QUÈ FER SI DETECTEM UN EMBALUM A L’AIXELLA

Un embalum a l’aixella pot formar-se per diferents factors, per la qual cosa és fonamental no alarmar-se des del moment de la seva detecció.
Causes d’un embalum en l’aixella
La causa més comuna de la formació d’un embalum en l’aixella és la furunculosi, o quist. Consisteix en una infecció de la glàndula productora de la suor, que desemboca en la sortida del vell de l’aixella. Quan aquesta glàndula s’infecta, obstrueix la sortida de la suor i es crea un teixit molt adequat pel creixement de bacteris.
Al mantenir-se la infecció es tanca la sortida de la suor i, malgrat que la infecció millori, és freqüent que es formi un embalum en l’aixella o quist que pot ser dolorós al tacte.
L’obesitat, diabetis i les alteracions immunitàries poden fer més freqüents aquestes infeccions, que de forma ocasional són més freqüents en les dones.
Tractament d’un embalum en l’aixella
El tractament és mitjançant antibiòtics contra l’estafilococ. Si l’embalum en l’aixella o quist persisteix es recomana el seu drenatge o una intervenció de cirurgia per extraure totalment aquesta glàndula afectada.
Per evitar les recaigudes es recomanen gels germicides o antisèptics, evitar desodorants oliosos (grassos), mantenir una higiene adequada i canviar-se de roba freqüentment. A vegades, l’aplicació d’antibiòtics tòpics de forma contínua poden ajudar a millorar.
L’embalum en l’aixella o quist sempre tenen una càpsula, és a dir, una estructura que envolta al contingut, infectat o no, i que produeix líquid. Per solucionar-lo, s’ha de drenar el quist i sobretot extirpar la glàndula o càpsula que és la que manté el procés. Aquest tema es deu consultar amb un cirurgià plàstic o especialista en cirurgia plàstica i reparadora.
Ganglis
Si no es tracta d’un embalum causat pel qual hem parlat, haurem de pensar en una inflamació d’algun dels ganglis (adenopatia) que es troben a la zona de l’aixella. I aquesta circumstància pot deure’s a diferents causes: una infecció en el braç o la mama, una malaltia infecciosa generalitzada (mononucleosi, herpes, etc.), l’existència d’un limfoma o càncer de mama o un efecte advers d’un medicament o una vacuna.
S’ha de ser conscient que els ganglis limfàtics compleixen una tasca fonamental en la defensa de l’organisme enfront de les malalties infeccioses i altres patologies amb el càncer. El més habitual és que es tracti d’una reacció davant la presència d’agents infecciosos i la inflamació sol desaparèixer quan ho fa la infecció, si bé algunes d’elles poden ser greus, com la tuberculosi, brucel·losis, VIH, etc.