PROVES DIAGNÒSTIQUES PER LESIONS DE GENOLL

Publicada el per
       

Font: Institut Cugat

Quan es presenta dolor, inestabilitat o qualsevol altre símptoma al genoll, el diagnòstic precís és fonamental per identificar la causa i dissenyar un tractament adequat.

Els especialistes en ortopèdia i traumatologia utilitzen diferents eines i proves diagnòstiques per avaluar l’articulació del genoll, depenent de la naturalesa del problema.

En aquest article t’expliquem quines són les principals proves diagnòstiques per les lesions de genoll, des de l’avaluació fins a les tècniques d’imatge i altres proves complementàries.

1.      Avaluació clínica

L’avaluació cínica és el punt de partida essencial. Permet a l’especialista orientar el diagnòstic a través de l’exploració física i una entrevista mèdica detallada.

Per tant, el primer pas sempre és una consulta mèdica, on l’especialista:

·         Recopila antecedents mèdics: incloent-hi lesions prèvies, activitats físiques i aparició de símptomes.

·         Realitza un examen físic: Avalua el rang de moviment, l’estabilitat, el dolor al tacte i signes visibles com inflamació o deformitats.

·         Proves específiques: Coma la maniobra de Lachman  per avaluar el lligament creuat anterior (LCA) o la prova de McMurray per detectar lesions al menisc.

2.      Proves d’imatge

Aquestes proves són crucials per confirmar el diagnòstic inicial i analitzar l’estat intern del genoll:

Radiografia:

·         Útil per detectar fractures, alineació òssia i signes d’artrosis.

·         En proporciona una visió general dels ossos del genoll, però no mostra teixits tous com cartílag o lligaments.

Ressonància Magnètica (RM)

·         L’eina més completa per lesions de teixits tous, com menisc, lligaments o cartílag.

·         Permet visualitzar estructures internes amb gran detall, ideal per avaluar trencaments de lligaments o dany articular.

Ecografia:

·         Útil per avaluar vessaments de líquid a l’articulació, inflamació o lesions tendinoses.

·         És una opció ràpida i no invasiva.

Tomografia Computeritzada (TC)

·         Ofereix imatges detallades dels ossos en casos complexos, com fractures o problemes d’alineació.

3.      Proves complementàries

A més de les proves d’imatges, existeixen procediments complementaris que poden aportar informació clau en certs casos. Aquestes tècniques ajuden a confirmar el diagnòstic o detectar causes menys evidents.

Artroscòpia diagnòstica:

Un procediment mínimament invasiu que permet a l’especialista observar directament l’articulació i, si és necessari, tractar el problema al mateix temps.

Anàlisi de líquid articular:

Si hi ha vessament al genoll, es pot extreure una mostra per analitzar infeccions, inflamacions o malalties com gota.

¿Quan sol·licitar aquestes proves?:

No totes les molèsties requereixen proves avançades, però hi ha situacions en les quals és necessari aprofundir en el diagnòstic per tractar la lesió correctament. Aquests són alguns exemples.

·         Dolor persistent sense causa aparent.

·         Inestabilitat o sensació que el genoll ‘falla’.

·         Bloqueig articular o dificultat per moure el genoll.

·         Lesions agudes després d’un cop, caiguda o activitat esportiva.

Amb aquestes eines, l’especialista pot arribar a un diagnòstic precís i determinar el millor pla de tractament per cada cas.