EL PSOES ILÍAC, LA LESIÓ DE FERMÍ

El psoes ilíac (o iliopsoes) és un dels grups musculars més importants per la mobilitat i estabilitat del tronc i les extremitats inferiors. Connecta la columna vertebral amb el maluc, participant en accions quotidianes com caminar, aixecar-se des d’una posició asseguda i estabilitzar la pelvis durant el moviment. Malgrat la seva rellevància, moles persones desconeixen la seva funció fins que experimenten dolor i lesions que poden afectar considerablement la qualitat de vida d’uns esportistes. És per això que dimarts va passar pel quiròfan el jugador del FC Barcelona, Fermí López, després de lesionar-se al terreny de joc.

En els darrers anys, l’interès en les patologies del psoes ha anat en augment, particularment en poblacions de risc com esportistes d’alt rendiment com els futbolistes. El dolor o la disfunció en aquesta regió pot confondre’s amb altres problemes de maluc, esquena baixa o zona inguinal, dificultant el diagnòstic i retardant l’inici d’un tractament eficaç.

El psoes ilíac, també conegut com a iliopsoes, és un conjunt muscular conformat per dues porcions principals: el múscul poses major i el múscul ilíac. A vegades inclou també psoes menor, encara que aquest últim pot estar absent en determinades persones per raons genètiques i evolutives.

·         Psoes major: S’origina en les cares laterals de les vèrtebres T12 a L5, així com en els discos intervertebrals corresponents i en l’apòfisi transversos lumbars. Descens per la cavitat abdominal i la pelviana fins a la regió del maluc.

·         Ilíac: Es troba en la fosa ilíaca interna de l’os ilíac, unint-se al psoes major en el seu trajecte cap al fèmur.

·         Inserció: Ambdues posicions es fusionen, formant el tendó conjunt que s’insereix en el trocànter menor del fèmur.

El psoes ilíac és clau  per la flexió del maluc i la rotació externa del fèmur, així com per l’estabilitat de la columna lumbar. A causa de la seva localització profunda i el seu trajecte proper a estructures neurovasculars, el diagnòstic de lesions o patologies pot ser complex.

Funcions del muscle psoes

El psoes és essencial per múltiples tasques diàries i esportives:

·         Flexió del maluc: És el principal múscul flexor del maluc, cosa que permet aixecar la cama cap endavant.

·         Estabilitat de la pelvis: Ajuda a mantenir la pelvis en posició neutra durant la deambulació i la postura dreta.

·         Contribució postural: La seva contracció bilateral col·labora en la flexió del tronc des de la posició supina o en el control postural durant la bipedestació i la marxa.

·         Rol en l’esport: En activitats atlètiques que requereixen curses explosives, salts o canvis bruscos de direcció, el psoes ilíac exerceix una acció rellevant per la força i l’estabilitat de l’articulació del maluc.

Principals causes de lesions en el psoes ilíac

Els motius més comuns de lesions en el psoes ilíac varien segons la població i el tipus d’activitat:

1.      Sobrecàrrega esportiva: Els moviments repetitius de flexió y extensió del maluc, o els canvis sobtats de direcció, específicament al futbol o al bàsquet,  que poden provocar microtraumatismes acumulatius.

2.      Mals hàbits posturals: Estar molt de temps assegut amb una postura inadequada acurta el psoes i l’exposa a lesions quan es requereix una extensió  completa o esforços repetitius.

3.      Tècnica esportiva deficient.

4.      Desequilibris musculars.

5.      Trauma directe.

Factors de risc

·         Ser esportista d’elit: Les disciplines amb alta incidència de tendinopatia del psoes són: futbol. Gimnàstica, dansa, arts marcials i atletisme.

·         Sedentarisme; La inactivitat perllongada debilita la musculatura del core i perpetua la rigidesa del psoes.

·         Edat i gènere: Encara que les lesions poden presentar-se a qualsevol edat, s’observen amb freqüència en joves atletes o en adults que fan esforços físics intensos sense preparació. El gènere no és un factor determinant, però en dones amb hiperflexibilitat s’observen casos de maluc en ressort intern amb major freqüència.

·         Patologies associades: Alteracions de la biomecànica del maluc (displàsia, FAI o pinçament femoropatel·lar), escoliosis (esquena corba) o discrepàncies de longitud de membres inferiors poden predisposar a major estrès sobre el psoes.

Tractaments no quirúrgics

La majoria de les lesions de psoes es maneguen inicialment amb mitjans conservadors:

·         Repòs relatiu i modificació d’activitats.

·         Aplicació de fred i calor.

·         Fisioteràpia.

·         Medicaments antiinflamatoris o analgèsics.

·         Infiltracions amb corticoesteroides o plasma ric en plaquetes.

Tractaments Quirúrgics i Tècniques avançades

Quan el tractament conservador fracassa i la lesió revesteix major gravetat (per exemple, trencaments importants o persistents) es valora l’opció quirúrgica.

·         Tenotomia de psoes: Alliberament  parcial o total del tendó per alleujar la síndrome de maluc en ressort intern i el dolor associat.

·         Reparació esquinçaments.

·         Bursectomia: Extracció de la borsa inflamada en casos de bursitis crònica.

·         Tècniques d’allargament muscular.

Es requerirà una rehabilitació postoperatòria intensiva. Es tracta d’una distensió o sobrecàrrega lleu, amb fisioteràpia, repòs relatiu i antiinflamatoris, la majoria d’esportistes es recuperen en 4 o 8 setmanes.