COM INFLUEIX LA BIOMECÀNICA D’UNA FUTBOLISTA EN LESIONS DE GENOLL

El futbol femení ha experimentat un auge espectacular en els últims anys, amb més jugadores professionals i un major nivell de competitivitat. Tanmateix, una de les preocupacions més importants en aquest esport és la prevalença de lesions, especialment les lesions de genoll. Encara que les dones poden tenir una predisposició biològica a patir certes lesions, com els trencaments del lligament creuat anterior (LCA), la biomecànica del cos també juga un paper fonamental en la seva aparició.

Què és la biomecànica i com afecta les lesions?

La biomecànica és l’estudi del moviment del cos humà i de les forces que actuen sobre els seus components durant l’activitat física. En el cas del futbol, la biomecànica analitza com es mouen les jugadores, com es distribueixen les forces en les cames i com la postura i els moviments influencien el risc de lesions, sobretot en articulacions tan sensibles com el genoll.

Factors biomecànics que influeixen en les lesions de genoll

1. La forma de córrer i de canviar de direcció
   Les jugadores de futbol realitzen moviments ràpids i bruscos com els canvis de direcció, els salts i les parades. Quan el genoll es doblega de manera excessiva o els músculs que l’estabilitzen no estan prou forts, es pot generar una força excessiva sobre les estructures de l’articulació. En particular, el trencament del LCA és una de les lesions més comunes en aquestes situacions. Les futbolistes, a causa de les diferències biomecàniques entre homes i dones, poden ser més susceptibles a aquestes lesions, ja que les dones solen tenir un angle més ample entre el maluc i el genoll, conegut com a Q-ángul (angle femoral), que pot provocar una major tensió a les estructures del genoll durant els moviments bruscos. Quatre dones lesionades de LCA per un home.
2. Diferències anatòmiques
   Les dones, en general, tenen una pelvis més ampla que els homes, el que altera l’angle d’alineació de les cames i el genoll. Aquestes diferències poden afectar la forma com el pes es distribueix durant les accions de córrer, saltar o girar. Un alineament deficient de les cames pot provocar un augment de l’estrès sobre els lligaments del genoll i, per tant, augmentar el risc de lesions. Un genoll mal alineat pot contribuir a una compressió anormal de les estructures internes, com els meniscos, i a una rotació excessiva de la tíbia durant els moviments.
3. Força i control muscular
   La força muscular, especialment la dels quàdriceps i els isqui tibials, té un paper crucial en l’estabilització del genoll. Les futbolistes amb una debilitat en aquests grups musculars poden ser més propenses a patir lesions, ja que no tenen la força necessària per controlar els moviments dinàmics. A més, la falta de coordinació entre els quàdriceps (músculs que es contrauen per estendre el genoll) i els isqui tibials (músculs que es contrauen per flexionar el genoll) pot generar tensions excessives en les articulacions, augmentant així la probabilitat de lesions.
4. Flexibilitat i tècnica de moviment
   La flexibilitat també influeix en la biomecànica d’una futbolista. Una tècnica de moviment incorrecta, com una postura deficient en llançaments o salts, pot provocar estrès addicional al genoll. Per exemple, les futbolistes que no mantenen un control adequat de l’articulació durant els salts poden veure’s més afectades pel fenomen conegut com a valgus de genoll, en què el genoll s’inclina cap a dins durant els moviments, augmentant la tensió sobre els lligaments creuats i altres estructures del genoll.

La influència dels hàbits posturals i l’entrenament

Els hàbits posturals i la manera d’entrenar tenen un impacte directe sobre la biomecànica. Un entrenament específic per enfortir els músculs que estabilitzen el genoll pot reduir substancialment el risc de lesions. Exercicis de força i estabilitat, com els que treballen els quàdriceps, els isqui tibials i els músculs del tronc, poden millorar l’eficiència del moviment i minimitzar els problemes de mecànica incorrecta.

Un altre aspecte important és la consciència corporal. Una futbolista que aprèn a moure’s de manera controlada i a evitar moviments bruscos, com girs de genoll descontrolats, pot reduir el risc de patir lesions. Els entrenaments que inclouen simulacions de moviments en situacions d’alta intensitat ajuden a entrenar el cos per afrontar els esforços físics propis del futbol.

Factors hormonals i el seu impacte biomecànic

Les dones poden veure’s afectades per factors hormonals que alteren la seva biomecànica. Durant les diferents fases del cicle menstrual, els nivells d’hormones com l’estrogen i la progesterona poden influir en la laxitud dels lligaments. En alguns moments del cicle, els lligaments poden ser més flexibles, la qual cosa podria augmentar la susceptibilitat a les lesions, ja que l’estabilització de l’articulació del genoll pot veure’s compromesa.

Quines mesures poden prendre les futbolistes per reduir el risc de lesions?

Per minimitzar el risc de lesions, les futbolistes poden seguir algunes estratègies clau:

• Entrenament de força i estabilitat: Exercicis que enforteixin els músculs que estabilitzen el genoll (quàdriceps, isqui tibials i músculs del tronc) són essencials per millorar la biomecànica del cos i reduir les tensions en el genoll.
• Millora de la tècnica de moviment: El treball amb un fisioterapeuta o entrenador especialitzat en biomecànica pot ajudar a corregir moviments incorrectes, com el valgus de genoll.
• Flexibilitat i mobilitat articular: Estiraments adequats i exercicis per mantenir la flexibilitat muscular poden contribuir a una millor alineació del cos durant el moviment.
• Mantenir-se en forma durant tot l’any: Els entrenaments específics, fins i tot durant la temporada, ajuden a mantenir els músculs actius i a reduir el risc de lesions.

Conclusió Les lesions de genoll en futbolistes no són només una qüestió de força o habilitat; la biomecànica també juga un paper fonamental. Entendre com els factors anatòmics, la postura, la tècnica de moviment i fins i tot els canvis hormonals poden influir en el risc de lesions és clau per prevenir-les. Un entrenament adequat i una consciència corporal millorada poden ajudar a protegir les futbolistes de lesions greus, promovent un rendiment òptim i una carrera esportiva més llarga i saludable.