MEDICINA PERSONALITZADA. ELEVANT L’ART DE SANAR

Dr. Pedro Álvarez (Institut Cugat/Mutualitat de Futbolistes)

Soc el Dr. Pedro Álvarez, cirurgià ortopèdic de l’Institut Cugat i de la Mutualitat de Futbolistes, i avui vull parlar-vos sobre quelcom que considero fonamental a la meva professió i als nostres centres: la medicina personalitzada. I, ¿Què és això? Bé, crec que és molt simple: tractar de veure a cada pacient com una persona única, no només com un conjunt de símptomes o problemes mèdics.
Quan estic al quiròfan o a la consulta no només reviso radiografies o realitzo cirurgies, m’aturo i penso en la persona que existeix darrere dels ossos i músculs, d’aquestes patologies. Per què. Sí, la medicina és ciència, és tecnologia, però també és art i humanitat.
Imagineu-vos això: dos pacients arriben a la meva consulta amb la mateixa lesió al genoll. Un és un jove esportista ple d’energia i amb expectatives de tornar a competir, mentre que l’altre és un avi que només vol jugar amb els seus nets, ¿Creieu que haurien de rebre el mateix tractament? Jo crec que no.
La medicina personalitzada reconeix aquestes diferències i les té en compte en planificar el tractament. No es tracta només de seguir un protocol estàndard, sinó d’adaptar les nostres decisions a les necessitats i circumstàncies úniques de cada pacient.
Conèixer als nostres pacients.
Però ¿per què és tan important això? Bé, deixeu-me dir-vos un secret: els pacients no són màquines. No es poden simplement ficar-los en un escàner, en un programa d’intel·ligència artificial i obtenir la solució perfecta. Necessiten quelcom més, necessiten sentir-se escoltats, compresos i cuidats.
Quan ens prenem el temps per conèixer als nostres pacients, per entendre les seves preocupacions, les seves pors i les seves esperances, creem un vincle especial que va més enllà de la relació metge-pacient. Creem confiança i això en el món d’avui, tan tecnificat és un factor diferencial i fonamental.
“És molt més important saber que persona té la malaltia que què malaltia té la persona” Cita atribuïda a Hipòcrates, considerat per molts el pare de la medicina.
I aquesta confiança és crucial, perquè quan els pacients condien en nosaltres, estan més disposats a seguir les nostres recomanacions, a participar activament en la seva pròpia cura i a enfrontar els desafiaments i tractament amb una actitud més positiva.
Però, ¿què passa amb tota la tecnologia que tenim a la nostra disposició? ¿No hauríem d’aprofitar-la al màxim? La resposta és que sí, però amb moderació i criteri. La tecnologia és una eina poderosa, però mai s’hauria de reemplaçar l’empatia i la cura humana.
Molt sovint em trobo amb col·legues obsessionats amb els darrers instrumentals, les darreres tècniques i procediments, oblidant que darrere de cada ressonància, radiografia o escàner hi ha una persona que necessita alguna cosa més que una solució tècnica. Necessiten compassió,, comprensió i suport. Persones que tenen unes expectatives i que nosaltres tenim el deure de ser sincers i humans a l’hora d’explicar-los els possibles resultats dels tractaments que els proposem.
Reflexió
Així que, ¿quin és el veredicte? ¿Hauríem de continuar amb una medicina freda i tecnificada, o haurien d’abraçar la calidesa i la humanitat de la medicina personalitzada? Des del meu punt de vista, la resposta és clara. Hauríem de tornar a l’origen i centre de la medicina, a la cura de la persona.
La medicina personalitzada no és només una opció més, és l’única opció que realment importa. Perquè al final del dia, el que realment marca la diferència no són les habilitats quirúrgiques o els tractaments innovadors, sinó la forma en què tractem als nostres pacients i com se senten tractats.
Així que a l’Institut Cugat encara lluitarem per una medicina, que estigui a l’avantguarda tècnica i tecnològicament, però que no oblidi mai la part humana, perquè això és el que realment ens farà autèntics mèdics.