atorgar.
La tecnologia ha permès retallar els temps per obtenir una vacuna
Hi ha hagut algun mort als assajos clínics, però ningú s’hi ha port per inocular-se el sèrum. En el cas de la vacuna Pfizer, van morir sis persones. Quatre d’elles pertanyien al grup de placebo, és a dir, no van rebre la vacuna realment. Les dues restants van morir per causes alienes a la injecció. Un assaig clínic de 20.000 persones iguala als habitants d’una petita ciutat. I, com succeeix en una població normal, al llarg de tres mesos que dura l’assaig pot haver-hi persones que morin. El paper de les agències reguladores és, precisament, revisar si les defuncions estan o no relacionades amb la vacuna.
Vacunes per joves i que hagin passat la infecció
Ningú està exempt al 100% de patir una infecció greu, ja que també hi ha casos mortals entre persones joves i esportistes i sense patologies prèvies. A això, se suma que les vacunes tenen dos components, l’individual i el col·lectiu. Serveixen per protegir-se a si mateix i a la comunitat. La immunització de tota la població només és possible, per tant, si s’immunitzen als individus. Per altra banda, la infreqüència de reinfeccions per coronavirus suggereix una immunitat protectora d’almenys uns mesos. En una situació de tenir un nombre limitat de vacunes, les quals ja han tingut la malaltia podrien ser els últims en l’ordre de prioritats. Però, no hi ha certesa de què estiguin completament protegits per sempre.
Les vacunes, ¿Poden modificar el nostre ADN?
No, les vacunes no poden modificar el nostre ADN. Ni Moderna, ni Pfizer són vacunes basades en ARN missatger, una tecnologia nova no empleada fins ara. Aquesta molècula compte la informació necessària perquè, una vegada introduïda en el cos de la persona, produeixi la proteïna de l’espina del coronavirus o proteïna S. En detectar-la, l’organisme genera una resposta immune que serà la qual protegeixi a la persona d’una futura infecció. Però l’ARN no és capaç d’entrar en el nostre codi genètic i alterar-lo. A més, és una molècula que es degrada molt ràpidament i no roman molt de temps en el nostre organisme. D’aquí que s’hagi de guardar la dosi a temperatures tan baixes.
¿Elimina la vacuna el contagi?
Aquest argument és cert en el sentit de la incertesa que es té al respecte. Els assajos de Moderna, Pfizer i Oxford es van dissenyar per demostrar que la vacuna impedeixi el contagi, la qual cosa es coneix com a immunitat esterilitzant. Sí que s’han plantejat, en canvi, per assolir injeccions que protegeixin dels símptomes, objectiu més immediat i primordial. Però, és possible que, en la mesura en què activen una resposta immune, disminueixin també la probabilitat de contagi. Potser, malgrat que no s’elimini completament el virus, és possible que si disminueix la quantitat de virus que aquesta persona pugui transmetre. Isabel Sola fa èmfasi e que se sigui treballant en noves generacions de vacunes que s’apropin a la vacuna perfecta.

Font: La Vanguardia
           Isabel Sola, investigadora del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC

image_pdf