QUAN ÉS RECOMANABLE QUE ELS NENS COMENCIN A FER ESPORT

La pràctica d’exercici físic és vital durant la infància i adolescència, els beneficis són d’evidència científica contrastada i no hi ha dubte que ensenyar als més petits a moure’s i no ser sedentaris és clau per un estil de vida saludable tant físicament, com anímicament i socialment.
Hem d’animar als més petits a practicar esport perquè gaudeixin de tots els seus beneficis i s’ho passin allò més bé. L’activitat física és com el dinar, necessària cada dia durant el menys una hora. És fàcil de proposar entre els més petits, animant-los a substituir l’ascensor per les escales, anar a llocs caminant en lloc d’anar en cotxe i no saltar-nos l’hora del parc. Hem de procurar no tenir-los asseguts a la cadira i animar-los a caminar.
L’inici dels nens en l’esport:
S’aconsella practicar-lo a partir dels 4 o 5 anys, però com oci i diversió. L’esport a aquestes edats ha de tenir en compte elements claus:
• El primer que han de fer els pares és fomentar un estil de vida saludable. Si els adults realitzen exercici físic de forma habitual, els nens ho assumiran com a normal perquè imiten el seu comportament. Però si us veuen asseguts al sofà, es convertiran en candidats al sedentarisme, ja que copien l’estil de vida dels pares. És l’anomenat ‘efecte mirall’.
• Hem d’animar-los a fer que s’iniciïn amb el multiesport, sense especialitzar-se. Han de provar i valorar amb què se sent més còmodes (si a l’aigua o manegant un estic). Després de practicar diferents disciplines, i posteriorment, segons aptituds o gustos, acabaran decantant-se per una disciplina o altra. Durant el període d’aprenentatge van guanyant força, coordinació, resistència i altres condicions físiques bàsiques. L’especialització primerenca o exclusiva en un so esport no és aconsellable, en un principi, ja que potser no és en la qual se sentin més còmodes i perdin l’oportunitat de conèixer altres esports o veure que tenen altres qualitats.
L’exercici recomanable que han de fer:
Fins als set anys n’hi haurà prou amb fer dues activitats esportives a la setmana, amb alguna competició del seu nivell del cap de setmana com futbol. A partir d’aquesta edat, poden augmentar a tres a la setmana i sumar la competició del dissabte o el diumenge. L’educació física escolar (mínim de 2 hores a la setmana) no estaria dins d’aquest còmput.
Adolescència i sedentarisme:
Els pares han d’animar als seus fills a què encara practiquin exercici a l’adolescència, ja que els especialistes estan comprovant que estan pujant de forma alarmant els nivells de sedentarisme i de sobrepès en els nens.
L’activitat física no té per què consistir en un esport, per exemple el ball també exigeix una disciplina i en té molts beneficis. Cadascuna d’aquestes activitats compleix unes funcions determinades i totes són vàlides.