MORT SOBTADA A L’ESPORT, LA PREVENCIÓ ÉS VITAL

MORT SOBTADA A L’ESPORT

Font: Fundació Esportiva del Cor

La mort sobtada en l’esport és aquella que es produeix de manera inesperada durant la pràctica esportiva o fins a una hora després de finalitzar-la, per causa natural, no traumàtica ni violenta, en una persona amb aparent bon estat de salut.

La seva incidència és major en esportistes a causa de les exigències que provoca: augment a la freqüència cardíaca, tensió arterial i contractilitat del cor, el que produeix un augment de la demanda d’oxigen, els canvis ambientals extrems als quals s’enfronten alguns esportistes i fins i tot el mateix estrès emocional de la competició. La seva incidència exacta es coneix a causa de la dificultat de registrar els casos. S’estima que aproximadament pateixen aquesta patologia 2 de cada 1000.000 esportistes menors de 35 anys (unes 350 morts sobtades a l’any en persones joves) i de cada 18.000 esportistes entre 25 i 75 anys. És 10 vegades més freqüent en homes per causes poc conegudes, fins i tot ajustat per freqüència en participació d’esdeveniments. La repercussió presenta en els familiars és d’un valor completament incalculable, per la qual cosa no hem de deixar-nos emportar per les xifres escasses des de la seva aparició.

Causes

Les causes de mort sobtada depenen de l’edat. En menors de 35 anys, les causes solen ser estructurals, per cardiopaties congènites, normalment per problemes en el que com els que es neix (les seves vàlvules, la mida del cor, o l’origen de les artèries que porten a la sang, i, sobretot, cardiopaties familiars i hereditàries (situació que ens hauria de fer pensar si hem tingut algun familiar que ha patit una malaltia del cor).

Però, en els majors de 35 anys, el més freqüent és que sigui una cardiopatia isquèmica, perquè hi ha una o més artèries obstruïdes i provoquen un infart. Això provoca que les proves que s’han de fer per detectar aquests problemes siguin diferents segons l’edat.

Durant aquests darrers anys hem presenciat alguns esdeveniments potencialment mortals (no tots acaben en mort) en esportistes completament sans a conseqüència d‘imprudències esportives’. Ens referim a esportistes que se sotmeten a proves i competicions per les quals no estan preparats o que no saben gestionar segons quin tipus de carreres sent especialment freqüent en la llarga distància. S’ha de tenir en compte que en aquests tipus de proves.

Prevenció

La primera mesura per intentar disminuir la incidència de la mort sobtada és a través d’un reconeixement mèdic abans de participar en una prova esportiva, amb aquesta iniciativa és possible que detectem alguna de les causes que poden provocar aquests esdeveniments fatals. Però per molts estudis que hi hagi és impossible preveure el 100 % de les morts sobtades. És molt imprescindible que cada vegada siguin més les persones que estiguin formades en reanimació cardiopulmonar bàsica per saber actuar davant aquests terribles casos, així com la creació d’espais ‘cardioprotegits’. De res serveix tenir un desfibril·lador en un camp de futbol o futbol sala si no hi ha cap persona del club que sàpiga fer exercicis de reanimació.

Altra mesura paragògica és que per disminuir la mort sobtada en l’esport, sobretot en el grup d’esportistes veterans, és haver acomplit activitat física regular des d’edats primerenques, ja que és la manera més eficaç de controlar els factors de risc cardiovascular, com són la hipertensió, el colesterol, i la diabetis i l’obesitat que, al cap i a la fi, són els que augmenten la possibilitat de presentar cardiopatia isquèmica.

Evidentment, altres mesures lògiques serien preparar-se progressivament pel tipus d’esport que vulguis realitzar, portar una adequada alimentació per descomptat evitar els hàbits tòxics com drogues de gimnàs o altre tipus de substància.

Al conjunt del futbol català hem tingut casos de mort sobtada en esportistes de curta edat a Catalunya. . En alguns casos el final ha estat molt tràgics i altres han sigut les mans i els desfibril·ladors coordinats amb metges  els que han salvat més d’una vida. Per això, hem de continuar lluitant, fer electrocardiogrames cada dues temporades als nostres fills, i si es pot, una prova d’esforç que és l’eina més completa que tenim fins ara per evitar episodis de mort sobtada. L’esport ben practicat no és la causa d’una mort sobtada, cal descartar qualsevol patologia hereditària en l’esportista.