LA PART PSICOLÒGICA DE LES LESIONS

Un dels aspectes a tenir en compte en la pràctica de l’exercici físic i de l’esport són les lesions patides sent amateur o professional. Les lesions poden provocar una retirada puntual de la pràctica esportiva en uns casos o la definitiva en altres. Es tracta de lesions del sistema múscul esquelètic de les que el 30% afecten els músculs.
Algunes passen accidentalment i altres resulten de males pràctiques d’entrenament i de l’ús inadequat de l’equip necessari per a la seva pràctica i entre les seves causes es poden destacar, Sobre entrenament, falta d’escalfament o escalfament inadequat, mal estirament o estirar en moments inoportuns, falta tècnica, realitza poc respòs, freqüència de la pràctica, lesions mal curades, accidents, no saber escoltar el teu cos, no utilitzar de manera adequada el material, mala alimentació, addicions, etc.
D’aquest moment cada temporada ens trobem amb lesions musculars, en tendons, lligaments, ossos i articulacions. Qui les pateixen experimenten canvis en el seu entorn esportiu i en la seva vida personal.
No s’ha d’oblidar que som éssers integrals, el físic i mental van units. Quan existeix una lesió, la part mental es “lesiona” també i l’esportista pateix, per això és fonamentalment el treball psicològicament i adquirir recursos per la prevenció, rehabilitació de les lesions i la seva posterior reincorporació a l’esport.
L’estrès i l’ansietat en la pràctica de qualsevol esport impliquen falta d’atenció, falta de concentració i un augment de la tensió muscular que suposa ser més propens a la lesió. Saber manegar l’estrès, dirigir i redirigir l’atenció i augmentar la concentració, conèixer i posar en pràctica les estratègies en situacions d’ansietat davant els errors, és entrenar la part psicològica en l’esport.
L’excés d’autoconfiança suposa practicar l’esport “confiats” disminuint l’atenció, el que implica que s’incrementi el risc que assumeix l’esportista i amb això la possibilitat de lesió.
Finalment, esportistes amb alta ansietat competitiva tendeixen a lesionar-se amb major freqüència. Conèixer i fer seves les estratègies per afrontar l’estrès han de formar part de l’entrenament de qualsevol disciplina. No només ajudarà a la prevenció de certes lesions sinó a la seva recuperació.
Són molts els jugadors que avancen la seva tornada i recauen. Es fixen expectatives que no es compleixen, tenen por a no rendir com abans o por a tornar-se a lesionar, a vegades no saben adaptar-se a les noves limitacions i dosificar l’esforç, i en altres senten que físicament no estan a l’altura, etc.
Treballar els objectius: tècniques de relaxació i visualització, la preparació per fer front a les recaigudes, i el foment del raspall social (entrenador, companys, família, etc.) ajudaran a la gestió emocional de les lesions.
La psicologia aplicada a l’esport cobreixen els aspectes no físics, el mental. No podem oblidar que l’esportista ha d’aprendre a controlar els pensaments i emocions quan practica esport perquè algunes de les seves conseqüències són les lesions.

image_pdfVersió PDF