FUTBOL FEMENÍ I SÒL PELVIÀ

Amb la normalització del futbol femení al nostre país, també s’han incrementat els estudis en relació a la prevenció i lesions en les dones. Per exemple, ja s’ha confirmat que per cada home hi ha quatre lligaments creuats en dones.

Avui us parlem del sòl pelvià. El seu moviment és fonamental per qualsevol activitat física. Si fem exercici físic, practiquem un esport específic o fem qualsevol esforç, estem augmentant la pressió cap al perineu. Aquest mateix ha de reaccionar com el principal objectiu de contrarestar aquesta pressió i evitar que amb el temps i l’impacte repetitiu s’acabi debilitant en excés la musculatura i provocar patologies associades com ho veurem a continuació.

El futbol és un esport de risc per a sòl pelvià

Algunes disciplines esportives tendeixen a afavorir la debilitat del perineu, sobretot aquells esports on hi ha major nivell d’impacte com per exemple: atletisme, gimnàstica esportiva, voleibol,…. És a dir aquells on són necessaris els salts repetitius.  

En canvi, hi ha altres disciplines que encara no basant-se en salts tenen present un impacte continu o quasi continu, com el running, tenis, pàdel… Y també ens trobem amb el futbol.

L’essència del futbol es basa en la carrera quasi contínua, en els canvis de direcció, esprint, regats, … Podem llavors arribar a la conclusió de què una bona preparació física és essencial, a qualsevol nivell, ja que sol·licita en gran manera la musculatura perineal i una intensa activació de la cintura lumbar – abdominal.

Per tant, el futbol és considerat un esport de risc pel perineu. No obstant això, això no vol dir que deixem de practicar-lo i busquem altra disciplina amb menor risc com la natació. El nostre deure és entendre els mecanismes que constantment debiliten el nostre sol pelvià i contrarestar-los passant a l’acció o bé amb un programa de prevenció o un programa de rehabilitació si fos necessari.

El sòl pelvià

El sòl pelvià és un conjunt de musculatura i lligaments, anti gravitatoris que es trobin en la base de la pelvis.

Té una doble funció:

·         Sostén: És la més coneguda, ja que s’encarrega de retenir les vísceres/òrgans de l’abdomen i la pelvis, integrant l’aparell reproductor, urinari i digestiu.

·         Control: Té una capacitat de controlar la continència tant en l’àmbit urinari com anal.

Factors de debiliten el sòl pelvià.

Els esports d’alt impacte i repetitius, són els que tenen major prevalença d’incontinència urinària.

Les etapes en la vida que la dona té una major influença són: l’embaràs, el part, el postpart i la menopausa. Com que solen venir acompanyades per una atròfia muscular.

I finalment, l’estrenyiment crònic, és conegut com un principal factor de risc per a totes les disfuncions pelvianes, ja que per cada defecació hi ha un impacte directe cap al perineu. Per aquest motiu, es recomana portar una bona hidratació, amb vista a prevenir estrenyiment.

·         ¿Quines conseqüències apareixen amb la debilitat del sòl pelvià?

L’aparició de conseqüència per causa d’una debilitat del sòl pelvià són més comunes del que solem imaginar, ja que per norma general no hi ha una consciència clara amb relació a la musculatura del perineu i ens solem adonar que tenim una debilitat quan ja han aparegut els primers símptomes.

·         Símptomes i problemes associats amb els quals ens podem trobar.

Escapaments d’orina: conegut com a incontinència urinària. És la pèrdua involuntària d’orina, des d’unes gotetes fins a alguna cosa més visual. Podem identificar diferents tipus, malgrat que els més decisius són la incontinència urinària davant l’esforç i la incontinència urinària d’emergència.

·         Prolapses; És el descens o caiguda d’un òrgan pelvià.

·         Disfuncions sexuals: Anorgàsmia, dolor en les relacions sexuals…

·         Dolor lumbar, degut no només a la debilitat del perineu, sinó, a la de la musculatura abdominal. La nostra musculatura més profunda i bàsica no aconsegueix treballa com una faça natural per a protegir la nostra esquena.