L’ ENTRENAMENT TRANSFORMA EL METABOLISME DELS FUTBOLISTES PROFESSIONALS

L’estudi l’ha fet el FC Barcelona demostrant que el metabolisme s’adapta a l’entrenament físic, usant anàlisi d’orina i tècniques avançades de metabòlica. També dona a conèixer quines rutes metabòliques canvien i com això et pot ajudar a optimitzar el teu rendiment esportiu.
El que li passa al teu cos quan entrenes
L’entrenament físic a més d’enfortir músculs i millorar la resistència, també transforma el nostre metabolisme. L’estudi va ser publicar a la revista Talanta (2025) va analitzar com jugadors professionals de futbol adapten la seva biologia interna al llarg d’una temporada, usant tècniques innovadores de metabolòmica Ii modelatge estadístic.
En contexts esportius, això significa poder:
· Detectar signes de fatiga o sobreentrenament.
· Avaluar la recuperació després de l’exercici.
· Mesurar l’adaptació a l’entrenament.
Metodologia de l’estudi
Participants: Jugadors del FC Barcelona.
Durada: 10 mesos (temporada completa).
Mostres: 93 mostres d’orina recollides regularment.
Tècnica: UPCL-MS (ultra performance líquid chromatography-mass spectrometry)
Anàlisi: Models PLS (Partial Least Squares) i validació creuada.
S’han relacionat dades de càrrega d’entrenament amb perfils metabòlics per descobrir rutes bioquímiques activades per l’exercici.
Resultats claus que prediuen l’impacte de l’entrenament.
El model va revelar que amb només 50 metabòlits seleccionats intel·ligentment, es per predir la càrrega d’entrenament amb alta precisió. Això és essencial per evitar el sobre i ajustament i obtenir models aplicables a la pràctica.
Les rutes metabòliques més rellevants van ser:
· Metabolisme del triptòfan (Trp)
· Metabolisme de purines
· Fenilalanina, tirosina i histidina
· Biosíntesi d’hormones esteroides
Aquestes vies estan relacionades amb:
· Regulació de l’estat d’ànim i la fatiga.
· Energia i recuperació muscular.
· Síntesi de proteïnes i senyalització hormonal.
Aplicacions pràctiques per a l’entrenament i la salut
Gràcies a aquests avenços, ara és possible:
· Personalitzar rutines d’entrenament segons la resposta bioquímica individual.
· Detectar desequilibris abans que causin lesions.
· Monitorar recuperació de forma no invasiva (només amb l’orina)
· Identificar nous biomarcadors per al rendiment esportiu.
Aquests estudis marquen l’inici d’una nova era a la ciència aplicada a l’esport:
· Integració de dades moleculars amb dades físiques i tàctiques.
· Optimització d’entrenaments basada en evidència científica.
· Prevenció proactiva de lesions.
· Avaluació de l’impacte fisiològica real de cada sessió.
Aquest estudi canvia la manera com entenem el cos, sinó com l’entrenem, el cuidem i el potenciem, i amb això veiem com el metabolisme s’adapta a l’entrenament físic.