• General

ENFERMEDAD DE MÜLLER-WEIS

doctor

La malaltia de Müller-Weiss (EMW) és una displàsia (Anomalia en el desenvolupament d’un teixit d’una part anatòmica de l’organisme), en aquest cas de l’escafoide tarsiana que reprodueix en la infància que es produeix en la infància i es pateix en edat adulta.
No és una osteonecrosi de l’escafoide de l’adult (l’osteonecrosi és una malaltia dels ossos que resulta de la pèrdua del subministrament de sang a l’os).
L’escafoide és l’os de la part posterior del peu que més tard ossifica, per la qual cosa és més susceptible a danyar-se si existissin alteracions. Aquest os és essencial en la biomecànica del peu, i es troba en vèrtex de l’arc intern. En el desenvolupament d’aquesta patologia succeeixen dues coses:
– Retard en l’ossificació de l’escafoide, podent ser deguda a un dèficit nutricional en el desenvolupament infantil, endocrinopaties, deformacions postnatals en els peus, etc.
– Compressió de la porció lateral de l’escafoide per una lateralització de l’articulació subastragalina (part posterior del peu). Quan el primer metatarsià és més curt també afavorir aquesta càrrega lateral.
En els nostres dies han estat descrits casos aïllats associats a esportistes d’alt nivell. És el cas del nostre tenista Rafa Nadal que pateix aquesta malaltia. La precocitat i l’elevada intensitat de l’activitat física en alguns esportistes, poden suposar un retard en l’ossificació de l’escafoide. La majoria dels pacients presenten símptomes en la quarta o cinquena dècada amb una edat mitjana al diagnòstic d’uns 47 anys.
Símptoma de la malaltia de Müller-Weiss
El pacient amb la Malaltia de Müller-Weiss presenta un dolor intens en el dors dels dos peus, asimètric, de llarg temps d’evolució, podent arribar a dificultar enormement la marxa. Un lleu traumatisme pot precipitar en alguns casos el començament dels símptomes.
Secundàriament solen presentar gonalgia (dolor de genolls) per l’alteració en la mecànica del membre inferior, podent evolucionar a gonartritis (artritis de genolls).
Diagnòstic de la malaltia de Müller-Weiss
En l’exploració clínica és una constant la presència del var del retropeu (L’afecció on la part posterior del peu tendeix a inclinar-se cap a fora).
La tuberositat de l’escafoide pot ser prominent en el costat medial (intern) de la zona mitjana del peu.
En les fases avançades s’aprecia una pèrdua de congruència articular la qual cosa comporta a l’aparició d’una artrosi. La clau pel diagnòstic és un bon estudi radiològic en càrrega i realitzar un bon diagnòstic diferencial.
Hi ha múltiples patologies que poden evolucionar a una artrosi i confondre amb Müller-Weiss com les fractures o lesions osteocondrosi.
Tractament de la Malaltia de Müller-Weiss
El tractament conservador de la Malaltia de Müller-Weiss amb plantilles personalitzades solen ser efectiu en la majoria dels casos.
El tractament amb magnetoteràpia pot millorar la simptomatologia.
Si no hi ha resposta al tractament conservador pot realitzar-se tractament quirúrgic de la malaltia de Müller-Weiss.
No hi ha cap tècnica “gold Standard”. N’hi han empleat múltiples tècniques com les perforacions, excisió del fragment dorsal, artròdesis astràgaloescafoidea. En l’actualitat es considera més important la correcció del var de retropeu, el qual és una constant en aquesta malaltia, sent aquest mal tolerat. 

image_pdf