LA MEDICINA GENÒMICA REVOLUCIONA LA MEDICINA ESPORTIVA

Investigadors d’una empresa fundada per científics de la Universitat de Barcelona (SM Genomics), han introduït la genètica i la genòmica en l’esport de forma que, amb un senzill test, poden avaluar la predisposició dels jugadors a patir lesions de no contacte (musculars, lligamentoses i tendinoses) que suposen un 49 % del total de lesions i que provoquen en els equips d’elit pèrdues milionàries. Cada temporada, un club de futbol suma uns 300 dies d’inactivitat dels seus jugadors per aquest tipus de lesions de no contacte.
D’aquesta manera, esportistes professionals i amateurs podrien personalitzar la seva activitat física trobant l’equilibri de fer esport de forma saludable i reduint el seu impacte negatiu i possibles lesions.
El test rep el nom d’Informe Genètic de Lesionabilitat (IGL) i segons un dels seus responsables podria evitar la majoria d’aquest tipus de lesions. Segons, Oriol Llampayas: “Fer esport és saludable, però no de qualsevol forma, perquè també pot tenir efectes negatius com lesions, artrosis prematura, cirurgia, dolor i malestar i molts altres que poden passar-nos factura quan tinguem més edat”.
Combinant els coneixements en medicina esportiva amb especialistes s’ha desenvolupat aquest estudi genètic que analitza 20 tipus de polimorfismes (canvis a l’ADN de les persones associats amb l’elasticitat, regeneració i resistència de músculs i tendons) que ens dona informació sobre la predisposició de cada individu a patir lesions i fins tot els temps de recuperació previstos segons la seva genètica particular. Gràcies a això es poden personalitat els entrenaments per evitar lesions, sobretot les musculars.
Aquests estudis es van iniciar al 2009 i els investigadors van aconseguir el Premi Nacional en Investigació de Medicina de l’Esport al 2013. I que van se la base de la Tesi Doctoral del metge del FC Barcelona, Ricard Pruna i d’aquest senzill test pel que únicament es necessita una mostra de geniva, per analitzar l’ADN.
Una investigación premiada
Unos estudios que comenzaron, en 2009 y gracias a los que consiguieron el Premio Nacional en Investigación de Medicina del Deporte en 2013. Y que fueron la base de la Tesis Doctoral del Dr. Pruna y de este sencillo test para el que únicamente se necesita una muestra de saliva, para analizar el ADN.
“Pero –remarca Oriol-, los datos de este estudio genético hay que cotejarlos con otras variables como la edad, el peso o la altura del deportista, así como la frecuencia e intensidad con la que hace deporte y otros datos como si han tenido lesiones anteriores. Con todo eso ya se podría hacer una recomendación para un entrenamiento que evite esas lesiones. Y ahí ya entraría el preparador físico del club recomendando ejercicios para reforzar las zonas más débiles o con mayor riesgo de lesión”.