FUMAR DAVANT DELS NOSTRES FILLS AFECTA ELS SEUS PULMONS

Així ho demostra un estudi actual. I les conclusions no poden ser més directes: els pares fumadors afecta els pulmons dels seus fills, siguin esportistes o no.

En aquesta publicació mèdica es revela que l’exposició dels pares al fum de tabac durant la seva infància deixa seqüeles respiratòries en els seus fills, augmentant el risc que desenvolupin trajectòries pulmonars deteriorades i EPO en l’edat adulta.

L’exposició dels pares al fum del tabac abans de completar la pubertat deixa empremta en la salut respiratòria dels seus fills dècades després. La nova anàlisi de l’Estudi Longitudinal de Salut de Tasmània (TRAHS) demostra que aquesta exposició passiva prepubertat s’associa amb trajectòries  de funció pulmonar deteriorades des de la infància fins a la mitjana edat en la descendència, un patró que anticipa malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) en la vida adulta.

Aquesta investigació amplia el ja conegut sobre l’asma infantil i apunta a un efecte intergeneracional del fum de segona mà.

La principal  novetat és doble: per un costat, relaciona l’exposició passiva al fum de tabac del pare en la prepubertat amb un descens sostingut del volum aspiratori forçat (FEV) en 1 segon, i del quocient FEV, /FEV en els teus fills (hem de tenir en compte que el FEV, mesura l’aire que una persona pot sacar en el primer segon a bufar amb força, i el quocient FEV, /FVC indica si els seus pulmons estan obstruïts, quelcom clau per diagnosticar malalties com l’EPOC); per altra banda, mostra que aquest impacte s’intensifica si els fills també van estar exposats al fum en la seva pròpia infància. En termes de salut pública, els autors recalquen que aquestes evidències deuen incorporar-se als missatges de prevenció sobre els danys del fum que arriba al no fumador. Imagineu, a més, si el vostre fil o filla juguen al futbol o practiquen un esport?

Metodologia

El treball va seguir a 8.583 nascuts en 1961 i va mesurar la funció pulmonar dels fills en sis moments (7,13,18,45, 50 i 53 anys), per l’exposició, el 2010 es va preguntar als pares si els seus propis progenitors fumaven quan ells eren nens (menors de 5 anys) i entre els 5-15 anys. En l’anàlisi principal van incloure 890 pares (pare-fill) amb dades complerts; el 68,7 % dels pares havia estat exposat al fum passiu abans de la pubertat, el 56,5% dels fills va respirar fum en la seva infància i el 5.1% va desenvolupar EPOC (definida per la prova espirometria) al cap de 53 anys.

Després d’ajustar per nivell socioeconòmic, història paterna d’asma/sibilàncies i edat paterna, es va veure que els fills de pares exposats al fum en la infància tenien més probabilitats de tenir pulmons menys desenvolupats i de què la seva funció respiratòria empitjorar més de pressa amb els anys. 53 anys després es va veure també una major tendència a l’EPOC, encara sense arribar a ser un resultat estadísticament concloent.

Però, malgrat que influeixen altres factores com que els pares o els mateixos fills fumin més tard, la major part del dany sembla venir directament de què el pare respirarà fum quan era nen. I aquest risc es dispara si els fils també van estar exposats al fum de casa.

Les implicacions són clares: protegir als nens i nenes (siguin esportistes o no) i adolescents del fum passiu no només salvaguarda la seva lesió immediata, sinó que pot reduir el risc respiratori de la següent generació. Els autors proposen incorporar aquest missatge a campanyes i normatives lliures de fum, reforçar la identificació precoç de trajectòries pulmonars de risc i prioritzar intervencions d’abandonament del tabac en famílies amb nens. Evitar fumar a casa i en entorns infantils, com als camps de futbol, se continua sent una eina clau, també pels futurs pulmons dels seus fills.